El president de la Generalitat de Catalunya, Carles Puigdemont, ha enviat aquest divendres una carta a la presidenta del Congrés dels Diputats, Ana Pastor, demanant la seva pròpia compareixença per poder explicar a la cambra baixa la convocatòria del referèndum que va anunciar pel pròxim dia 1 d'octubre.

A la carta, Puigdemont manifesta la seva convicció que "un debat d'aquesta transcendència és necessari i s'ajusta al que els ciutadans esperen de les seves institucions de representació" i es posa a disposició de Pastor perquè "es pugui celebrar el més aviat possible ".

El president va descartar la possibilitat de participar en una sessió similar a les que s'han produït en el passat, tot i que "considera important que tots els diputats puguin escoltar les raons per les quals hem arribat fins aquí".

Respon doncs d'aquesta manera a l'oferta que li va llançar el govern espanyol d'anar a la cambra baixa a explicar el seu projecte. No fa referència però a que la seva proposta hagi de ser votada com sí es va fer amb l'Estatut o la consulta del 9N.

Sí recorda, però, que "aspiracions legítimes i majoritàries sempre han estat rebutjades, retallades o incomplertes, ja sigui a la Cambra que vostè presideix o en el si del Govern. No sembla raonable tornar a formular propostes que estan destinades a córrer la mateixa sort", resumeix.

Un eventual acord

Puigdemont sí estaria disposat a aquesta votació si, abans d'anar al Congrés, hi hagués una negociació bilateral entre els dos governs sobre el referèndum i el que es portés a votació fos un eventual acord.

A la carta, el president català també recorda que ha estès la mà al president del Govern, Mariano Rajoy, per negociar la consulta. Per això li va enviar una altra carta recentment, que va ser rebutjada taxativament. 

Puigdemont deixa constància en el seu escrit la pregunta del referèndum per a l'1 d'octubre: 'Vol que Catalunya sigui un Estat independent en forma de república?'

Retallades també en seguretat

El distanciament entre les administracions espanyola i catalana que es posa de manifest quotidianament en declaracions i contradeclaracions, i particularment en les amenaces del fiscal general, José Manuel Maza, que es mostra disposat a "actuar sense complexos" contra els voluntaris al referèndum, es fa més evident en fets com el requeriment prou explícit del Ministeri d'Hisenda "limitant" a 50 el nombre de noves places per al cos de Mossos d'Esquadra, en comptes de les 500 previstes pel departament d'Interior de la Generalitat.
 
La resposta del conseller  Jord Jané ha estat en forma d'exigència, explicant que la convocatòria per a 500 nous agents és necessària  per "raons de seguretat".

En roda de premsa, ha assegurat que estudien raons jurídiques que els emparen per a aquesta convocatòria, però, sobretot, la necessitat de seguretat, i més tenint en compte que els Mossos d'Esquadra van realitzar 440.000 hores extres el 2016, a les quals van destinar 7 milions d'euros per cobrir-les.

Tot i que ha anunciat que estudiaran el requeriment, i que el vol resoldre aquest mes, ha insistit que "el país, la ciutadania i els municipis" necessiten la convocatòria de mig miler d'agents, i que és quelcom que avalen tant les dades com la situació global de seguretat que es viu actualment.

Després d'assegurar que la seva voluntat és garantir la convocatòria, ha recalcat que vol pensar que el requeriment d'Hisenda "no és un càstig polític" pel procés sobiranista català i que, en temes de seguretat, hi ha la capacitat de posar-se d'acord més enllà de la situació política que hi hagi.

"Estic obsessionat en garantir la seguretat a Catalunya. Tinc l'obligació de defensar els Mossos i de apartar-los del debat polític", ha destacat Jané, que creu que és esforç de tots garantir la seguretat a Catalunya.

En la seva argumentació, Jané ha explicat que en una Junta de Seguretat de Catalunya amb el Govern central de 2006 es va acordar un horitzó de 18.267 mossos de cara als següents anys, i que la xifra màxima assolida ha estat de 17.160, encara que ara el cos té 16.783 agents.

Reunió condicionada de la Junta de Seguretat

"Tot i que les necessitats de seguretat requeririen el total, onze anys després tenim gairebé 1.500 mossos menys dels que hauríem de tenir", ha lamentat el conseller, que ha acusat el ministre de l'Interior, Juan Ignacio Zoido, de no respondre les cartes ni les trucades per abordar la necessitat de celebrar una junta de seguretat de Catalunya després de vuit anys sense fer-se.

"Hem de pensar que es fa la del País Basc perquè han donat suport els Pressupostos? Que se celebri la reunió de la Junta de Seguretat depèn de si els aproves o no els comptes?", Ha preguntat Jané, que ha estès la mà i ha mostrat voluntat de col·laboració perquè es dugui a terme.

Segons el conseller, quan es va reunir amb l'aleshores ministre de l'Interior Jorge Fernández Díaz ja va plantejar la seva convocatòria, però li va respondre que no podia mentre el Govern central estigués en funcions, de manera que, quan es va nomenar a Zoido, va fer el mateix i van encarrilar la reunió de la Junta de Seguretat.

Davant l'oferta de possibles dates perquè es convoqués van rebre "el silenci per resposta", tot i que després els va dir que anunciarien la data de la Junta de Seguretat de Catalunya i del País Basc un cop aprovats els pressupostos generals de l'Estat (PGE).

El conseller ha precisat que va enviar un missatge al ministre  Zoido el passat1 de juny que no va respondre, i també una carta dies després demanant-li que concretés quan es podia convocar, tenint en compte que, si Catalunya representa un 16% de la població espanyola, ha realitzat el 37% de les detencions de presumptes terroristes yihadistes de l'Estat.

"És on més detencions s'han fet" en aquest camp, ha ressaltat Jané.