La reunió de dissabte passat a Barcelona, ​​després de la manifestació de repulsa dels atemptats jihadistes del dia 17, entre els líders d'ERC, Oriol Junqueras, i de Podemos, Pablo Iglesias, ha tornat a posar sobre la taula la possibilitat d'un nou  tripartit d'esquerres a Catalunya. Una opció amb la qual fa temps que coquetegen els republicans, per a alarma dels seus socis actuals en la coalició de Junts Pel Sí, els postconvergents del PDeCAT. Una hipotètica aliança que, en tot cas, seria molt diferent dels dos tripartits d'esquerres a la Generalitat dels anys 2003 i 2006. I que tampoc és l'únic escenari possible davant les pròximes eleccions catalanes.

Si el sobiranisme compleix amb el que preveu el seu full de ruta, després del referèndum anunciat per a l'1 d'octubre hi haurà noves eleccions -en data encara per determinar-. Així ho deixa clar el projecte de llei de Transitorietat Jurídica, que s'ha presentat aquest mateix dilluns al Parlament, i que regula les passes a seguir en la desconnexió de Catalunya amb la legalitat estatal en cas de victòria del 'Sí' en el referèndum . 

El text estableix que, sis mesos després del referèndum, s'han de celebrar eleccions "constituents" a Catalunya, per formar una cambra que aprovi una constitució catalana. En cas de victòria del 'No', el projecte de llei del referèndum -registrat al Parlament el passat 31 de juliol-, estableix la "convocatòria immediata" de noves eleccions autonòmiques.

En qualsevol dels dos supòsits, l'actual legislatura afronta la seva recta final a Catalunya. Alhora que, segons les enquestes i les últimes cites electorals, es consolida un canvi en l'hegemonia política, que s'hauria desplaçat a l'esquerra, amb ERC superant als seus socis del PDeCAT. Així, segons una enquesta de 'La Vanguardia' de juliol, els republicans obtindrien 43 escons en uns nous comicis, per 23 del PDeCAT, mentre actualment, dins JxSí, el repartiment afavoreix els postconvergents. 

Una anterior enquesta d'aquest mateix diari, d'abril, atorgava 39 diputats per a ERC, per 23 per al PDeCAT. En tots dos estudis, els Comuns oscil·larien entre els 12 i els 16 diputats, mentre la CUP experimentaria un cert retrocés. A més, ERC ja va ser la vencedora de les últimes eleccions europees a Catalunya, mentre En Comú Podem es va imposar en les generals.

Els republicans han deixat meridianament clar que no tenen intenció ara per ara de reeditar la llista conjunta de JxSí, que es va formar com a instrument puntual per a les eleccions plebiscitàries del 2015. Si es complissin aquestes projeccions, però, haurien de buscar pactes per governar. I els possibles escenaris són diversos.

El nou tripartit

Aquest mateix dilluns, la coordinadora de l'PDeCAT Marta Pascal ha assegurat que la reunió Junqueras-Iglesias, -a la qual també va assistir el líder de Catalunya en Comú, Xavier Domènech- "fa olor de tripartit" d'ERC amb "Podem i algú més". Pascal ha expressat així el temor del seu partit a una aliança que els despulli del govern, però també un estat d'opinió recurrent en files republicanes. 

Així, per exemple, el president de la Fundació Irla d'ERC i destacat teòric dins del partit, Joan Manuel Tresserras, advocava per construir la nova "república" catalana "amb una majoria d'esquerres des del seu moment fundacional". I l'opció és ben vista per altres dirigents del partit, no només per formar un govern més decantat a l'esquerra, sinó per allunyar-se de l'ombra de corrupció de CDC, el partit antecessor del PDeCAT.

Més explícits són des dels Comuns. Al juny, durant la seva intervenció en la moció de censura de Podem al president del govern central, Mariano Rajoy, Doménech va sorprendre amb una oferta directa a ERC. "Donem un pas més. A Catalunya ja hi ha una majoria per construir una Catalunya més justa", va expressar.

 Pablo Iglesias conversa amb Oriol Junqueras durant la manifestació contra els atemptats jihadistes a Catalunya. EFE/Quique García

Segons assegurava aquest dilluns Enric Juliana a La Vanguardia, en el sopar de dissabte es va explorar la possibilitat d'una entesa d'aquest tipus, amb ERC donant suport al costat de Podemos a una hipotètica nova moció de censura a Rajoy, aquest cop per part del PSOE, que tindria alguna possibilitat de sortir victoriosa. Alhora, s'hauria explorat també el suport dels Comuns a un govern d'ERC, potser amb alguna col·laboració del PSC.

El problema és que, almenys segons les enquestes, ERC i Comuns no sumen per governar junts a Catalunya. I els socialistes catalans no semblen pensar ara per ara a sumar-se. A principis d'aquest mes d'agost, el seu líder, Miquel Iceta, parlava més aviat d'un pacte "transversal" entre forces contràries a la independència de Catalunya, amb la idea d'abordar una reforma federal de la Constitució. En l'àmbit sobiranista, de fet, es considera més aviat que el tercer membre d'aquest hipotètic tripartit d'esquerres podria ser la CUP. Que, de fet, ja ha col·laborat amb l'executiu de JxSí -el que inclou a ERC- repetidament durant aquesta legislatura. I que manté governs municipals que inclouen a republicans i forces de l'àmbit dels comuns a diversos municipis catalans.

El pacte unionista

Per la seva banda, des de les forces que s'oposen a la independència de Catalunya es plantegen altres opcions. La líder de Ciutadans al Parlament i cap de l'oposició, Inés Arrimadas, s'ha tornat a postular per liderar una "alternativa" a l'executiu independentista actual, recordant la proposta que va fer el seu cap de files a nivell estatal, Albert Rivera, al 2015 , per formar un govern entre Ciutadans, PSC i PP.

Aquesta opció podria comptar amb el beneplàcit del PP, que ja ha pactat amb el grup de Rivera a Madrid, i queda la incògnita de quina seria la posició del nou PSOE de Pedro Sánchez. En tot cas, és un escenari més improbable, vist que, segons les enquestes, els tres partits queden encara més lluny de la majoria que altres possibles combinacions sobiranistes o independentistes, i que tindrien impossible sumar el suport de cap altra força catalana. 

Encara que des d'ERC s'advoqui per liquidar l'experiència de JxSí -i des del PDeCAT semblen resignar-se a això-, tampoc cal descartar completament una reedició del pacte. Probablement no com a coalició electoral, una possibilitat ara per ara improbable, però si com un nou executiu d'ERC i els postconvergents, si no hi ha altres majories possibles. 

En aquest cas, això sí, liderat pels republicans, i amb Junqueras com a president, amb un PDeCAT que optaria per seguir el seu procés de reconstrucció des del poder, i no des de l'oposició. Qualsevol possible escenari, però, està lligat al que passi l'1-0, i al camí que prengui el procés independentista a partir del dia següent.