El xoc sobre la necessitat d'incrementar els sous entre les patronals i els sindicats, que ha provocat el bloqueig en el procés de negociació d'alguns convenis laborals a Catalunya, juntament amb els efectes de la inflació sobre la classe treballadora i el seu impacte en els beneficis empresarials, són alguns dels factors que estaran presents aquest dilluns 1 de maig, Dia del Treballador, a les mobilitzacions convocades pels principals sindicats catalans. Com a teló de fons, les reivindicacions dels empleats estaran marcades pel context electoral, a escassos 11 dies de l'inici de la campanya per a les municipals.

En ple debat sobre els salaris, ja s'han produït les primeres friccions entre sindicats i patronals. Mentre els primers acusen les empreses de "passar-se de rosca", els empresaris adverteixen del risc de "fer-se un tret al peu" si s'apugen els sous.

L'enfrontament es produeix just quan s'acaben de conèixer les dades de l'Enquesta de Població Activa (EPA) del primer trimestre d'enguany, en les quals Catalunya tornar a superar la barrera del 10% de desocupats, assolint la xifra de 407.000 aturats. Tot i això, l'ocupació va batre un rècord, creixent en 2.300 persones, el que sembla ser un indicador més dels fruits recollits de la Reforma Laboral, un any després de la seva entrada en vigor.

En aquest escenari de distanciament entre sindicats i patronals, UGT i CCOO han convocat mobilitzacions conjuntes amb el lema "Apujar salaris, abaixar, preus, repartir beneficis", que pretén ser un clar missatge davant l'actitud "irresponsable", "miop" i "indecent" de la patronal a l'hora de pactar els increments salarials en mig d'una inflació desbocada tot i que percebin guanys "escandalosos".

Els màxims dirigents de les organitzacions a Catalunya, Javier Pacheco (CCOO Catalunya) i Camil Ros (UGT Catalunya), han advertit si no es resol "l'atzucac" en què es troba l'acord pels salaris amb la patronal estatal, CEOE, mitjançant la negociació, es farà a través de la mobilització després de l'estiu.

"Salari o conflicte"

La UGT Catalunya posa el focus en què siguin les persones les que estiguin al centre de les polítiques públiques. En aquest sentit, manté el lema que han defensat durant els darrers temps: "Salari o conflicte", en el qual la no acceptació per part de les patronals d'una pujada dels sous en la línia de la inflació suposaria l'inici d'un procés de conflicte laboral.

UGT Catalunya assegura que "l'excés de beneficis empresarials ha aportat un 83% de la inflació,́ mentre que els salaris només en són responsables en un 17". El sindicat acusa les empreses de repercutir el cost de l'energia o de les matèries primeres en el preu final dels béns i serveis, especialment en els aliments, per així mantenir el marge, generant que l'efecte d'aquesta crisi recaigui sobre els treballadors i les treballadores i en especial sobre les rendes més baixes.

"Amb les coses de menjar no s’hi juga"

En el marc de la seva mobilització conjunta amb la UGT Catalunya, el sindicat CCOO Catalunya també aporta un nou element reivindicatiu en forma de lema: "Amb les coses de menjar no s'hi juga". Amb aquest, vol evidenciar els perills sobre la ciutadania de determinades polítiques públiques que treballen per desmuntar alguns drets socials adquirits, especialment els relatius als salaris, els convenis col·lectius o les pensions.

Davant l'imminent cicle electoral, CCOO Catalunya recorda algunes mesures aconseguides en el context de la concertació social, com els acords dels Erto, les pujades del Salari Mínim Interprofessional (SMI), la laboralització del col·lectiu rider o els plans d'igualtat. Per aquest motiu, el sindicat insta a "participar massivament a les pròximes conteses electorals a favor de forces de progrés que aprofundeixin la democràcia i que reforcin els serveis públics, la fiscalitat suficient i progressiva, la igualtat, els salaris dignes o l'ocupació de qualitat".

L'ofensiva de classe

La CGT, el tercer sindicat en nombre d'afiliats a Catalunya, al·ludeix al seu posicionament com l'organització que més vagues convoca i més seguiments genera. Segons les dades del Departament de Treball avançades pel mateix sindicat a aquest mitjà, la CGT Catalunya és l'organització que més aturades convoca en termes absoluts. De fet, un portaveu indica que aquesta tendència es manté des de l'any 2015.

Així, afirma que "destaquem per liderar els conflictes laborals a Catalunya, tot i ser més petits en afiliació que UGT o CCOO". En aquesta línia, el portaveu afegeix que "cada afiliat nostre fa set vegades més vagues que els d'altres sindicats, el que suposa un 22% més de convocatòries". Les dades serveixen perquè la CGT Catalunya es reivindiqui com "un sindicat de classe, autònom de qualsevol poder polític o econòmic i de les subvencions estatals, que no creu en la concertació social de les poltrones, que sap que per negociar amb el capital s'ha de trencar la pau social i pressionar".

"Salaris amunt i pensions dignes"

El lema escollit per La Intersindical per la Diada del Treballador de 2023 és "Lluitem amb tu! Salaris amunt i pensions dignes!". Des del sindicat, de caràcter independentista, analitzen les conseqüències de les crisis recents que ha viscut la classe treballadora. En aquest context, l'entitat parla de tres processos en marxa: l'anomenada descarbonització de l'economia, feta sense polítiques socials d'acompanyament; l'expansió de la intel·ligència artificial i la robotització sense regulació; i la nova política monetària sense control democràtic del Banc Central Europeu (BCE) d'augment del preu del diners.

Per a La Intersindical, aquestes tres conjuntures no només amenacen milers de llocs de treball, "sinó que poden derivar en una major fragmentació de la classe treballadora, amb una majoria amb condicions laborals molt precàries o a l'atur i una minoria molt qualificada i beneficiària de sous generosos".

Aquest desequilibri del mercat laboral és un dels aspectes que s'ha tractat recentment en el 1r Congrés Català del Treball, organitzat per la Generalitat de Catalunya, i en el qual s'han abordat i debatut temes com la implicació dels estats en les condicions de treball per a una societat justa i diversa, així com la millor manera de formular els possibles canvis en el marc de les relacions laborals, l'anàlisi de l'eficàcia de les reformes i les propostes de futur que permetran fer front als reptes en aquest àmbit. L'1 de Maig d'enguany també posarà sobre la taula tots aquests condicionants.