Público
Público

La mesa del Parlament avala que Comín delegui el seu vot

La decisió permetria a JxCat i ERC investir un candidat en segona volta, fins i tot amb l'abstenció de la CUP. Comín assenyala que les dues formacions treballen per fer president Puigdemont, però que aquest no és "l'únic pla". La Mesa rebutja un recurs de Cs i segueix endavant amb la querella contra el jutge Llarena

Publicidad
Media: 0
Votos: 0

El conseller destituït Toni Comín, arribant al Palau de Justícia de Brussel·les, el passar 18 d'abril. EFE / Stephanie Lecocq.

La Mesa del Parlament ha aprovat aquest dimarts acceptar la petició que va fer el dia anterior el diputat d'ERC Toni Comín per delegar el seu vot en els plens de la cambra. Comín, a Brussel·les, no havia pogut votar fins ara en els plens d'aquesta legislatura. L'altre diputat en una situació similar, el president destituït Carles Puigdemont, va votar per delegació per primer cop el passat dia 5 d'abril.

La decisió de la mesa hauria de permetre –si no hi ha impugnacions posteriors– que JxCat i ERC investissin un candidat en segona ronda, fins i tot en cas d'abstenció de la CUP. La formació anticapitalista es va abstenir en la investidura de Jordi Turull, i va anunciar que faria el mateix en el cas de la investidura de Jordi Sànchez, que no va arribar al ple pel vet dels tribunals. 

L'únic ple d'investidura celebrat fins ara, el de Turull, va fracassar no només per l'abstenció de la CUP, sinó perquè ni Comín ni Puigdemont van poder votar. Al gener, abans de la investidura –tampoc realitzada– de Puigdemont, el Tribunal Constitucional va dictaminar que els diputats del Parlament "sobre els quals pesi una ordre judicial de recerca i captura no podran delegar el vot en altres parlamentaris", cosa que sí que va permetre per als diputats independentistes empresonats.

Sense Puigdemont ni Comín, JxCat i ERC sumaven 64 vots al ple, per sota dels 66 de les formacions no independentistes. La CUP, no obstant, ha recalcat en nombroses ocasions que la seva abstenció es transformaria en un 'sí' si el candidat fos Puigdemont, o en cas d'un programa autènticament "republicà" amb un altre candidat.

Els partits sobiranistes, però, entenen que la situació de Comín i Puigdemont -els únics diputats sobiranistes a l'exili que no han renunciat a la seva acta- va canviar després de les ordres de detenció internacional emeses pel jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena a finals de març –quan va dictar el processament de 25 dirigents sobiranistes, inclosa la totalitat del darrer Govern de Puigdemont–, i després que tots dos passessin a estar a disposició judicial a Bèlgica i a Alemanya, respectivament. 

Puigdemont, de fet, ja va votar per delegació en el ple del dia 5 d'abril, sense que ni el Govern central ni cap partit del bloc del 155 impugnés ni recorregués aquest vot delegat.

Puigdemont no és "l'únic pla"

El propi Comín ha assegurat aquest dimarts, en declaracions a Catalunya Ràdio, que JxCat i ERC treballen per investir Puigdemont. Però ha precisat que això "no vol dir que sigui l'únic pla". Comín, de fet, ha defensat formar un Govern que "pugui aixecar el 155", en la línia d'ERC, que insisteix des del mateix 21D en la necessitat d'un executiu que pugui governar "des del minut u". 

A la vegada, el diputat d'ERC ha remarcat que també cal bastir a l'estranger el "Consell de la República" i impulsar un procés constituent, en consonància amb el que resa l'acord de govern a què van arribar JxCat i ERC a començaments de març. "Sense cada un d'aquests vèrtex no hi ha triangle, però només amb Govern, tampoc", ha conclòs Comín.

Rajoy estudia accions legals

En roda de premsa, el president del govern espanyol, Mariano Rajoy, ha anunciat que estudiarà "accions legals" davant la decisió de la Mesa d'acceptar la delegació de vot de Comín. Rajoy ha assegurat que "no té cap sentit" que l'exdiputat pugui delegar el seu vot. Fonts del govern central han precisat que han de ser els partits polítics catalans qui demanin la reconsideració d'aquesta Mesa, fent referència a tots els partis constitucionalistes de la cambra. 
 
El grup parlamentari del Partit Popular català serà l'encarregat de plantejar un recurs de reconsideració, segons informa Alejandro López de Miguel. "La política s'ha de fer des d'allà; aquí el Govern va haver d'intervenir per preservar la legalitat", han assegurat. La posició de Rajoy, per tant, indicaria que de moment el Govern no portaria al Tribunal Constitucional la delegació de vot de Toni Comín.

Aquest dimarts, el líder de Ciutadans, Albert Rivera, ha reclamat a Rajoy que recorri "immediatament" al Constitucional la "presa de pél" a Catalunya que suposa el vot delegat. Per la seva banda, el president del Govern central ha fet una crida a la normalitat "política i social" i ha demanat una investidura d'un president que estigui "habilitat per governar".

La querella contra Llarena, endavant

La mesa del Parlament també ha aprovat aquest dimarts continuar tirant endavant la querella al jutge Llarena per haver vetat la investidura de Jordi Sànchez que va aprovar la mateixa mesa el passat dia 13. La decisió s'ha pres després de desestimar una petició de reconsideració del grup de C's, que havia argumentat que la querella representa "destinar recursos públics a la defensa d'interessos privats".

La líder de Cs a Catalunya, Inés Arrimadas, ha anunciat posteriorment que la seva formació estudia ara presentar un recurs contenciós administratiu contra la decisió de la Mesa d'aquest dimarts. En roda de premsa, Arrimadas ha explicat que la querella contra Llerena "no persegueix interessos generals, sino personals, d'una persona o d'un grup", per la qual cosa considera que es vulneren els drets dels diputats de la cambra.