Público
Público

ELECCIONS 21D Debat ple de retrets entre candidats que discuteixen sobre aliances impossibles

Els aspirants a governar Catalunya després del 21D intercanvien acusacions sobre política educativa i sobre les causes del deteriorament de les condicions de vida de la ciutadania. 

Publicidad
Media: 0
Votos: 0

Inés Arrimadas, Xavier Domènech, Carles Mundó, Josep Rull, Vidal Aragonès, Miquel Iceta i Xavier Garcia Albiol al debat organitzat per laSexta / EFE Alejandro García

Un temps en el que els retrets, de vegades insistents, s'han imposat per sobre dels arguments i les propostes. Els candidats de PP, PSC, Catalunya En Comú-Podem (CatECP), C's,  ERC, JuntsxCat i CUP s'han enredat, interromput i desqualificat de manera constant i que ha servit, això sí, per mesurar la capacitat dialèctica dels participants.

Inés Arrimadas, Miquel Iceta, Xavier García Albiol i Xavier Domènech, respectivament, s'han interpelat mutuament sobre les aliances que podrien propiciar un cop es coneguin els resultats de les eleccions del 21D. Si els electors dibuixen un panorama similar al que pronostiquen les enquestes, costa imaginar qui podrà conformar quin partit o dirigent podrà aconseguir suport suficient per formar govern. 

Xavier Garcia Albiol, a més de descriure en termes catastròfics la gestió del govern Puigdemont i de fer l'elogi de l'aplicació de l'article 155, ha dit ser partidari "d'un gran acord", per formar un govern de coalició, però només amb els partits que qualifica de "constitucionalistes". "Els puc assegurar que en el PP tenim molt clar amb qui volem anar i amb qui no. Les nostres companyies no són ni Podem ni els independentistes", ha subratllat.

En aquest sentit, el candidat del PP ha preguntat a Arrimadas si contempla un pacte amb CatECP i a Iceta si té intenció de reeditar un tripartit juntament amb ERC.

Miquel Iceta, que havia començat la seva intervenció al debat descartant "absolutament"  la possibilitat de donar la investidura a ERC, ha insistit després de l'al·lusió d'Albiol: "Sembla que alguns poden tenir una sordesa incipient. Ni investidura ni govern amb ERC ni amb Junts per Catalunya". El líder del PSC ha dit que el dia 21 els catalans hauran de decidir si volen deixar enrere "el desastre independentista" o optar per un govern que defensi l'obtenció de més autogovern, més finançament i més justicia social.

Inés Arrimadas, que ha tallat constantment les intervencions de Xavier Domènech, Carles Mundó i Josep Rull, també ha defensat un acord entre els tres partits que han donat suport al 155, en cas que sumin per poder formar un govern alternatiu a l'independentista, i ha demanat a Domènech que CatECP faciliti aquesta possibilitat amb una abstenció, per tal que C's pugui donar prioritat a les "polítiques socials" amb els diners que es destinaven, segons ella, al procés sobiranista.

Vidal Aragonès, de la CUP, ha posat l'accent en la gravetat de la fractura social, el deteriorament del mercat de treball i de les condicions de vida en els barris obrers.

Xavier Domènech ha llançat un missatge en favor dels "oblidats", de les dones assasinades, de les víctimes de la desigualtat i dels ciutadans que no arriben a fi de mes, ha estat prou clar en afirmar que la seva formació no donarà suport a cap govern "on estigui Puigdemont o Arrimadas" i al mateix temps ha acusat reiteradament el govern de Puigdemont i Junqueras d'haver protegit l'escola privada en detriment de la pública i de les escoles bressol.

Ofensiva contra l'escola catalana

Els retrets sobre política educativa ha ocupat una part més que considerable del debat televisiu, organitzat per laSexta a un centre cultural del Poble Nou de Barcelona. García Albiol ha tornat sobre el tema de "l'adoctrinament de nens" "a una part de les escoles" catalanes, i els consellers Josep Rull i Carles Mundó han denunciat aquesta acusació com a evident mentida.

Mundó ha afirmat que no pot "acceptar de cap manera" que es digui que a l'escola catalana s'adoctrina, perquè això representa un "insult als 110.000 mestres" a Catalunya.

També Rull ha retret a García Albiol les seves paraules i ha recordat que va ser un ministre d'Educació del PP, José Ignacio Wert, qui va parlar de "espanyolitzar" als alumnes catalans.

Inés Arrimadas ha intervingut en aquesta ocasió de manera més discreta, encara que ha parlat sobre una escola on es respecti la "neutralitat política i ideològica".

Iceta també ha dit la seva sobre el tema de les escoles i ha proclamat: "Si sóc  president no passaré la vergonya que al pressupost del meu país no hi hagi ni un euro per a les escoles infantils".​

Unes eleccions que no son normals

Josep Rull, de JuntsXCat i Carles Mundó, d'ERC, que han sortit de presó fa pocs dies, han assenyalat la anormalitat d'aquesta campanya electoral i de les pròpies eleccions, per celebrar-se sota les amenaces dels dirigents del PP, que ja no dubten en assumir com a pròpies les decisions judicials contra els dirigents independentistes, han cridat a l'electorat català a fer respectar la seva voluntat per sobre de les decisions de Mariano Rajoy.

Rull ha remarcat que no són unes eleccions "normals", ja que van de "dir si el president de Catalunya ho tria" el president del Govern, Mariano Rajoy, o "el poble de Catalunya".

Mundó, concretament, ha demanat que la població voti pensant en els 2.3 milions de persones que van participar en el referèndum de l'1 d'octubre, i en "els que volen dur a la presó als qui no pensen com ells". Aquestes eleccions, ha dit "o les guanya ERC o Ciutadans".

Vidal Aragonès, en nom de la CUP, ha deixat clar que els candidats de l'esquerra independentista no fan de la política el seu modus vivendi, però que posen el millor de si mateixos per construir la república catalana, defensar els interessos col·lectius, "revertir les retallades socials i garantir una educació i una sanitat pública de qualitat".

El candidat de la CUP ha recordat que la seva formació no depèn de la banca, no té imputats per corrupció, respecta el mandat de l'1 d'octubre, valora l'autoorganització de la ciutadania per sobre de tot i que, amb aquests criteris, governen a un cert nombre de ciutats i pobles del país.