Público
Público

REFERÈNDUM I CONFLUÈNCIES Podem anuncia la convocatòria de consultes que no satisfan a la direcció de Podemos

La fomació que lidera Albano Dante Fachín obre una finestra al "treball conjunt" amb Catalunya en Comú, que també intentarà resoldre amb una consulta a les seves bases les discrepàncies internes sobre el referèndum de l'1 d'octubre

Publicidad
Media: 0
Votos: 0
Comentarios:

Albano Dante i Pablo Iglesias. EFE/MARTA PÉREZ

La comunicació entre les direccions de Podem Catalunya i Catalunya en Comú segueix tallada. No existeix des de fa mesos. Aquest dilluns, però,  Podem Catalunya ha decidit convocar dues consultes entre totes les persones inscrites a l'organització (Assemblea Ciutadana) sobre aspectes clau de la vida política catalana i del seu propi partit. Totes dues afecten d'una manera o d'una altra a les relacions entre Podem i els Comuns.

La primera consulta de Podem es realitzarà per ratificar o revocar la decisió que va prendre el seu Consell Ciutadà, després d'un procés d'assemblees territorials, de cridar a la participació en el referèndum d'autodeterminació anunciat pel Govern de la Generalitat pel pròxim 1 d'octubre, però precisant que no consideren aquesta cita como el referèndum que sempre han defensat, i sí com "una mobilització en defensa del dret a decidir", a la qual "Podem Catalunya no podia donar l'esquena".

Aquesta consulta entre els inscrits de Podem tindrà lloc entre els dies 7 i 11 de setembre.

Es dona la circumstància però que Catalunya en Comú també te previst convocar una consulta interna entre la seva militància i també sobre el posicionament davant el referèndum anunciat pel govern català.

La pregunta que els Comuns traslladaran als afiliats encara no es coneix i es decidirà en la pròxima reunió del màxim òrgan de Catalunya en Comú entre assemblees, la Coordinadora, que encara no té data, però que segons fonts pròximes a l'Executiva d'aquest partit, tindrà lloc abans de l'onze de setembre, Diada Nacional de Catalunya. Això vol dir que fins a setembre no se sabrà si l'organització que lideren Xavier Domènech i Ada Colau farà o no algun tipus de campanya en relació al referèndum de l'1 d'octubre.

De moment el que hi ha son pronunciaments personals, com el de Gerardo Pisarello, que ha dit que ell, "si hi ha urnes", anirà a votar, però al mateix temps ha guardat una certa equidistància entre "qui considera que anar a votar és la via correcta" i la gent que opta per "altres formes de mobilització". 

Posicions contraposades

No serà fàcil pels Comuns prendre una decisió, perquè dins del seu  espai conviuen tres posicions polítiques més o menys contraposades en relació a l'exercici del dret a decidir, una de les quals, contrària al referèndum anunciat i minoritària, va retirar la seva proposta de resolució a la reunió de la Coordinadora. Pocs dies més tard, però, aquest corrent va difondre el mateix text en forma de 'manifest', pel qual ja havien recollit signatures, i en el que deien que "Catalunya en Comú no pot avalar la convocatòria i celebració d'una consulta ni cap mobilització substitutòria".

La difusió d'aquest 'manifest' -signat per més de dues centes persones, entre les quals hi era l'ex-diputat d'Iniciativa per Catalunya (ICV) i ex-número dos d'Interior, Joan Boada, l'ex-secretari general de Comissions Obreres, Josep Lluís López Bulla, l'ex-regidora de Barcelona Eulàlia Vintró o el degà de la facultat de Polítiques de l'UAB Joan Botella- va fer evident la divisió existent dins del partit, tot i que des de la direcció dels Comuns es llegeix aquesta circumstància com una virtut: la pròpia pluralitat.

Efectivament pluralitat n'hi ha, perquè en aquest mateix espai hi ha una altra minoria, representada a la Coordinadora (29 vots) que va defensar un text en el qual es deia que davant el referèndum  "Catalunya en Comú no pot tenir un paper expectant", que el fet que "l'1 d'octubre Catalunya voti és una prova de força democràtica i de desobediència al govern del PP" i que "si el nivell de participació és alt, Catalunya demostrarà la decidida voluntat d'exercir el dret a autodeterminar-se".

Les discrepàncies entre aquest sector dels Comuns amb una part del que procedeix d'ICV resulten evidents. Tampoc són menors les que aquests últims mantenen amb la direcció de Podem Catalunya, que assenyalen que entre la gent d'Iniciativa hi ha persones destacades, que van viure malament l'experiència del 9N i arriben a defensar el boicot al referèndum. 

Confluència?

"Des de Catalunya en Comú donarem suport a aquelles mobilitzacions que facin avançar el dret a decidir", es deia textualment a la resolució de síntesi aprovada majoritàriament (85 vots) a la coordinadora d'aquest espai, en una posició similar a la que defensa la direcció de Podem Catalunya, perquè també afirma que el referèndum anunciat per la Generalitat "no és el que Catalunya mereix i necessita".

És en aquest context d'absència de discrepància estratègica coneguda, si més no sobre el fet nacional català, que Podem Catalunya ha decidit "donar la veu a totes les inscrites i inscrits" per a que es pronunciïn sobre "la possibilitat de trobar mecanismes de treball conjunt amb Catalunya en Comú (inclosa la possibilitat de concòrrer conjuntament a futurs processos electorals)".  Aquesta segona consulta entre l'afiliació de Podem Catalunya hauria de tenir lloc després del 15 d'octubre.

La clau es trobarà en la pregunta, que haurà de decidir el Consell Ciutadà Català de l'organització que lidera Albano Dante Fachín, perque de la seva formulació i del resultat de la consulta dependrà que es pugui reprendre d'alguna manera el procés de confluència que va quedar frustrat poc abans de l'assemblea constituent del nou subjecte polític que ara porta el nom de Catalunya en Comú.

En declaracions a Públic, Albano Fachín ha precisat que la proposta d'acostament o de "treball conjunt" o d'integració que pugui efectuar la seva formació "anirà acompanyada d'un seguit de condicions", relacionades sobre tot amb "els mecanismes de presa de decisions".

Des de fonts properes a la direcció dels Comuns s'assenyala que "altres sensibilitats" de Podem ja es troben dins de la seva formació, fins i tot a la seva direcció, però també diuen que no volen interferir "en procediments interns d'altres partits".

"És cosa seva si es volen sumar", afegeixen, però al mateix temps  valoren que "no té sentit anar separats" i expressen la seva confiança en que la confluència amb Podem "ha d'acabar passant".

Podem, Comuns i Podemos

El problema es trobarà segurament en les deteriorades relacions de l'actual direcció de Podem Catalunya amb "les altres sensibilitats" esmentades, que ja es troben dins de Catalunya en Comú i pretenen la convocatòria de l'Assemblea Ciutadana per deixar fora de joc a Albano Dante Fachín i el seu equip de direcció.

Totes les figures de Podem, que en altre moment competien entre sí, i algunes de les quals van signar el manifest del corrent dels Comuns contrari a la participació al referèndum, "es troben en guerra contra Albano", assenyala una altra font propera a la direcció de Catalunya en Comú.

Aquestes figures catalanes, "que de moment no triomfen", compten en aquest moment amb el suport de signficatius dirigents de Podemos. 

El secretari d'organització, Pablo Echenique, ha manifestat aquest mateix dilluns, a través de xarxes socials la seva insatisfacció pel fet que Podem Catalunya hagi decidit convocar dues consultes sobre temes concrets i no "l'Assemblea Ciutadana completa per decidir-ho tot, incloent-hi els òrgans de direcció". Una convocatoria, que segons diu Echenique, li van aconsellar per poder solucionar "les dificultats que tenen a Catalunya". 

Per a determinats dirigents de Podemos, "Albano forma part del problema i no de la solució", assenyalen fonts de Catalunya en Comú.

Monedero a Catalunya

La persona de Podemos procedent de Madrid i més activa a Catalunya és una de les seves figures més conegudes, Juan Carlos Monedero, que no forma part des de fa temps de cap organisme de la direcció però que, en la seva qualitat de "fundador" va decidir reunir-se amb tots els cercles de Podem que "li ho demanen".  Ho ha fet unes quantes vegades i el pròxim dia 29 té programada nova reunió. Diu que va decidir viatjar sovint a Catalunya perquè "les coses s'estaven fent malament".

Les seves activitats desperten reaccions de tota mena, és clar, però ell assegura que ha reflexionat i après molt sobre la qüestió nacional i que creu que cal repensar "l'ancoratge a Espanya de Catalunya, Euskadi i Andalusia". Els nacionalismes espanyol i català són diferents, diu, "perquè el primer és ofensiu i el segon defensiu", però encara que els diferents pobles "estem molt barrejats", pensa que el dret a decidir de les nacions "és el pas previ per a una convivència harmònica".

Afirma que l'equip d'Albano Dante Fachín ha perdut la confiança dels inscrits a Catalunya, que així li manifesten des dels "cercles que li escriuen", que Podem Catalunya ha quedat en una "posició subordinada" a altres forces i que tot això demostra que "tot el que s'havia construit s'està malbaratant".

Ell creu que Podem Catalunya ha de convocar dues assemblees ciutadanes (votacions telemàtiques): una per prendre posició sobre el referèndum i una altra per escollir una nova direcció.

En quant al referèndum afirma que no vol aconsellar la gent sobre el que ha de fer. "No vull renyar als que volen anar a votar", "perquè molta gent el que vol és donar una bufetada al PP", però pensa i diu que "els que hi vagin li faran el joc al vell règim català".

I pel que fa referència a l'organització, explica que la segona Assemblea Ciutadana estatal (Vistalegre 2) va posar fi a un problema intern i que fins aquell moment "la discusió territorial es confonia amb les posicions que defensaven Pablo Iglesias i Íñigo Errejón". "Ara toca remar plegats", diu, i  explica que a Catalunya el que que es necessita és deixar pas a "una nova direcció plural", en la que estiguin representats tots els sectors.