Público
Público

DRETS REFUGIATS - GRÈCIA Estudiants catalans de dret viatgen a Grècia per col·laborar davant la crisi dels refugiats

Quatre estudiantes de Dret de la UPF han viatjat a Grècia per ajudar en el desbordament dels seus serveis jurídics davant l'arribada massiva de refugiats i, al mateix temps, millorar la seva formació en matèria de Drets Humans.

Publicidad
Media: 0
Votos: 0
Comentarios:

Estudiants de la UPF ajuden a serveis jurídics grecs en la gestió de l'arribada massiva de persones refugiades. FLOR RAGUCCI

Ja són més de 60 mil persones les que malviuen a Grècia- 13 mil només a les illes del Mar Egeu- mentre esperen una resolució a la seva sol·licitud d'asil. Després d'haver fugit de les guerres que destrueixen els seus països, els refugiats van caure a la trampa de la burocràcia, la indiferència governamental i l'acord que la Unió Europea va signar amb Turquia el març del 2016, segons el qual tots els arribats a Grècia de manera il·legal a partir d'aquell moment haurien de ser retornats a Turquia.

El país hel·lènic està desbordat. A l'arribada imparable de persones a causa dels conflictes bèl·lics principalment de Síria i Afganistan, s'afegeix la falta d'ajuda de la resta de països europeus- el pla de la UE de repartició en dos anys de 160.000 refugiats caduca aquest mes i fins ara només s'ha ajudat 44.400- així com la decisió dels últims dies d'Alemanya de reactivar una de les normes més polèmiques del Tractat de Dublín: la devolució de sol·licitants d'asil al país d'arribada, és a dir, majoritàriament a Grècia.

Amb la intenció de donar una mà als voluntaris que procuren fer alguna cosa de les tantes que les autoritats gregues no arriben a fer, la Universitat Pompeu Fabra (UPF) va enviar a un grup d'estudiants del grau de Dret a l'illa de Skòpelos per col·laborar en tasques d'assessorament i defensa jurídica per a sol·licitants d'asil. L'objectiu del projecte és, a més de contribuir a disminuir l'excés de demanda de juristes en la gestió de la crisi de refugiats a Grècia, la millora en la formació pràctica dels estudiants al voltant del Dret Internacional.

El grau de Dret de la UPF s'implica en la crisi migratòria

La iniciativa Assistència jurídica per a refugiats a Grècia és fruit de la col·laboració entre personal docent i investigador, estudiants i personal d'administració i serveis de la UPF, en el marc de l'estructura de la Clínica Jurídica de la Universitat, un espai dissenyat per a combinar la voluntat d'actuació i implicació social que manifesta part de l'alumnat del grau en Dret, amb la necessitat de suport que presenten les administracions, ONG, associacions i entitats que treballen en l'acolliment i assistència a les persones refugiades.

Quatre estudiants van ser seleccionats per viatjar a l'illa de Skòpelos

En les dues edicions que s'han portat a terme fins ara (una de pilot el curs 2015-2016 i una segona el curs 2016-2017) hi han participat entorn de 35 i 50 estudiants, respectivament, de tercer i quart del grau en Dret, realitzant tasques de voluntariat amb entitats com l'Ajuntament de Barcelona i el seu projecte de Barcelona Ciutat Refugi, ACATHI, Plataforma Stop Mare Mortum o l'Institut de Drets Humans de Catalunya.

Enguany, la UPF ha volgut fer un pas més enllà i travessar les fronteres fins al terreny més afectat per la crisi humanitària dels refugiats, Grècia, amb quatre estudiants que van ser seleccionats per viatjar a l'illa de Skòpelos- dotats d'un ajut de 3.000 euros que va fer possible el Consell Social de la Universitat- i dur a terme l'assistència jurídica no remunerada tant per sol·licitants d'asil, com per altres grups vulnerables com el col·lectiu LGTBI o persones en situació de detenció, sota la coordinació d'un grup d'advocades gregues.

De les aules catalanes a la difícil realitat grega

"Hem estat inclosos dins d'un equip d'advocades que es dedica en cos i ànima a la protecció dels drets humans"

Iris Pallarol, estudiant de Dret a la UPF, va ser la primera a arribar a la petita illa de l'Egeu a finals del mes de juny i va estar treballant allà 30 dies. Després la van seguir tres companys d'estudis, Elia Casajust, Berta Fernández i Guillermo Palomar, amb una estada de 15 dies fins al 13 de setembre. "Hem tingut l'oportunitat de ser inclosos dins d'un equip d'advocades que es dedica en cos i ànima a la protecció dels drets humans. És poc probable veure enlloc tantes aplicacions juntes per ser enviades al Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH), i sempre sense importar la procedència i la situació de qui havia estat privat d'aquests drets", comenta Iris Pallarol.

La principal feina dels voluntaris és, en efecte, l'assessorament en nombroses demandes davant del TEDH i, per tant, la contribució a fer que aquells que es veuen obligats a abandonar el seu país sota l'amenaça de la guerra, siguin tractats amb la dignitat humana que demana la legalitat internacional. Guillermo Palomar, per exemple, està treballant en la violació de l'article 3 del Conveni Europeu dels Drets Humans, que estipula la prohibició de la tortura i el tracte inhumà en detencions arbitràries de persones transsexuals i activistes socials, amb la intenció que, a partir de casos particulars, es pugui incidir sobre legislacions més amplies. "El problema del Dret internacional és la falta d'entitats que facin valer els drets dels ciutadans i que, normalment, es tracta de lleis molt vagues. Per això, creiem en la importància d'acudir a la Cort europea, que és l'únic mitjà amb el qual comptem aquí per exercir pressió", explica Guillermo.

"Grècia és un país desbordat i, per això, hi ha sentències del TEDH que diuen que ja no és un lloc segur per als refugiats"

Els estudiants de la UPF col·laboren amb un grup d'advocades gregues per respondre a les observacions que el Tribunal europeu envia a demandes particulars, ajudant així a donar cobertura jurídica gratuïta a persones que no podrien assumir el cost d'un procés complet. Molts d'aquests sol·licitants d'asil van apel·lar al TEDH per denunciar l'incompliment de les condicions bàsiques de protecció dels menors als centres de detenció. "Demanem que respectin les garanties per als menors pautades pel dret internacional en DDHH: una atenció especialitzada, el dret a un intèrpret, la separació entre espais d'adults i menors quan són detinguts i tenir en compte les seves necessitats d'aprenentatge i oci", detalla l'estudiant de Dret, Guillermo Palomar.

Un dels impulsors del projecte, Dídac Amat, estudiant de Dret i de Ciències Polítiques i de l'Administració de la UPF, fa dos mesos i mig que treballa a Grècia i ha pogut veure de primera mà les carències amb les quals s'enfronta aquest país davant l'arribada massiva de persones fugint de la guerra. "Grècia és un país desbordat i, per això, hi ha sentències del TEDH que diuen que ja no és un lloc segur per als refugiats", afirma Dídac. "Grècia té un grau problema pressupostari que no el permet cobrir els drets bàsics dels sol·licitants d'asil. L'Estat s'ha esborrat i són organitzacions de caràcter no governamental les que carreguen amb tot el pes de la situació".

Dins de l'àmbit jurídic també regna la precarietat. Els advocats grecs no donen a l'abast pel copiós volum d'expedients que se'ls acumula i, per tant, els estudiants de la UPF disposats a aprendre ajudant són molt bé rebuts. "Hi ha molta gent treballant aquí però, com que al terreny dels drets humans són molt comuns els casos de persones privades de recursos econòmics, es necessita moltíssim la col·laboració de voluntaris", explica Berta Fernández, altra dels quatre alumnes que han viatjat a l'illa de Skópelos.

El balanç de l'experiència impulsada per la Pompeu Fabra és, en qualsevol cas, cent per cent positiu, tal com els mateixos estudiants ho declaren, perquè mai és el mateix la lectura de conceptes o l'exemplificació amb casos abstractes que el contacte directe amb la realitat. A més a més, Elia Casajust, estudiant de Dret que també participa del projecte a Grècia, té ferma l'esperança que, malgrat les immenses traves burocràtiques i la carència de recursos a l'Estat grec, el Tribunal Europeu de Drets Humans els en donarà una resposta davant la reiterada violació dels drets bàsics dels refugiats al país hel·lènic.