La platja de Barcelona ha estrenat aquest estiu una campanya contra el masclisme. Amb un nou hashtag #BCNantimasclista, un nou estand al passeig marítim i marxandatge de color morat, l'ajuntament espera posar fre a les agressions que les dones han de suportar, de manera més insistent, a l'estiu. La mesura, però, per ser la primera vegada que es porta a terme, i agreujada pel seu caràcter estacional, ha suscitat dubtes sobre la seva eficàcia.

Estàs de festa i t'han assetjat o agredit sexualment o has viscut altres tipus de violència sexista?, pregunta la campanya. La resposta és l'estand de prevenció i atenció per violència sexual en espais d'oci nocturn, ubicat a la zona d'oci nocturn del Front Marítim per informar, sensibilitzar i atendre en cas d'agressió sexual.

A la cruïlla del passeig Marítim amb el carrer Trelawny, al barri de Ciutat Vella, dues persones darrere d'un taulell, dins d'un barracó, atenen al que tingui a bé apropar-se per demanar informació sobre igualtat de gènere. Els objectius de l'estand, segons la regidoria de Feminismes i LGTB, passen per prestar informació, sensibilitzar i atendre -si es produeixen- en casos d'assetjaments i agressions sexuals (que inclou des de comentaris ofensius i degradants, insults, persecucions, tocaments no consentits fins a intents o consumació de violacions).

Mentrestant, 'patrullen' per la zona una altra parella de professionals (amb formació i experiència en l'abordatge de violències masclistes. En cas d'agressió, s'activa un protocol d'actuació coordinat entre Guàrdia Urbana, Mossos d'Esquadra, serveis sanitaris i serveis municipals d'atenció.

Les agressions sexuals han augmentat un 30% a Barcelona. Més de la meitat es produeixen en els mesos de gener, juliol i agost, i especialment en cap de setmana i en horari nocturn, tot segons l'últim balanç de seguretat i activitat policial del 2016. A l'estiu, amb més afluència humana, nacional i internacional, a la costa barcelonina, amb la proliferació de les festes en els clubs prop del mar, i un major consum d'alcohol, les agressions contra la dona s'incrementen, assegura el consistori. Per això l'estand, que acaba de fer el mes de vida, es quedarà fins al 25 de setembre, passada la Mercè. Amb l'assumpció que, a partir del 26 de setembre, la probabilitat de ser agredida, baixa.

A la limitació de l'estacionalitat es suma la dels horaris. Durant aquest primer mes, l'obertura ha estat de dijous a dissabte, entre les 11 de la nit i les 5 del matí. Ara, responent a que el flux de persones que s'acosten a l'estand aconsegueix el seu bec entre les 3 i les 4 de la matinada, coincidint amb la sortida d'alguns dels locals d'oci nocturn, la regidora d'Feminismes i LGTBI, Laura Pérez, ha anunciat aquesta setmana en roda de premsa que corregeix l'horari d'obertura i el retarda una hora per a la resta de l'estiu: de mitjanit a les 06:00.

471 persones ateses

En les primeres cinc setmanes d'existència, el lloc d'informació ha atès 471 persones, i ha repartit més de 38.000 unitats de materials. Les xifres es presenten com elevades als ulls d'una ciutat amb escassos precedents en iniciatives com aquesta. Tan sols un parell d'experiències pilot, també a càrrec de l'actual ajuntament, en les passades festes de la Mercè i Santa Eulàlia.

No obstant això, una anàlisi més detallada d'aquest primer informe, calculadora en mà, deixa al descobert dades menys cridaneres: de les 471 persones ateses (meitat homes, meitat dones), 458 persones (és a dir, 97% dels casos) van acudir per motu propi a l'estand per demanar informació. Això redueix a 13 persones les que van ser ateses en itinerància davant de situacions que van requerir intervenció de la 'patrulla' de professionals.

Sobre el total de 471 atesos, només 20 dels assessoraments van estar motivats per situacions de violència (física o verbal) viscudes en el present, i només 10 d'aquestes responien a situacions de violència succeïdes a la zona del Front Marítim, la zona escollida per l'estand i la patrulla, per ser un dels focus de més agressions, segons es va justificar. En aquest temps no ha passat, per fortuna, cap violació. I tampoc s'ha registrat cap tipus d'assetjament dels classificats com a "greus". La pràctica totalitat dels casos es van deure a "intents de tocament" i "assetjament verbal".

A causa de la manca de dades, no es disposa de les eines necessàries per determinar si el baix índex de situacions resoltes per aquest destacament especial del servei públic es deu en efecte a un baix índex d'incidències a la ciutat (o més concretament en l'única zona escollida per les seves actuacions) o si, per contra, posa de manifest un dèficit d'eficiència de la campanya.

De la informació a l'educació

En qualsevol cas, la funció de l'estand no ha tingut per tant funció de primers auxilis en cap cas, i ha hagut d'assumir tasques informatives o fins i tot divulgatives. Així ho demostra el fet que, de les 38.000 anomenades "unitats comunicatives" que es van repartir, a més de díptics, es comptabilitzen adhesius i xapes. De fet, més de la meitat d'aquests materials eren marxandatge de la campanya. En concret, es comptabilitzen 11.500 díptics (4.000 en català, 4.000 en castellà i 3.500 en anglès); 17.500 adhesius (7.500 en català i 10.000 en anglès) i 9.000 xapes (5.000 en català i 4.000 en anglès).

Elements d'imatge que s'escapen de la funció primera d'atendre la víctima. Però que, per què no, tant de bo contribueixin a la conscienciació, si el lema "No és no" que es llegeix en els materials morats té un impacte quan algú es penja la xapa o s'enganxa l'adhesiu, i passeja per la ciutat o, fins i tot, i en el millor dels escenaris, fins i tot publica una instantània en les xarxes socials.

Des de l'Associació de Dones Juristes, la coordinadora de la Comissió d'Igualtat, Marisa Fernández, valora la campanya municipal de manera "positiva". Al seu parer, és un encert "atorgar més competències als actors locals", ja que són més propers als ciutadans, i com a tals, a les dones i els reptes que encara estan per resoldre.

Per això, Fernández vol considerar la campanya d'estiu de l'estand a la platja contra la violència masclista com una "prova pilot". Aquesta experiència confirma la necessitat d'aquests serveis d'acostar-se a on succeeixen les incidències. I atès que l'atenció a incidències ha estat només en 10 casos del total, la prova pilot és "millorable", considera. La lletrada, amb 32 anys d'experiència anima que aquesta experiència s'estengui en el temps, més enllà de l'estiu, en l'horari, i s'hauria de portar a "un altre tipus de barris, a la perifèria, on hi ha més conflictes, i també més agressions contra la dona ", argumenta. "Si no, serà un pas enrere", conclou.

Amb tot, aquest no és el tipus de campanya més eficient per acabar amb la violència masclista, ni la que aborda les necessitats socials reals, segons Pilar López Díez, que imparteix cursos d'intervenció en violència de gènere i igualtat a la Universidad Pontificia de Salamanca , a la Universidad de Castilla la Mancha i a la Universidad de Málaga.

López Díez rebutja que la campanya de l'estand es pugui classificar com a "política pública de prevenció de la violència contra la dona". Malgrat el baix índex d'atenció de casos, la campanya no deixa d'estar concebuda com una mesura "d'intervenció per ajudar les dones afectades", la qual cosa valora com una cosa positiva però "no fonamental".

Per eradicar la violència contra la dona cal eradicar el masclisme, defensa l'especialista, una autoritat a Espanya en matèria de gènere. I això només serà possible amb una intervenció en educació, dedicant recursos a "la formació seriosa, sistemàtica, i obligatòria de tot el professorat" perquè des de l'ensenyament infantil fins a la universitat, l'educació vagi encaminada a eradicar els estereotips de gènere, que són els que donen lloc a conductes masclistes. A més, la periodista fa èmfasi en la necessitat que els mitjans de comunicació compleixin la Llei Orgànica de Mesures de Protecció Integral contra la Violència de Gènere. El que es tradueix en respecte integral per les dones i el que és femení.

En qualsevol cas, el que sí posen de manifest aquestes primeres dades és que les agressions contra la dona no atenen tant a l'estacionalitat com a una dinàmica social sostinguda la resposta de la qual s'ha de trobar amb polítiques púbiques també sostingudes en el temps, una aposta ferma per eradicar la violència contra la dona i les dinàmiques socials que la desencadenen.