Els articles editorials dels diaris no són precisament neutres, sinó que s’encarreguen de marcar la posició del rotatiu sobre un tema concret. En el cas del judici de l’1-O, que ha comptat amb una enorme cobertura mediàtica, els quatre diaris en paper editats a Madrid -El País, El Mundo, ABC i La Razón- han utilitzat els editorials per posicionar-se clarament al costat de la versió de la Fiscalia, criminalitzar els dirigents independentistes acusats i, sobretot, vulnerar la seva presumpció d’innocència. Aquesta és la principal conclusió de l’informe “Editorials que sentencien. El judici de l’1-O, a la premsa impresa de Madrid”, que ha elaborat el periodista Joan Canela per a l’observatori de mitjans Media.cat, que depèn del Grup de Periodistes Ramon Barnils.

El treball analitza els 63 editorials sobre el judici -o aspectes molt propers- que els quatre diaris han publicat entre el 12 de febrer i el 14 de juny. Qui més n’ha publicat és El Mundo, amb 21, seguit de La Razón, amb 18, l’ABC, amb 15, i El País, amb 9. Un dels elements que destaca l’anàlisi és la importància que donen a la presa de possessió dels parlamentaris presos -els diputats Oriol Junqueras, Jordi Sànchez, Jordi Turull, Josep Rull i el senador Raül Romeva-, que en els articles editorials els rotatius coincideixen a considerar un “insult” a les institucions espanyoles i, amb la lleugera excepció d’El País, ho aprofiten per atacar i pressionar el govern del PSOE perquè els suspengui com a parlamentaris.

Que els quatre comparteixen la posició de l’acusació es demostra que les seves conclusions apareixen a quatre editorials, mentre que no n’hi ha cap que es refereixi a les de la defensa. Així mateix, qüestions polèmiques o incòmodes gairebé no apareixen en aquests textos, com ara la prova documental amb la projecció dels vídeos de l’actuació policial durant l’1-O, el paper de la cúpula del govern de Rajoy o el ressò internacional del judici, que segons l’estudi només apareix en tres articles d’El País, que sí que aborda qüestions com la carta d’un grup de senadors francesos exigent l’alliberament dels presos o la moció de Die Linke al Parlament alemany en el mateix sentit, ni que sigui per criticar-les.

L’informe destaca que només El País introdueix alguns matisos, mentre que els altres tres diaris dediquen “bona part del seu argumentari a desprestigiar els acusats, els seus advocats i els testimonis, posant en dubte la veracitat de les declaracions”. De fet, la versió dels testimonis de la defensa només se cita per posar-la en dubte. El contrast és la credibilitat que es dona als testimonis de l’acusació i a la mateixa Fiscalia, fins al punt que a les seves declaracions s’hi afegeixen termes valoratius com “evidència”, “metòdic aclariment”, “contundent i motivada”. A més a més, la Fiscalia es presenta com a “brillant”. I les versions dels seus testimonis es presenten com a “fets provats”, malgrat les evidències que alguns policies destinats a l’1-O van declarar mentides fàcilment demostrables, subratlla l’estudi.

Als editorials també apareix un llenguatge bel·licista fortament “connotat” i termes com “cop d’estat” o “colpistes” es repeteixen sistemàticament. De fet, en 10 dels 63 titulars d’editorials apareix el concepte “cop” o “colpistes”, mentre que en quatre més es parla de “violència” (sempre vinculada al Procés) i en “cinc més de rebel·lió”. “Un 30% dels titulars d’editorials assenyalen al tribunal quin és el delicte que cal condemnar”, diu l’informe, sense que aparegui en cap cas la paraula “presumpció”. Així mateix, en nombrosos articles es dona per fet que va existir “violència” per part del bàndol independentista, mentre que es menysté la policial.

Destaca especialment que en cap dels 63 editorials analitzat es mencioni la presumpció d’innocència. L’ús de termes com “colpistes” per referir-se als acusats suposa una “vulneració flagrant de la presumpció d’innocència a la qual els mitjans estan obligats per l’article 5 del codi deontològic de la Federació d’Associacions de Periodistes d’Espanya (FAPE)”.