Ja són 200.000 els senglars que campen per Catalunya i amb ells creixen els incidents en camps, carreteres i també, cada vegada més, nuclis urbans. Es tracta d'una de les densitats més altes que hi ha hagut mai a Catalunya, i bona part es concentren a les comarques gironines i a la zona de Barcelona, a la Serralada Litoral i de Marina i a Collserola. Això preocupa a pagesos i a cada cop més municipis: "Veníem d'una situació greu i no ha millorat", explica per telèfon a Públic Ramon Comes, responsable de fauna cinegètica del sindicat Unió de Pagesos.

L'espècie viu un boom demogràfic propulsat fonamentalment per l'alta disponibilitat d'aliment, ja sigui de conreus o deixalles en zones urbanes. "Una de les causes globals que s'associen a la superpoblació de senglars és la disponibilitat il·limitada d'aliment", sosté en una conversa telefònica amb Públic Carme Rosell, directora de la consultoria ambiental Minuartia i experta en prevenció de conflictes amb la fauna.

Rosell ha presidit el Simposi Internacional sobre Senglars i altres Suids, que s'ha celebrat aquest setembre a Seva (Osona) per tractar el que és un "problema global", almenys, a Europa. Uns 200 experts de 25 països han debatut sobre què cal fer davant l'augment de senglars no només aquí, sinó també en zones de Bèlgica, França, Itàlia o Suècia, on el senglar s'havia extingit, que registren densitats similars a la de Catalunya. "És un problema global però calen plans d'acció locals amb paquets de mesures no puntuals, sinó sostinguts en el temps", assenyala la doctora en Biologia.

Per anar a un dels factors base de la superpoblació ens hem de remuntar a finals del segle XIX, quan es va extingir el llop a Catalunya, el seu depredador. "L'extinció del llop està a l'origen d'aquest problema, és un desequilibri ecològic que estem pagant molt car", afirma Rosell. Actualment a Catalunya s'ha reintroduït alguns exemplars, però són molt pocs i no exerceixen aquest rol en la cadena tròfica.

La superpoblació no es deu, però, només a això, sinó a una sèrie de causes que s'han anat acumulant. "No hi ha un únic culpable", apunta Rosell. La raó que bona part d'aquests animals es concentrin a la zona nord-est de Catalunya s'explica per la major presència de bosc i més pluges, i també la presència de conreus de regadiu que li agraden molt, com el blat de moro o la colza. "Aquests tres factors junts fan que augmenti la fertilitat dels senglars perquè tenen molt d'aliment disponible", assenyala l'experta.

Gairebé 2.000 incidents en camps i 3.000 accidents viaris

L'expansió dels boscos i l'abandonament rural han tingut, doncs, també un pes en la situació actual, cada vegada més preocupant. El 2021 es van registrar 1.840 incidents de danys en camps, de tot tipus de conreus, i més de 3.000 accidents a les carreteres provocats per aquests animals.

Això preocupa a la pagesia, que està prenent mesures des de fa temps. "Hem arribat al punt que hem de limitar els conreus que fem, ens limita perquè ens fa por fer una inversió molt gran i que després el senglar te l'arrabassi", diu Comes. Actualment, les assegurances cobreixen el primer any de danys, en funció del cultiu, però a mesura que es va reincidint, la quantia compensada minva.

A més, creix la preocupació per incidents com l'atac d'un senglar a una nena a Cadaqués, que li va provocar ferides importants. "Estem veient una escalada en el nombre d'incidents i s'estan tornant més freqüents els problemes a les ciutats", reconeix Rosell. Un altre dels factors de risc aparellats a la superpoblació és que puguin expandir-se malalties infeccioses, com la pesta porcina africana. Tot i que no afecta els humans, sí que tindria un impacte en els porcs domèstics, però de moment no hi ha cap focus actiu a Catalunya.

També hi ha altres factors que estan associats a l'activitat humana i que n'han disparat la fertilitat. Per exemple, el creuament del senglar amb porcs vietnamites abandonats al bosc. Si normalment aquests exemplars tenen entre quatre i cinc cries per ventrada, un de creuat en pot arribar a tenir fins a nou. A més, la pèrdua de la por als humans fa que cada cop s'apropin més als nuclis urbans i obtinguin així, una vegada més, més aliment a partir de les deixalles o fins i tot a través de gent que els hi dona. "La gent ho fa amb bona intenció perquè pensa que els hi fa algun bé, però no és així; és un perjudici per ells, que són animals salvatges i poden aconseguir aliment als boscos", adverteix Rosell.

La caça, única solució?

Davant la manca de predadors, la caça es perfila com una de les maneres de controlar-ne la població, així com altres tècniques de control poblacional com els paranys o els serveis de captura. No són, però, suficients. Cada any es cacen aproximadament uns 67.000 exemplars de senglar a Catalunya, però aquest nombre podria disminuir amb la manca de relleu generacional dels caçadors.

L'inici de la temporada de caça a les comarques gironines s'ha vist afectada, a més, per un conflicte entre els caçadors i el Govern, que volia implementar un sistema pel qual haguessin de notificar la zona on caçarien de forma prèvia. Això va generar el rebuig del col·lectiu, que demanava que només s'hagués de fer en terrenys públics (al voltant del 20% del total a Catalunya), una proposta que finalment ha estat acceptada i ha permès la recuperació de l'activitat.

Es tracta d'una proposta que va recolzar també Unió de Pagesos, que es mostren a favor de tot el que faciliti la tasca dels caçadors. Comes sosté que "a més d'un hobby, compleixen una funció social" i explica que també han defensat mesures com proporcionar contenidors per la carn de caça més propers al punt on siguin els caçadors. UP també fa anys que reclama la creació d'un grup especial dins dels Agents Rurals que pertanyi a Agricultura per la captura d'animals.

Rosell assenyala que encara que la caça substitueixi el predador, el que cal fer per reduir la població és controlar l'accés que té als aliments, tant en nuclis urbans com protegint els conreus, entre d'altres. "Fem una crida d'acció als governs europeus", subratlla l'experta. Tallar l'accés als aliments i prevenir el creuament amb el porc vietnamita són ara les dues eines més efectives per reduir la fertilitat. Pel futur queden propostes com una vacuna que està en assaig i amb la qual encara no s'hi pot comptar.

La Generalitat va presentar el març un pla de xoc dotat amb 10 milions d'euros a repartir en tres anys (2022-2024). Rosell assenyala que va en la línia dels plans d'acció que reclamen, però que en caldrà veure la concreció. Sis mesos després, encara no s'ha aplicat cap mesura.

"S'han de posar recursos per rebaixar la població. No parlem d'extermini, sinó d'equilibri a l'ecosistema", sosté Comes. UP també ha demanat la declaració d'emergència cinegètica a les comarques gironines, fet que implicaria que el titular de l'àrea privada de caça tindria un termini per caçar els senglars, i si no ho fes, ho hauria de fer l'administració d'ofici. Per ara, però, la Generalitat no l'ha declarat, tot i que està contemplat al pla de xoc.