L'alerta per sequera als àmbits del Ter-Llobregat i del Darnius-Boadella s'activarà divendres, un cop s'hagi publicat al Diari Oficial de la Generalitat (DOGC), després que l'hagi aprovat el Govern aquest dimarts. La decisió, avançada dilluns per la consellera d'Acció Climàtica, Teresa Jordà, genera preocupació en el sector primari, sobretot si la sequera persisteix més temps. Amb l'ampliació de l'àrea en alerta, es passarà de 9 a 13 unitats en aquest escenari (el Ter-Llobregat n’aplega tres), amb un total de 514 municipis en alerta per sequera pertanyents a 27 comarques i que sumen 6,7 milions d’habitants, prop del 90% de la població catalana.

Els conreus del Parc Agrari del Baix Llobregat compensaran les restriccions a través d'aigua provinent la depuradora del Prat. Els agricultors consultats per l'ACN consideren "necessari" aplicar limitacions en el consum d’aigua i recorden que el 2008 ja es van abastir de la depuradora. Garanteixen que l'aigua és de qualitat "molt bona", de manera que les collites no se'n ressentiran.

En plena època de carxofes, el sector confia en salvar la temporada, tot i que admet que l'aigua de pluja seria més beneficiosa pel fruit. El temor principal, apunten els agricultors, és si les restriccions s'allarguessin cap a la primavera i se'ls obligués a abastir els camps de fruiters amb la depuradora.

A partir de divendres els conreus del Parc agrari deixaran de disposar dels actuals 600-700 litres/segon que reben del canal de reg de la dreta del Llobregat. Segons els va comunicar l'ACA a la darrera Taula del desembassament, podran utilitzar la meitat d'aquest cabal i s'activarà l'abastiment de 100 l/s d'aigua regenerada a la depuradora del Prat de Llobregat. La previsió és que aquesta mesura s'allargui, com a molt, fins al gener.

Si al febrer no millorés la situació de sequera, l'ACA ha avançat que l’abastiment del canal de reg es retallarà fins deixar-lo en 200 l/s i s'ampliarà l'aigua provinent de la deupradora -o EDAR- fins els 200 litres. En un hipotètic extrem de restriccions severes al març, es podria tallar del tot l'aigua del canal de reg i els camps es podrien abastir amb fins a 400 l/s, segons el portaveu d'Unió de Pagesos al Baix Llobregat, Lluís Parés.

El sector agrícola i ramader de l'Alt Empordà veu amb preocupació l'alerta per sequera. Tot i que les restriccions no afectaran l'ús de boca, si que fixaran límits per al reg agrícola (25%), usos ramaders (10%), per als industrials (5%), recreatius que impliquin reg (30%) i per a altres usos recreatius (5%). Les veus consultades per l'ACN creuen que la mesura arriba "tard" per al reg perquè els pagesos ja han fet els "deures" durant sembra amb canvis de cultius i reduint extensió. Pel que fa a la ramaderia, veuen difícil poder aplicar-ho. "Què implicarà reduir caps de bestiar?", es pregunta la tècnica de Cooperativa Agrícola de Castelló d'Empúries, Íngrid Pou.

Sistemes a un terç de la seva capacitat

A causa de la falta de pluges dels darrers mesos, les reserves dels embassaments han continuat baixant, amb el sistema Ter-Llobregat al 34% (207 hm³) i el de Darnius-Boadella al 33% (20 hm³). Un cop analitzades les recomanacions de l'Observatori de la Sequera i convocat el Comitè de Sequera a finals de la setmana passada, s'ha pres la decisió de declarar l'alerta en aquests dos àmbits, un escenari que preveu l'aplicació de les primeres mesures per reduir els consums en usos agrícoles, ramaders, industrials i lúdics. Pel que fa al subministrament domèstic, en aquest escenari no hi ha limitacions, més enllà de la prohibició d'omplir piscines i de recomanacions per al reg de jardins.

El Pla de Sequera, l'eina per gestionar els episodis d'escassetat d'aigua, està activat des de l'octubre del 2021. Des d'aquest moment, s'ha analitzat mensualment la situació amb l'objectiu de determinar si es produeixen canvis en alguna de les 18 àrees en què estan dividides les conques internes en funció de la font de proveïment principal (embassaments, aqüífers o pluviometria).

En l'àmbit del Ter Llobregat, que es troba en l'escenari de prealerta des del febrer d'enguany, fa 9 mesos que s'estan aplicant mesures, com l'increment de producció de les dessalinitzadores (del 20 al 90%), que han aportat al sistema més de 54 hm3. Això ha evitat que els embassaments estiguin set punts per sota del seu volum actual (sense l’aigua dessalinitzada, avui el sistema Ter Llobregat estaria a prop del llindar d'excepcionalitat).

A més de la dessalinització, en la fase de prealerta s’ha potenciat la producció d'aigua regenerada, fet que ha permès aportar 2.000 litres per segon en el tram final del riu Llobregat per garantir el cabal ecològic. En la fase d'alerta, es preveu que part d'aquesta aigua regenerada (900 litres per segon) es destini al reg agrícola a través del canal de la dreta del Llobregat, mentre que els 1.100 litres restants es destinin a garantir el cabal ecològic. La situació d'alerta és la tercera de les cinc en què l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) classifica l'estat hídric dels municipis catalans, per sota de les d'excepcionalitat i, la més greu, la d'emergència, que comporten restriccions importants en l'ús de l'aigua.