L'oficialitat del català a la Unió Europea torna a ajornar-se. De fet, no es debatrà durant el pròxim Consell d'Afers Generals, previst per al dia 29, i es tractarà només a nivell tècnic. Així ho ha avançat aquest divendres l'Ara i ho ha confirmat l'ACN a través de fonts diplomàtiques.

Segons indiquen veus del Consell de la Unió Europea, la presidència belga -que ha pres el relleu d'Espanya- està esperant una proposta alternativa sobre l'oficialitat que sigui "compatible amb els tractats". En aquest sentit, demana que la proposta espanyola vagi acompanyada d'una anàlisi d'impacte administratiu, jurídic i financer i apunta que aquesta "encara trigarà temps a publicar-se". La proposta ha esquivat vetos, però hi ha diversos estats que no n'acaben de ser partidaris, cosa que explica la tardança. 

Des que Espanya va assumir la presidència del Consell, el Govern espanyol va incloure la qüestió de l'oficialitat del català, el basc i el gallec en quatre debats durant el semestre europeu. Malgrat els avenços que es van fer -el ministre d'exteriors, José Manuel Albares, va presentar una proposta adaptada i la Comissió Europea va presentar un informe preliminar sobre costos-, cap dels debats entre els 27 va concloure amb una votació final. L'oficialitat del català a Europa és un dels compromisos assolits pel PSOE amb ERC i Junts per rebre el seu suport al Congrés després de les eleccions generals del 23 de juliol.

En l'últim Consell d'Afers Generals de la presidència espanyola -celebrat a Brussel·les el passat 12 de desembre-, el Govern estatal va manifestar la "voluntat" de Bèlgica per continuar impulsant la mesura. En una roda de premsa, el secretari d'Estat per a la Unió Europea del Govern espanyol, Pascual Navarro, es va mostrar confiat que els treballs avançarien "ràpidament" per trobar una solució "jurídicament acceptable" i que arribés "al més aviat possible".

Pendents de nous informes

Perquè l'oficialitat del català tiri endavant, les delegacions de la Unió Europea parlen de l'elaboració de dos informes, els dos encara en procés d'elaboració. Per una banda, el dels serveis jurídics del Consell, que ha d'avaluar si la modificació que es proposa s'ajusta al dret de la UE. L'altra fa referència a la Comissió Europea, que ha d'estudiar l'impacte de funcionament.

Si bé l'executiu comunitari va presentar un document preliminar el desembre passat -xifrava en 132 milions d'euros anuals el cost de fer oficials el català, el basc i el gallec, és a dir, 44 per llengua-, fonts del departament d'Acció Exterior consideren que aquest "no es pot considerar com l'informe definitiu. De fet, la Comissió va indicar que l'estimació es va fer en base als càlculs que es van dur a terme l'any 2015 pel gaèlic i que caldria tenir en compte altres factors per ser "més acurada".