Público
Público

L'oligopoli funerari, posat en dubte

Alguns municipis catalans estan ajustant les seves ordenances a la legalitat vigent per liberalitzar o municipalitzar el sector de les funeràries.

Publicidad
Media: 5
Votos: 1
Comentarios:

El Tanatori de Sancho Dávila de Barcelona. SERVEIS FUNERARIS DE BARCELONA

Històricament, a Catalunya, els serveis funeraris s'havien repartit en petits, o no tan petits, monopolis locals en què una empresa tenia l'exclusivitat de la prestació del servei en un municipi. Amb el temps, aquestes empreses van ser adquirides per grans marques com Mémora o Altima -les dues principals- que controlen la prestació d'aquest servei a gran part del territori. Si ha estat possible que s'arribi a aquesta situació, és en part pel fet que els ajuntaments catalans no han adaptat la seva ordenança municipal a la legislació catalana i europea vigents pel que fa al marc de la lliure competència de mercat. Així ho ha advertit en diverses ocasions l'Autoritat Catalana de la Competència (ACCO) en diversos informes.

En l'actualitat, però, seguint l'onada de municipalitzacions que està marcant bona part del debat polític municipal en aquesta legislatura, són diversos els municipis que s'han plantejat bé la remunicipalització d'aquest servei, com podria ser parcialment Barcelona, o bé una liberalització del sector que permetí a diferents empreses actuar dins un municipi amb més facilitat.

El conglomerat del sector

Segons dades d'un informe del 2007 de l'ACCO, la ràtio a Catalunya és d'1,1 funeràries per cada cent mil habitants. Aquesta dada contrasta amb la del global de l'Estat espanyol on és de 6,2. Però la proporció s'exagera a la ciutat de Barcelona, on, segons l'Autoritat Catalana de la Competència (ACCO), hi ha 0,13 funeràries per la mateixa proporció d'habitants.

En concret a la capital catalana hi actuen tres funeràries: Mémora, Altima i Interfuneraria, tot i que la darrera no hi té un tanatori propi. La norma, però és que en cada municipi hi actuïn menys de dues funeràries, en concret, segons dades de l'ACCO, el 91% de les localitats en contrast amb el 49% de poblacions del global de l'estat.

"Hi ha un càrtel funerari, la majoria de les empreses funeràries de Catalunya vénen de l'antic règim. Estem parlant de Mémora, que té una 20 de funeràries arreu de Catalunya, d'Àltima, de Serveis Funeraris de Badalona, de Cabré Junqueras, de la Funerària de Lleida", denuncia Aurelio Sánchez.

Sánchez és portaveu d'ESFUNE, una associació que agrupa petites funeràries i que actua, de facto, com una micro patronal a la contra de l'Associació d'Empreses de Serveis Funeraris de Catalunya on s'agrupen les grans empreses. "La nostra missió és lluitar per la liberalització real de servei, donar suport als usuaris i dignificar la professió", afirma.

De les empreses esmentades, la major és Mémora, propietat del fons de capitals de risc anglès 3i. Segons dades del web d'informació empresarial Einforma, Mémora té un capital social superior a 64 milions d'euros. Segons una informació publicada per Crónica Global, el fons d'inversió tindria al cap vendre l'empresa per 550 milions d'euros davant l'emergent possibilitat que el sector es liberalitzi a Catalunya. Mémora assegura però que no hi ha novetats en aquest sentit.

Tanatori d'Àltima a Sant Vicenç de Castellet. ÀLTIMA

La segona empresa del sector és Àltima. Segons el portal Einforma, aquesta empresa té un capital social de 14 milions d'euros. Dins del seu entramat accionarial hi trobem la també empresa de serveis funeraris Albia. Aquest grup ha estat adquirit, per mitjà d'una ampliació de capital, per l'empresa asseguradora Santa Lucia. Per a Jose Luís Manzano, portaveu de l'Associació Abusos Funerarios No, considera que el fet que una empresa que ofereix assegurances de defuncions tingui accions d'una empresa funerària "està prohibit per la llei".

Aquesta prevalença es fa també evident en observar la gestió dels tanatoris catalans. Segons dades d'un informe de l'ACCO del 2016, Mémora era la propietària del 18,55% de les sales de vetlla de Catalunya, Àltima del 15,11%, els ajuntaments del 7,37% i Cabré Junqueras del 5,41%. La resta d'empreses no superaven el 5%, essent només 16 les que estan per sobre de l'1%.

Com s'hi arriba?

Emparats en una llei de 1985 que qualificava els serveis funeraris com a "essencials", fins al 1996 depenien de concessions directes fetes per part dels ajuntaments. Aquesta situació, tal com va advertir el Tribunal de la Competència l'any 1993, afavoria monopolis locals. El mateix tribunal instava a liberalitzar el sector, tal com es va fer efectiu el 1996. Amb el pas de 10 anys, aquesta liberalització va comportar que el 2007, segons un estudi de l'ACCO, el 90% dels municipis catalans tinguessin només una funerària operant-hi i que només a Manresa n'hi hagués tres. No en va, la mateixa ACCO advertia en un estudi del 2011 que "amb freqüència, les normes locals establien requisits desproporcionats per obtenir l'autorització que eren injustificadament restrictius i dificultaven o impedien l'entrada de nous operadors al mercat".

Empesa per l'obligació d'adequar-se a la Directiva 2006/123/CE de la Unió Europea – la coneguda com a llei Òmnibus –, l'octubre del 2010 el Departament de Presidència de la Generalitat publicava un Decret Legislatiu destinat a regular el mercat interior que afectava diverses lleis. Entre elles hi havia la llei de 1996 que regulava els serveis funeraris. Aquesta llei preveia que, en un terme de sis mesos, "qualsevol prestador de serveis funeraris amb habilitació pugui prestar el servei de transport de cadàvers i les activitats associades a tot el territori de Catalunya".

"Han passat set anys i gairebé ningú ha fet res, els polítics no han fet la seva feina i això que l'Agència Catalana de la Competència ho explica perfectament", exposa Manzano, que fa quatre anys que es dedica a fiscalitzar la feina dels serveis funeraris i a acompanyar alguns ajuntaments que volen adequar les seves ordenances municipals a la llei catalana.

Assegurant la pròpia mort

Segons dades de l'ACCO, el 60% dels catalans tenen contractada una assegurança de defunció. A Barcelona, segons Mémora, aquesta xifra puja fins al 75,63% . Això vol dir que la major part dels catalans accedeixen a les empreses funeràries per mitjà de la seva asseguradora. "Les pòlisses són el pitjor que pot existir, són les que tanquen les funeràries. Manipulen i dominen el sector", diu Manzano en referència al fet que aquestes empreses sovint redirigeixen les famílies a una empresa funerària concreta. Així ho considera Sánchez que exposa que "com que la mort és una notícia que sobta, la gent truca directament a les companyies asseguradores i elles són les que truquen al funerari amic".

Sánchez també adverteix que aquest tipus de pactes es donen en serveis de geriatria o hospitals. Ell mateix explica com, el març del 2016, ESFUNE va denunciar a l'ACCO que tenien "constància de l'existència d'un contracte entre Mémora i una de les clíniques Quirón pel qual, a canvi de tenir l'exclusiva de recollida de difunts de l'hospital, Mémora els pagava entre 120 mil i 150 mil euros anuals". En la mateixa línia, el novembre del 2016, Crónica Global publicava que l'Hospital Trueta de Girona i Mémora haurien arribat a un pacte d'exclusivitat similar.

També Àltima s'ha vist involucrada en pactes d'aquesta mena. L'empresa, conjuntament amb l'Ajuntament de l'Hospitalet, l'Hospital de Bellvitge i el de l'Hospitalet van ser multats amb 1,7 milions d'euros per part de l'ACCO. El motiu, tal com recollia El País, era que aquests havien impedit que altres funeràries que poguessin fer el servei de recollida de cadàvers en els esmentats hospitals.

Què comporta?

"La cosa negativa del monopoli del servei és que les empreses poden aplicar els preus que volen", denuncia la regidora d'ERC a Vilafranca del Penedès, Mònica Hill. "Nosaltres teníem un sol operador, Mémora, i hi havia preocupació pels alts preu que oferien", corrobora Laia Pèlach, regidora de la CUP a Girona, ciutat que recentment ha actualitzat l'ordenança per tal de liberalitzar el sector.

"Des d'Esfune hem calculat que, com que no hi ha competència real a Catalunya, el preu de cada enterrament s'incrementa 1.000 euros", exposa Sánchez. En la mateixa línia es manifestava l'Organització de Consumidors i Usuaris (OCU) en un estudi realitzat arreu de l'Estat espanyol el 2013. Aquest demostrava que Barcelona i Tarragona eren les ciutats més cares de l'Estat en aquest àmbit. Els 6.441 euros de cost mitjà de la primera i els 5.323 de la segona contrasten amb els 3.545 euros de la mitjana estatal. Segons Mémora, però, el cost mitjà d'un enterrament a Barcelona és de 3.190 euros.

José Luís Manzano, adverteix, però que la concentració de mercat està comportant també que sovint "no s'ofereixin els serveis de beneficència o bonificats que tenen obligació de donar a petició de serveis socials o judicials". Assenyala, però que part de culpa la tenen els serveis socials de molts municipis "que no saben de la seva existència" i afegeix que "les tarifes de les empreses no indiquen aquesta informació. És una barbaritat deixar a les empreses triar qui ha de rebre aquest servei".

Les alternatives

En el marc de la tendència a revisar la gestió dels serveis públics, algunes de les principals ciutats catalanes estan començant a renovar les seves ordenances municipals, que no havien estat encara modificades arran del Decret Llei del 2010, per o bé obrir el sector a la participació de més empreses o bé per gestionar el servei de manera directa. El cas més rellevant és el de la ciutat de Barcelona, que el passat 22 de març va aprovar l'adaptació de l'ordenança municipal a la legislació vigent. Aquest és un pas intermedi abans que el consistori de la capital catalana faci efectiva la creació, ja anunciada el novembre passat, d'una funerària municipal de caràcter pública que seria gestionada per Cementiris de Barcelona.

El primer municipi a fer el pas d'adaptar l'ordenança va ser Manresa el passat mes d'abril. Al seu torn, Girona va ser la primera capital de demarcació catalana en fer aquesta adaptació de l'ordenança després que la CUP presentes una iniciativa ciutadana a partir de la recollida de més de dues mil firmes.

Taüts a un tanatori de Gavà. MÉMORA

Tot i que valoren positivament l'actualització de l'ordenança, des de la CUP adverteixen que se segueixen mantenint alguns elements conflictius. "Tenim un problema, continua havent-hi només un tanatori, que és de propietat privada. Això fa que Mémora continuï tenint la paella pel mànec a l'hora de fixar els preus", exposa Pèlach. Ella mateixa denuncia que "aquest tanatori no s'ha fet perquè no hi ha interès. Mémora té molt bones relacions amb l'actual govern i no els interessa fer res en contra" i afegeix que "no fa gaire, aquesta empresa va fer entrega d'un taló a l'Ajuntament de Girona per fer activitats socials. D'aquesta manera es compren els favors, no?".

Gavà, Sant Boi o Vilafranca del Penedès són altres municipis que estan treballant per modificar l'ordenança. Mònica Hill, regidora d'ERC a Vilafranca, va ser l'encarregada de portar al ple la petició de modificació i tot i expressar que "encara no tenim res concretat, estem contents que s'estan fent reunions de portaveus".

Hill es mostra també satisfeta d'haver aconseguit que "Àltima hagi aplicat un servei bàsic de preu tancat, perquè qualsevol persona que no vulgui gastar-se 5 o 6 mil euros pugui demanar un servei de 1.500 euros". Girona també ha aconseguit un paquet similar, tot i que Pèlach adverteix que "aquesta rebaixa no és real, bé perquè no s'ofereix, bé perquè s'acaba complementant amb altres coses que fan que s'alteri el preu final".