Les executives del PSC i el PSOE han presentat avui la Declaració de Barcelona, ​​un document en el qual recullen les propostes dels dos ens socialistes per "obrir un nou escenari de diàleg" a Catalunya. L'acord conté set proposicions que abasten la reforma de la Constitució, la negociació de les demandes plantejades pel govern de la Generalitat, el desenvolupament de l'Estatut, la reforma del sistema de finançament autonòmic, la inversió en infraestructures o el reconeixement de la llengua i cultura catalanes.

El secretari general del PSOE, Pedro Sánchez, ha defensat la posada en marxa d'una subcomissió al Congrés que abordi la reforma constitucional. Recalcava la importància d'una declaració amb la qual intenten trencar "la falsa disjuntiva" en què es "retroalimenten separatistes i separadors". Tot i que ha defensat que el seu partit "estarà sempre amb el govern d'Espanya per defensar l'Estat de Dret", ha matisat que "si la política només consistís en l'exercici i respecte escrupolós de la llei, governarien els jutges, no els polítics".

Pel que fa a les dates, Sánchez està obert a diferents possibilitats però creu que és "urgent posar sobre de la taula la solució" que resolgui "la crisi política a Catalunya i al conjunt d'Espanya". Al secretari general li agradaria "obrir (la negociació) en el pròxim període de sessions" que donarà començament l'1 de setembre, però no ha volgut donar una data concreta perquè la posada en marxa de la subcomissió depèn de l'aritmètica parlamentària.

El primer secretari del PSC, Miquel Iceta, ha destacat que els socialistes tenen "ganes de ser útils, per desencallar un problema que fa massa temps que dura.

"L'1 d'octubre és avui"

Enfront la idea d'altres partits de l'oposició com Ciutadans, que prefereix començar la negociació de la reforma constitucional a partir de l'1 d'octubre, Sánchez defensa que "l'1 d'octubre és avui, és demà, és passat i tots els dies que siguin necessaris per arribar a consensuar una solució ". Per al secretari general, si Albert Rivera, líder de Ciutadans, "considera que (la subcomissió ha de convocar) després de l'1 d'octubre, perfecte, però que es faci".

Així, el secretari general madrileny ha anunciat també que iniciarà una ronda de consultes "no només amb els responsables polítics catalans, sinó també amb líders socials i intel·lectuals de la societat catalana" per donar-los a conèixer la proposta dels socialistes. En aquesta línia "estaria encantat" de tenir una trobada amb el president de la Generalitat, Carles Puigdemont. Pretén passar molt temps a Catalunya ja que estima "molt important que des de Madrid" es conegui "de primera mà què està passant a Catalunya i quines són les motivacions que porten a que l'independentisme hagi arrelat amb tanta força".

Sánchez s'ha preguntat si el president del govern, Mariano Rajoy, aspira a governar Espanya amb Catalunya o sense. Li ha exigit que més enllà de la defensa de la Constitució i la legalitat vigent, presenti propostes "perquè la crisi territorial afecta les persones que són independentistes a Catalunya i a les que no ho són". Ha recordat la seva primera reunió amb Rajoy en les albors del 9N per assegurar que llavors "no hi havia cap proposta política". "Ara estem igual, o sigui que pitjor", ha conclós.

La Declaració de Barcelona "no busca a agradar a uns i als altres", ha aclarit el secretari general, sinó "situar el Partit Socialista al punt de trobada, en el diàleg, en la negociació i en el pacte". Espera que "la gran avinguda de la política i l'acord desbordi la via estreta, unilateral i il·legal que proposen els partits independentistes".

A preguntes dels periodistes sobre la possibilitat que la reforma de la Constitució suposés canvis en l'Article 2, el que reconeix "l'autonomia de les nacionalitats", Sánchez no ha donat un resposta concreta. "No som dogmàtics", ha resumit per explicar que la reforma "no és un fi en si mateix" i que el seu partit persegueix el perfeccionament del text constitucional. Tampoc veu necessari el secretari dels socialistes que s'apliqui l'article 155 de cara a la convocatòria del referèndum. En la seva conversa amb Rajoy, Sánchez sosté que li va demanar "mesura" i "no alimentar el conflicte".

El secretari general del PSOE, Pedro Sánchez, acompanyat per Adriana Lastra, Nuria Parlón, Cristina Narbona, Jose Luis Ábalos i Carlos Ruiz, a la seva arribada a la seu del PSC. EFE/Quique García

Demandes plantejades per la Generalitat

Els socialistes afirmen estar compromesos amb part de les demandes del govern i "llevat de la demanda relativa al referèndum" veuen possibilitats de diàleg i acord i diuen que plantejaran iniciatives concretes "davant la falta de voluntat de tots dos governs". Algunes d'aquestes peticions són el vot dels residents a l'exterior, que es podria resoldre en la subcomissió de la Llei Orgànica del Règim Electoral General. També seria el cas del respecte al model d'escola catalana, que podria blindar a la subcomissió del Pacte d'Estat per l'Educació.

Desenvolupament de l'Estatut

PSOE i PSC estimen que hi ha "marge d'actuació" per desenvolupar les qüestions que el Tribunal Constitucional va declarar inconstitucionals "més per qüestions legals de forma que de fons". Els socialistes volen impulsar la reforma de la Llei Orgànica del Poder Judicial perquè el Consell de Justícia de Catalunya sigui "una instància desconcentrada" del CGPJ.

També promouen la derogació de llei de racionalització i sostenibilitat de l'Administració Local i l'aprovació d'una normativa nova "que garanteixi l'autonomia local i la seva suficiència financera". En aquest àmbit volen reconèixer a la Generalitat la capacitat per "establir i regular tributs propis dels governs locals". Una altra de les seves propostes passa perquè les Corts contemplin la necessitat d'un acord previ amb els governs autonòmics a l'hora de decidir les inversions estatals en béns i equipaments culturals.

En el capítol de les transferències pendents, la Declaració busca culminar el traspàs de salvament marítim, protecció civil o formació sanitària especialitzada i modificar les normes necessàries per a que l'administració catalana pugui participar en temes d'immigració.

Finançament autonòmic

Diagnostiquen els socialistes que el finançament autonòmic està "en l'origen de bona part" dels problemes actuals. Impulsaran una taula de negociació que
examini la possibilitat d'un sistema de finançament "més just i equitatiu" que resolgui i afronti els problemes amb Sanitat i Dependència que segons PSOE i PSC "recauen en excés" sobre les comunitats.

Inversió en infraestructures

Els socialistes volen "recuperar el nivell d'inversió de l'Estat a Catalunya" perquè els pressupostos destinin el percentatge d'inversió corresponent a la participació del país en el PIB. Aposten per un Corredor Mediterrani des d'Algesires fins a la frontera francesa que connecti els ports de Tarragona i Barcelona, i per facilitar al seu torn la d'aquests ports amb altres centres a través del ferrocarril ample.

Millorar la xarxa de rodalies també es troba entre les propostes per a la qual els socialistes volen crear un consorci amb l'Estat, la Generalitat i els ajuntaments que modernitzi estacions, vies, catenàries i senyalització. Fins i tot aspiren a finalitzar el soterrament de les vies a l'Hospitalet de Llobregat, Montcada i Reixac o Sant Feliu de Llobregat.

Reconeixement de la llengua i la cultura

A més del finançament, per a PSOE i PSC gran part de la insatisfacció a Catalunya es deriva de la manca de reconeixement de la identitat nacional i la cultura. Pretenen superar el descontentament amb una llei orgànica que reconegui la pluralitat lingüística de l'estat espanyol, assegurar la presència de Catalunya a la UNESCO i anul·lar de manera "radical i expressa" el judici al president Lluís Companys.

En la seva proposta per una Espanya federal, els socialistes defensen que Barcelona tingui una importància estratègica. Per a això volen que sigui seu d'organismes d'àmbit estatal i d'institucions culturals. Seguiran col·laborant per a que la capital catalana sigui seu de l'Agència Europea del Medicament després del Brexit i també del Tribunal Marítim Internacional. L'apartat acaba amb una altra proposta que podrien aplaudir els treballadors del metro de Barcelona: l'increment de l'aportació de l'Estat a l'Autoritat del Transport Metropolità de Barcelona, ​​"amb l'aspiració de recuperar els nivells d'aportació de l'últim govern socialista".