“Bruuuuuutaaal!”. El raper Pau Llonch no para de fer salts pel l'aula. L'Alexandra és davant de l'aula i acaba de 'marcar-se' una rima que resa: “Tot seria més fàcil al nostre planeta si la justícia fos senzilla i neta”. Els companys esclaten a aplaudiments. És la sessió final del taller de rap que l'MC (nom amb que es coneixen els rapers dins el món del hip hop) d'AtVersaris fa a la classe de 2n d'ESO de l'Institut Jaume Almera de Vilassar de Dalt.

La noia que s'endú l'ovació, la mateixa que els seus companys, ha estat preparant un rap escrit per ella al llarg de les tres sessions del taller i ara acaba de vèncer la vergonya que expressava fa uns minuts per posar les seves rimes sobre el bombo-caixa característic d'aquest estil davant el grup classe.

“Ens dotem de les normes d'aplaudir a la penya abans que surti i quan acaba. Això no depèn del judici que fem d'aquella persona, és un agraïment per haver compartit”, explica Llonch que centra els seus tallers en el foment del debat crític sobre la discriminació a partir del rap. L'èxit d'aquests és tal, que el raper estudia fins i tot crear una cooperativa per gestionar l'oferta conjuntament amb d'altres MC's.

Connectar amb els joves

Cristina Aliagas, doctorada amb la tesi El desinterès lector adolescent (2011), va començar a estudiar el potencial pedagògic del rap arran de conèixer els tallers de Llonch. “Moltes de les pràctiques acadèmiques al voltant de la lectura de textos no connecten amb la vida dels joves. Els tallers d'en Pau són una proposta brillant per connectar una cosa canònica com la poesia amb els interessos d'aquests”, explica aquesta investigadora de la Universitat Pompeu Fabra.

També Felino Skizo SPH, MC del col·lectiu de hip hop La Kosta Basta, concorda amb el fet que “el rap és una bona eina. Està a l'ordre del dia, és la veu del jovent dels barris més marginats”. Posa també de relleu el potencial integrador d'aquest estil: “És una via d'escapament, ho ha estat per molta gent, ho he viscut a la meva carn. Gent que estava molt malament i que gràcies al rap ha trobat una sortida. Fa treure la vena artística”. Skizo ja fa un parell d'anys que es dedica a fer tallers per l'Espai Jove de Pineda de Mar, però remarca que “als Estats Units ja molts anys que es fa”.

“El hip hop no és un art qualsevol. La cultura urbana té una serie de valors que són privilegiats”, diu Gabriela Berti. Aquesta Doctora en Filosofia per la UAB exposa com a nivell històric aquest estil “va néixer fa 40 anys com a cultura juvenil i ha donat molta capacitat d'empoderament als joves. Ens interessa la part de desenvolupament comunitari que es deriva”. Berti fa més de 10 anys que organitza laboratoris de hip hop amb joves. A diferència dels tallers, aquests “no tenen com a objectiu ensenyar a fer rap, sinó treballar elements transversals i valors fent servir les eines de l'art urbà”.

Llonch fa la seva pròpia aproximació teoria als motius pels quals el rap funciona com a eina pedagògica: “Funciona perquè el procés de creació literària que engeguen en el taller, no el rap en si com a objecte estètic, té capacitats de deixar empremta”. El raper ho vincula sobretot amb una concepció de l'art “molt vinculada al marxisme, la de l'autotranformació de les persones a partir de la creació. Les persones ens desalienem en processos pràctics on experimentem i provem coses noves, quan intentem deixar la nostra essència en aquestes coses”.

Avantatges a l'aula

Un dels factors que està impulsant que el professorat català comenci a atrevir-se a introduir el rap a l'aula no és només la seva capacitat per connectar amb l'alumnat, sinó també l'ampli ventall d'aprenentatges acadèmics que es poden desprendre d'aquest. L'escola d'estiu de la Fundació Rosa Sensat d'enguany va dedicar un curs a l'ús d'aquest estil com a eina pedagògica que ara ha cristal·litzat en un monogràfic dins la seva revista Perspectiva Escolar, ambdós coordinats per Aliagas.

Un dels testimonis que hi trobem és el de la professora de la Universitat de Vic, Núria Medina, que explica com “el ritme, l'accent i l'entonació, elements que contribueixen a una bona pronunciació i proporcionen fluïdesa en una llengua, es poden millorar cantant o creant lletres de rap” i afegeix que la repetició de patrons ajuda “a la millora de la producció oral en la llengua estrangera”.

Més enllà d'això, Aliagas explica com, els tallers de Llonch en concret, ajuden a normalitzar l'ús del català a l'aula: “portar un artista del món del rap en català contribueix a socialitzar idees positives sobre el català i l'escriptura”. El mateix artista com, a més, treballa “fenòmens com la paronomàsia, les al·literacions, la metonímia...”. “Escriure un rap fa que els joves hagin de polir el seu text i reescriure. Mentre construeixes un rap hi ha habilitats de l'escriptura que després es transferiran a altres contextos més acadèmics”, exposa Aliagas.

Ella mateixa explica l'impacte que té que els adolescents treballin amb un gènere que va a cavall entre l'oralitat i l'escriptura: “em sembla interessant que l'alumne escrigui sense estar encotillat en una estructura discursiva molt concreta com pot ser el comentari de text”. L'altra potencialitat que assenyala aquesta investigadora és el fet que en aquest estil “es narra des de la primera persona, quan en l'escriptura acadèmica s'esborra el jo, i això situa l'alumne en un context més flexible on s'expressa millor”.

Malgrat aquestes possibilitats, encara hi ha professors que ho veuen amb cert recel. Aliagas creu que els docents “no acaben de valorar el text del rap com un text digne, tant complex com escriure una poesia”. Això contrasta amb països com el Estats Units on, segons la investigadora, “molts professors utilitzen la pedagogia del rap no només per la llengua, sinó també a matemàtiques o història”.

Creixement personal i social

Més enllà de les potencialitats estrictament acadèmiques, moltes d'aquelles que aposten pel rap com a eina educativa ho fan per les portes que obre per l'aprenentatge social i comunitari. “Treballem molt l'empoderament. Malgrat que tinguis 16 anys, tu també pots crear cultura, perquè aquesta no és una cosa consumible, sinó que la produïm entre tots”, relata Berti. A partir d'això, exposa com treballen també idees com la convivència i el respecte i la presa de consciencia que, aquell que està amb el micro “té un poder molt gran de comunicar i els seus continguts van creant espais de comunitat”.

En aquesta línia treballa també Felino Skizo que exposa com al taller actual treballem com factors com “el barri i la vida al carrer poden afectar” i remarca la importància de fer servir el rap com a “arma per a la integració social de la joventut, dels xavals que estan al carrer”. “Volem que prenguin consciència que allò que són 'les seves mogudes' estan molt més travessades per allò que els envolta que no per la seva interioritat” reforça Berti. L'MC de La Kosta Basta afegeix com a punt força també el treball de cançons en grup “hi ha a qui se li dona millor alguna cosa que a d'altres i és una manera que entre tots s'ajuden”.

Al seu torn, per a Llonch un dels altres aspectes que es poden treballar és la paciència: “veig interessant vincular una activitat interessant que té a veure amb l'autorealització amb una cosa que al principi costa d'engegar”. A l'aula els joves aixequen ràpid la mà per demanar dubtes, però ell aposta per fer que “la tensió una mica frustrant del principi sigui el motor”. En aquesta línia s'expressa Berti també: “formació, concentració, esforç i constància, entendre que tu has de treballar pels teus ideals i valors és important”.

Un dels fenòmens que produeix d'introduir el rap a l'aula, per Aliagas, són els desplaçaments de rols que viuen els alumnes. “L'estudiant a qui li agrada la poesia se sent desubicat, deixa de saber treure el 10 i per tant ha de pensar i aquell que no s'interessa veu una porta d'accés, perquè li agrada el rap, a través de la qual entrar a la potencialitat literària”, desglossa la investigadora.