Tal Hanan, un empresari israelià que treballa per a serveis d'intel·ligència i organismes de seguretat governamentals internacionals, s'ha atribuït el ciberatac a la Generalitat durant la consulta del 9 de novembre del 2014 , el més gran patit mai per l'administració catalana, segons va denunciar l'aleshores president de l'Executiu català, Artur Mas. Així ho ha acreditat una investigació del Consorci Internacional de Periodistes, en la qual ha participat El País juntament amb més d'una vintena de mitjans de tot el món, com The Washington Post, The Guardian, Le Monde i Der Spiegel. 

Segons les informacions publicades aquest dimecres, Hanan, un antic agent de les forces especials israelianes de 50 anys, assegura que les seves companyies han participat en 33 campanyes presidencials i ofereixen "desinformació" a governs, candidats polítics a eleccions i empreses.

L'atac a l'administració catalana va provocar la fallida de catorze pàgines web de la Generalitat, tot coincidint amb el procés participatiu del 2014. Algunes de les webs afectades van ser participa2014.cat, el servei d'emergències mèdiques, el gestor de requeriments dels Mossos, la sala de premsa i la del Departament de Justícia, entre d'altres. Els portals van suportar un trànsit fins a 60.000 vegades superior a l'habitual.

Mas exigeix ​​una investigació per aclarir qui va fer l'encàrrec

Aquesta informació ha provocat un allau de reaccions per part de l'independentisme català, que veu en aquesta acció de fa 12 anys un altre intent de l'Estat per atacar el moviment independentista. Els responsables del 9-N han demanat que s'aclareixi si algun organisme de l'Estat espanyol va participar en el ciberatac contra la Generalitat durant la consulta.

En un comunicat, el president de la Generalitat durant la consulta del 2014, Artur Mas, ha dit que aquesta informació només revela qui va promoure l'atac, però no qui va fer l'encàrrec a l'empresa israeliana. "Cal arribar fins al fons", ha afegit. Mas ha lamentat que "malgrat que una acció d'aquestes característiques és de naturalesa delictiva", cap estament de l'Estat espanyol va promoure cap tipus d'investigació sobre el cas.

"Hi ha massa evidències, com l'Operació Catalunya i el Catalangate, de pràctiques de l'Estat que no aguanten cap tipus de comparació ni amb un estat de dret, ni amb una democràcia de qualitat, ni amb la defensa dels drets fonamentals", ha defensat Mas.

En una entrevista a Els matins de TV3, Joana Ortega, que era vicepresidenta del Govern i consellera de Governació durant la consulta del 9 de novembre ha dit que "va ser un atac molt ben orquestrat". Ortega no ha volgut "especular" sobre qui podria estar-hi al darrere, però ha dit que "és obvi" que "es buscava que el procés participatiu no tirés endavant".

"Joc brut"

El president de la Generalitat, Pere Aragonès, ha reclamat que s'aclareixi qui va contractar el ciberatac contra la Generalitat per "dignitat i justícia". A través d'un missatge al seu compte de Twitter, el president català ha assenyalat que es buscava "paralitzar" el país i "frenar la força imparable de la ciutadania". "Com sempre, amb joc brut, fora de les normes democràtiques que tant pregonen i se salten a la primera contra l'independentisme", ha afegit. 

L'expresident de la Generalitat, Carles Puigdemont, també ha reaccionat a les informacions publicades aquest dimecres. En un missatge a Twitter, l'eurodiputat ha replicat una piulada de l'exvicepresident Jordi Puigneró. Puigdemont ha comparat l'atac amb l'escàndol d'espionatge d'Estat contra el moviment independentista Catalangate, i també amb la guerra bruta contra el terrorisme per part del Govern espanyol. El president del Consell de la República ha afirmat que "el client sempre és el mateix".

Per la seva banda, la consellera de la Presidència, Laura Vilagrà, ha explicat que el Govern estudia a escala jurídica quines accions emprendre contra l'empresari israelià pel ciberatac contra la Generalitat amb motiu del 9-N. En declaracions als mitjans, Vilagrà ha remarcat que l'atac és una "acció il·lícita i una intromissió il·legítima als sistemes d'informació de la Generalitat" i que hauria pogut "comprometre infraestructures o serveis de primer ordre de la Generalitat".