La construcció de la identitat, la definició d'alteritat, la intolerància i el poder de les imatges són els temes centrals i de fons de l'exposició El mirall perdut. Jueus i conversos a l'Edat Mitjana del Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC). La mostra retrata la mirada i analitza la relació entre jueus, conversos i cristians als regnes peninsulars durant l'edat mitjana, entre 1285 i 1492, a través de gairebé una setantena de peces. Es pot veure des d'aquest divendres i fins al 26 de maig.

L'exposició ha estat organitzada conjuntament pel MNAC i el Museu del Prado de Madrid, on es va poder veure entre els mesos d'octubre de 2023 i gener de 2024. Les peces venen dels museus, però dos terços són de col·leccions d'altres museus espanyols i estrangers, i d'esglésies i parròquies a vegades molt petites que "tenen peces interessants per poder construir una exposició sobre aquest tema", detalla el comissari Joan Molina.

El responsable indica que el protagonisme d'aquesta mirada cristiana i "com els cristians defineixen la seva identitat a partir de l'altra, que és el jueu i el convers". "L'exposició parla de com els cristians a finals de l'edat mitjana van construir un mirall a partir de la seva representació de jueus i conversos i també de com les imatges ens aboquen les transferències i la convivència entre aquestes comunitats", explica.

Tanmateix, fa èmfasi en com l'antijudaisme va donar lloc a un seguit d'imatges que van servir per definir "la identitat cristiana i ratificar tot un seguit de creences, dogmes i devocions dels cristians". I també reflexiona sobre el paper que van tenir les imatges i la seva força: en alguns casos, van servir per salvar els conversos, o per condemnar-los i acusar-los de continuar practicant el judaisme.

L'exposició es divideix en cinc àmbits: Transferències i intercanvis, De precursors a cecs, Antijudaisme i imatges mediàtiques, Imatges per a conversos, imatges de conversos, i Escenografies de la Inquisició. Entre les obres exposades hi trobem els frontals de Vallbona de les Monges o els retaules que va realitzar Pedro Berruguete a Santo Tomás de Ávila, amb les Cantigas de Alfons X el Savi (Patrimonio Nacional), la Hagadá Daurada (British Library), el Fortalitium Fidei (Bibliothèque nationale de France) o L'àngel apareixent-se a Zacaries (The Metropolitan Museum of Art).

El paper de la intolerància

Un dels temes que més han sorprès al comissari és la qüestió dels conversos, particular dels regnes de Castella i Aragó i "una temàtica particularment hispana", ja que a la resta d'Europa "no es planteja aquest dubte sobre els conversos". En aquest sentit, assenyala la utilització de les imatges per "acusar, salvar o estigmatitzar permanentment. Això del poder que van tenir i la seva utilització per fomentar la intolerància i l'estigmatització". "La intolerància per motius religiosos, socials o de nacionalisme tenen una pervivència tristament universal", recorda.