El president de la Generalitat, Quim Torra, ha assenyalat aquest dimarts, en un acte amb els cònsols estrangers, que el seu govern no renunciarà al "dret a l'autodeterminació" i ha afirmat que compta amb els diplomàtics per defensar "el concepte de República com a sinònim de llibertat".

Torra, acompanyat del conseller d'Acció Exterior, Relacions Institucionals i Transparència, Ernest Maragall, ha ofert aquest dimarts la primera recepció com president al cos consular acreditat a Catalunya.

La reunió amb els cònsols al Palau de la Generalitat és un acte de caràcter anual que habitualment se celebra a l'inici de l'any però que ha tingut lloc al juliol perquè abans la Generalitat estava intervinguda per l'aplicació de l'article 155 de la Constitució. Aquest any ha tingut lloc en la vigília de la reactivació del Diplocat, l'organisme de la diplomàcia catalana que l'Executiu del PP volia donar per liquidat.

Torra ha emfasitzat que és una "vergonya pels demòcrates d'arreu d'Europa" el fet que l'Estat mantingui empresonats dirigents sobiranistes i ha reclamat de nou el seu alliberament així com el retorn dels que es troben a l'exili. "Nou demòcrates honorables i pacífics estan tancats a la presó", ha afirmat, per assenyalar a continuació que actualment  "vivim una persecució dels drets i les llibertats".

Torra, no obstant això, s'ha manifestat un cop més en favor d'una solució política al conflicte entre Espanya i Catalunya, "basada en la negociació".

El president català ha incidit que el moviment sobiranista "és i serà cívic, pacífic i democràtic", i ha afegit: "Deixeu-me ser molt clar: el dret a l'autodeterminació és essencial per a nosaltres i els catalans no renunciarem a aquest dret".

Torra ha remarcat així mateix que "a Catalunya el concepte de República és sinònim de llibertat" i ha afegit: "Sabem que comptem amb vosaltres per defensar-ho".

El president ha explicat que Catalunya viu un temps d'excepcionalitat política i ha lamentat que el referèndum i la declaració del 27 d'octubre tinguessin com a resposta per part de l'Estat "la utilització de la força i la violència física".

Quim Torra ha defensat el referèndum i ha assegurat que aplicar l'article 155 de la Constitució va suposar fer "un ús fraudulent [de la Constitució] per expulsar un Govern legítim i democràtic i dissoldre el Parlament".

La justícia a l'Estat espanyol

Ha assenyalat que, mentre hi ha presos sobiranistes a Espanya, els dirigents independentistes que es va exiliar són lliures després d'haver respost davant la justícia: "A Bèlgica, Alemanya, Escòcia i Suïssa els nostres amics són lliures. A Espanya estan a la presó. És incomprensible".

Torra, en un discurs en el qual ha combinat anglès, català i castellà, ha destacat que el Govern vol "intensificar" les relacions amb el cos consular i s'ha ofert a prestar-los l'ajuda que necessitin.

Ernest Maragall, per la seva banda, ha ressaltat que Catalunya passa per  "moments delicats" i que estan buscant una entesa amb el Govern espanyol, al mateix temps que ha demanat als cònsols que parlin de Catalunya als seus respectius països.

També ha intervingut el degà del cos consular i cònsol del Regne Unit, Lloyd Milen, qui ha evitat al·lusions al procés sobiranista i ha expressat la voluntat de "seguir treballant estretament" amb la Generalitat com han fet fins ara.

Borrell esgrimeix el 155

Aquest mateix dimarts, el ministre espanyol d'Afers Estrangers, Josep Borrell, ha descartat que el dret d'autodeterminació pugui ser tractat en la comissió bilateral Estat-Catalunya prevista per la setmana pròxima.

Borrell ha rebutjat la pretensió del Govern de la Generalitat expressada dilluns pel conseller d'Acció Exterior de la Generalitat, Ernest Maragall,  després de reunir-se per separat amb el propi ministre d'Afers Estrangers i amb la de Política Territorial, Meritxell Batet.

"A veure si el senyor Torra s'assabenta d'una vegada. El dret d'autodeterminació no està reconegut internacionalment enlloc", ha dit Borrell en to bel·ligerant en una roda de premsa a la seu del ministeri al costat del seu homòleg portuguès, Augusto Santos Silva.  "No hi hauria cap raó", segons ell, per parlar en la comissió bilateral del dret a decidir.

I en relació amb la voluntat de la Generalitat de tornar a obrir diverses oficines a altres països, Borrell ha advertit que si no es fa d'acord a la llei, el Govern tornarà a presentar un recurs contenciós administratiu per impedir-ho.

El propi Ernest Maragall va reconèixer aquest dilluns que manté amb Borrell diferencies d'interpretació sobre la normativa que regula el que a Madrid anomenen 'ambaixades' de Catalunya a l'estranger.

Segons Borrell, el Govern de Pedro Sánchez està fent un exercici de molt respecte de les competències de la Generalitat, però ha exigit "reciprocitat" i que es respecti  l'Estat.

"Quan no es respecten, no hi ha mes remei que cridar l'atenció. I quan la crida a l'atenció no fa efecte, no hi ha més remei que reiterar l'anomenada atenció. I si tampoc fa efecte, no hi ha més remei que utilitzar els recursos de l'Estat de dret", ha explicat, per assegurar a continuació que la Generalitat "no ha respectat" els procediments que la llei fixa per "establir o restablir un conjunt de delegacions".

Borrell ha justificat a més el procediment que va seguir el Govern del PP per aplicar a Catalunya l'article 155 de la Constitució i suspendre l'autogovern. Quan la Generalitat va crear aquestes oficines a l'estranger fa alguns anys, no van presentar els informes preceptius, segons ell, la qual cosa va portar a l'anterior Executiu del PP a presentar un recurs als tribunals, que va decaure quan es va aplicar l'article 155 de la Constitució que va suprimir aquestes oficines.

"Però si ara es reobren, es reobre també el procediment contenciós administratiu plantejat abans. És pura lògica aristotèlica", ha dit.

Borrell no ha dissimulat tampoc en aquesta ocasió la seva animadversió contra el sobiranisme català. Ha opinat que el Govern "no deixa molt marge de maniobra", encara que ha anticipat que Exteriors "donarà encara un marge per veure si existeix una millor voluntat" que la que va expressar Maragall en la reunió.

"En cas contrari, no ens quedarà més remei que aplicar la legislació vigent", ha advertit el ministre.

Reactivació del Diplocat

L'intercanvi de declaracions discrepants tenia lloc a poques hores de la reactivació del Diplocat per part del Govern de la Generalitat, d'acord amb l'agenda del president Quim Torra. El Diplocat és precisament l'organisme que l'anterior Govern del PP va acordar "liquidar" quan tenia intervinguda la Generalitat en aplicació de l'article 155 de la Constitució. "Dilocat en liquidació" va ser l'expressió que va utilitzar l'aleshores vice-presidenta del Govern espanyol, Soraya Sáenz de Santamaría.

Després que Torra formés govern i s'aixequés el 155, l'executiu català va acordar el passat 12 de juny paralitzar els treballs de l'òrgan liquidador i el primer pas per a la recuperació tindrà lloc aquest dijous, quan el Palau de la Generalitat acollirà la primera reunió del ple del patronat del Diplocat, que haurà d'acordar les properes passes perquè l'organisme de la diplomàcia pública de Catalunya torni a funcionar.

El conseller Maragall ha d'explicar als patrons l'estratègia que planteja el Govern per a la reactivació i la reobertura d'aquest òrgan públic-privat, per a que ho aprovi el patronat si així ho desitja.