L'entrevista es fa a un dels habitatges de La Borda, l'edifici cooperatiu del barri de La Bordeta a Sants. El trio de hip-hop provinent del South Bronx de Nova York, Rebel Díaz, s'hi ha quedat a dormir durant els dies que ha estat a Barcelona per formar part del festival Say It Loud. Un lloc perfecte per un grup que entén la cultura i l'autoorganització als barris com una part intrínseca de la lluita per canviar el món. Malgrat que no entrava en els seus plans, també han trobat temps per participar d'un acte de solidaritat amb la lluita del poble xilè a Barcelona. Mai n'hi ha prou per a aquests agitadors culturals.

Els germans Venegas, coneguts com a RodStarz i G1, són fills de refugiats polítics de Xile que van fugir de la dictadura de Pinochet. Crescuts a Chicago, van nàixer com a grup de hip-hop el 2006 al South Bronx. El trio el completa DJ Illanoiz, nascut a Chicago i d'ascendència mexicana i porto-riquenya. El seu so bilingüe el formen peces de folklore sud-americà, house i percussió llatinoamericana, amb breaks de boom-bap i 808s.

La primera pregunta que se li fa a un grup per presentar-lo al públic normalment és sobre qui són i com s'ha format. I habitualment la resposta és la clàssica, com es van conèixer, els primers concerts... no per Rebel Díaz. Quan els hi pregunto comencen amb història política i no només en com es defineixen musicalment "perquè per a nosaltres la història és el motor. Som fills d'exiliats xilens" explica G1. "Vam créixer als anys 80 i 90 en un moment on hi havia molta solidaritat internacional a Chicago. Anàvem a reunions per la independència de Puerto Rico, per la llibertat de Palestina, en solidaritat amb els refugiats de Nicaragua, Argentina, El Salvador, Guatemala... La nostra base familiar és això".

És primer la política que la música llavors? "Les dues coses per igual" rebla RodStarz, "la cultura és un ingredient importantíssim en la política. No crec que hagi de ser una cosa separada. No es tracta que la cultura només serveixi per amanir els moviments polítics". Rebel Díaz es consideren part de la cultura hip-hop, però també treballadors culturals: "Quan faig rap tinc present tant a Kool Herc com a Victor Jara, Silvio Rodríguez o Mercedes Sosa. Vam créixer amb aquesta música", explica RodStarz.

Un projecte cultural

Quan Rebel Díaz diu que són treballadors culturals, no només és un eslògan polític. És a una realitat en la qual porten treballant durant anys al barri de Hunts Point. Un barri dur pel que fa a les condicions de vida, però amb una llarga història d'organització política i cultural. The Rebel Diaz Arts Collective (RDACBX) és el col·lectiu d'art d'on sorgeix Rebel Díaz. "La idea del col·lectiu sorgeix abans que Rebel Díaz fos un projecte" diu orgullós RodStarz, "i anem al Bronx no només perquè és la Meca del hip-hop, sinó perquè era el lloc més barat per viure".

Els pares dels germans Venegas eren militants del Movimiento de Izquierda Revolucionaria (MIR) a Xile. Al Bronx hi van trobar Víctor Toro, un dels fundadors del MIR. Toro formava part del moviment la Peña del Bronx. "Els fills de l'exili hem crescut amb oncles polítics i ell era una mena d'oncle polític per nosaltres" explica RodStarz. El RDACBX surt de fet com el projecte juvenil de la Peña del Bronx: "ens van donar un sound system i així va ser com vam començar a ocupar places i jardins".

D'aquesta manera neix Jardín La Roca "un espai obert que vam ocupar i juntament amb la comunitat puerto-riquenya vam alliberar". D'aquí surt l'energia per fer més tard el RDACBX. Després vindria l'ocupació de la fàbrica abandonada de dolços a la 149 amb Southern Boulevard. Una ocupació que per RodStarz va ser "una de les coses més importants que hem fet, convertint un espai abandonat en un centre cultural autònom on molts joves tenien accés a educació política, artística i cultural".

Gentrificació al Bronx

Aquell Jardín de La Roca però ja no existeix. Les immobiliàries van arribar per fer-los fora començant un procés que "ells anomenen urban renewal (renovació urbana) i que nosaltres en diem "urban removal" (eliminació urbana)", explica G1. Dos anys després, el 2015, van construir-hi un edifici de quinze plantes. El començament de la gentrificació al Bronx però va començar anys abans. "Les grans empreses es van posar d'acord amb els polítics locals per fer batudes contra els venedors ambulants".

"Els capitalistes amb tots els seus diners tenen la capacitat de poder pensar a 30 anys vista. La comunitat sobreviu dia a dia, pensa a sobreviure la pròxima setmana", reflexiona RodStarz, "els milionaris no estan posant els seus diners als bancs, els estan posant en edificis. Les ciutats s'han convertit en bancs pels rics. Això ha desplaçat a comunitats senceres". I el sud del Bronx representava l'última frontera dels terrenys de la ciutat de Nova York que encara no havien estat conquerits per les immobiliàries.

I quin paper podia jugar la cultura en aquesta batalla? Per a G1 el problema és que "el capitalisme moltes vegades és capaç de cooptar cultures de rebel·lia i utilitzar-les pels seus fins". I al Bronx s'utilitza també l'art per promoure la gentrificació. "Farem un mural ben maco per inaugurar aquests pisos que ningú del barri pot pagar", ironitza G1, "però serà un esdeveniment amb muralistes i hip-hop." L'altre costat de la moneda per Rebel Díaz és utilitzar l'art per construir comunitat: "Hem après moltes coses amb el nostre viatge a Barcelona i Berlín", explica G1, "com a treballadors culturals hem de jugar el nostre paper per combatre la gentrificació".

L'escena hip-hop

El seu darrer disc, América -vs- Amerikkka (autoeditat) inaugura una nova sonoritat per la banda i moltes més lletres en castellà. "El hip-hop és una conversa. Quan jo escoltava Wu-Tang, Nas... era com si parlessin amb mi" explica RodStarz, "vam veure que era important fer més cançons en espanyol per poder connectar més amb la gent de l'Amèrica Llatina, però també amb la creixent comunitat llatina als EUA".

El procés musical per altra banda també ha estat diferent del so més boom bap dels seus altres discos. El seu treball conjunt a l'estudi amb Rolando "Chichi" Sosa, mestre musical de la cultura garífuna i afro-caribenya de la costa de Centreamèrica, amb el qual van gravar un disc de cançons folklòriques centenàries, va construir el nou so del seu darrer disc. "Les guitarres, la percussió... el disc té aquesta vibra de la idea d'una Amèrica musicalment molt rica i variada", explica RodStarz. Una Amèrica Llatina que segons Rebel Díaz està vivint un moment dolç pel que fa al hip-hop, especialment a Xile, "per mi el rap xilè és un dels millors del món".

La situació a Xile

Com a fills d'exiliats polítics xilens, tant Rodrigo com Gonzalo Venegas, estan pendents del que passa a Xile. Especialment darrerament on les lluites socials i polítiques han ressorgit massivament amb força per tot el país. "Xile va ser un experiment del neoliberalisme, està tot privatitzat, ha estat el copy & paste de l'imperialisme dels EUA. I la gent ja està cansada de viure amb la bota al coll i se la vol treure de sobre", afirma RodStarz.

"A Xile hi ha una violació de drets humans severa. Piñera hauria d'estar a la presó", continua, "estan entrant a casa dels estudiants a la nit com si fos 1973. S'estan convertint estacions de metro en centres de tortura. A joves els van crucificar. A una mima la van trobar penjada. Dones violades, homes violats. Tot això està passant ara". "Donem les gràcies als joves per la seva valentia, són un exemple per tot el món", acaba G1. Un exemple que els dos germans van seguir visitant Xile i participant en moltes d'aquestes lluites poc després de tornar de Barcelona.