Público
Público

L'activisme independentista es prepara per fer front al ciberespionatge de l'Estat

Òmnium Cultural publica un manual per intentar evitar episodis com el Cas Pegasus. Entre les mesures aconsellades a la guia destaquen la utilització de plataformes de correu electrònic que puguin fer un registre anònim o activar l'opció de missatges efímers als xats de missatgeria mòbil

El president d'Òmnium Cultural, Xavier Antich.
El president d'Òmnium Cultural, Xavier Antich. Òmnium Cultural / ACN

Òmnium Cultural ha presentat aquest dijous el 'Manual de ciberseguretat de l’activista davant l’espionatge d’Estat', una guia bàsica de consells per millorar el control sobre la privacitat i la seguretat en les eines de comunicació digitals. Utilitzar plataformes de correu electrònic que puguin fer un registre anònim o activar l’opció de missatges efímers als xats de missatgeria mòbil són algunes de les mesures que l’entitat proposa per evitar casos d’espionatge com el Catalangate.

L’acte, que ha tingut lloc a l’Aula Magna de la facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona, ha comptat amb la veu de David Fernàndez, activista i víctima del cas d’espionatge Catalangate; Genís Roca, el president de la Fundació PuntCat; Xavier Antich, president d’Òmnium Cultural; Giada Negri, de l’European Civic Forum i l’enginyer i també espiat Josep Maria Ganyet.

Amb una premissa bàsica que assenyala que la seguretat total no existeix, Òmnium destaca la necessitat de protegir-se a escala digital en l’era de la informació, després de desmantellar-se el cas d’espionatge polític més gran descobert a través de Pegasus, el Catalangate, fa poc més d’un mes i mig. En total, 65 persones vinculades al moviment independentista van ser espiades per l’Estat espanyol -directament pel CNI o presumptament per altres aparells de l'Estat- entre les quals destaquen el president de la Generalitat, Pere Aragonès, advocats, activistes com David Fernàndez o la junta directiva d’Òmnium, organitzadora de l’esdeveniment.

"Tot s’hi val"

Genís Roca ha assenyalat que aquesta situació és la "mostra que hi ha impunitat", afirmant que "no hi ha regles d’acció". Davant del fet que som la generació que va a cavall entre la industrialització i la digitalització, hi ha una "massificació de la informació" on "tot s’hi val". Segons Roca, això implica que les empreses amb l’excusa dels serveis i l’Estat que es justifica amb la seguretat, "no tenen límits", i per això "cal reivindicar-nos".

Si bé el rol de les tecnologies en l’era política ajuda a conèixer l’impacte de la societat civil i el dret de protesta, Antich recalca que és necessari també conèixer els riscos. Amb aquest objectiu, el manual pretén que la ciutadania pugui defensar lliurement les seves idees, davant de l’intent d’interceptar les comunicacions. D’aquesta manera, millorar el control de la privacitat i seguretat en les eines que s’utilitzen dia rere dia.

En aquest sentit, es presenten línies d’acció per evitar qualsevol infiltració. En matèria de missatgeria mòbil, es proposa eliminar els missatges enviats, així com no compartir informació a través de trucades o aplicacions, si no són plataformes com Element, per text, o Jitsi, per trucades.

L’enginyer Josep Maria Ganyet ha remarcat la necessitat de ser conscients que els estats intenten controlar ciutadans, i que si els tens en contra, "no hi ha res a fer". Per això, ha recomanat fer ús de les dobles notificacions, així com desconnectar el mòbil quan no s’estigui utilitzant, ja que aquestes noves tecnologies són "exponencials". Són digitals amb un cos marginal zero i una vegada es tenen, poden arribar a tot el món amb el mateix cost. Així, Roca ha fet palès de la necessitat que les entitats esdevinguin un ens corrector dels comportaments de l’Estat.

En aquest context, Fernàndez manifesta que l’assalt dels drets i llibertats que es perpetren, "ens deixen lluny d’esdevenir correctors". "Les clavegueres de l’Estat espanyol són molt singulars per la seva història recent. Sempre són l’avantguarda de la rereguarda", eximeix.

Pel cas del Catalangate, ja s’han emprès accions legals i Antich assenyala que s’ha portat a instàncies internacionals. "Espanya no compleix els mínims imprescindibles de l’estat de dret i vulnera els drets fonamentals", manifesta, després d’afirmar que no s’han esclarit fets ni assumit responsabilitats. Negri afirma que en els recents dies han incrementat el nombre i la freqüència de situacions de repressió i dissidència del dret a Europa. Encara que aquesta situació s’intuís, ara hi ha hagut les proves i cal "evitar una normalització dels fets, ja que la societat civil està essent atacada i restringida", afirma.

¿Te ha resultado interesante esta noticia?