El temps d'espera de les urgències dels hospitals catalans encara no s'ha recuperat de les retallades en sanitat dels governs de Convergència i Unió (CiU) arran de la crisi econòmica. Segons dades del Departament de Salut obtingudes per l'ACN a través d'una petició de Transparència, els pacients de les urgències hospitalàries de la xarxa pública -i centres privats amb servei d'urgències finançat- van esperar de mitjana 61,9 minuts per visita l'any 2023. 

Malgrat reduir-se en dos minuts respecte el 2022, el temps d'espera segueix molt per sobre dels 40 minuts que hi havia el 2010, just abans de les retallades.

Alguns hospitals destaquen per sobre la resta, com l'Hospital del Mar, amb 114 minuts, i l'Hospital residència Sant Camil (Garraf), amb 104, mentre altres han retallat dràsticament, com l'Hospital de Bellvitge, de 130 minuts el 2019 a 55 l'any passat. També per sota de la mitjana hi ha l'Hospital matern infantil Sant Joan de Déu, un dels centres de Catalunya amb més urgències ateses (144.589) i amb menor temps d'espera (58 minuts).

62,4 minuts als vuit hospitals gestionats per l'ICS

Pel que fa als vuit hospitals gestionats per l'Institut Català de la Salut (ICS), els pacients van esperar 62,4 minuts l'any passat, uns 5 menys que el 2022. Un d'ells és l'hospital Vall d'Hebron, que a principis de la dècada passada el temps mitjà era inferior a l'hora (48 minuts, el 2011) i en canvi l'any passat els pacients van esperar de mitjana 88,9 minuts, gairebé el doble. Aquest és el que té un temps d'espera més elevat, però també és, de llarg, el que atén més urgències de Catalunya, més de 200.000 només l'any passat.

L'Hospital Arnau de Vilanova, referència a Ponent i el Pirineu Occidental, té també un temps d'espera mitjà elevat, de 83 minuts, però ha millorat l'últim any i ha rebaixat 5 minuts l'espera de 2022. De nou, una dècada enrere els temps mitjans eren molt inferiors, per sota dels 50 minuts els anys 2010 i 2011.

A Girona, l'Hospital Doctor Josep Trueta va atendre l'any passat 82.830 urgències, amb 61,5 minuts d'espera mitjana, superior al registre de 2022 (60,7 minuts), seguint la tendència a l'alça respecte el 2019, quan l'espera era de 58,4 minuts. En aquest cas els minuts d'espera s'han triplicat respecte el 2010, quan hi havia una espera excepcionalment baixa, a l'entorn dels 20 minuts.

Pel que fa a l'hospital de referència a la zona del Camp de Tarragona i les Terres de l'Ebre, el Joan XXIII de Tarragona, amb poc més de 100.000 urgències ateses el 2023, té un temps mitjà d'espera molt proper a la mitjana: 68,1 minuts. En aquest sentit, ha rebaixat els 71,3 minuts d'espera mitjana de l'any 2022 i encara més els 76,5 del 2019. Com els altres, la comparació amb la dècada passada la diferència és important: 34,5 minuts (2010) i 43,2 (2011).

L'Hospital de Tortosa Verge de la Cinta ha incrementat lleugerament -de 61 fins a 63,7 minuts- el seu temps mitjà d'espera el 2023, però en canvi es manté en un temps força inferior als 80 minuts que esperaven l'any 2019 (de mitjana) els pacients del seu servei d'urgències. Novament, la comparació amb 2010 (35 minuts) evidencia aquí també com han crescut els temps d'espera a les urgències hospitalàries des d'aleshores.

Gairebé 4 milions d'urgències hospitalàries el 2023

Les urgències hospitalàries de la xarxa pública de Catalunya van atendre l'any 2023 3,8 milions de pacients, un 2,2% més que l'any anterior. L'increment de la demanda no s'ha traduït, aquest any, en un augment dels temps d'espera, però en general és un dels factors que més està pesant en la saturació a les sales d'espera de les urgències, com constata a l'ACN la directora del servei d'Urgències de l'Hospital de Sant Pau, Mireia Puig.

La doctora detalla que l'increment de pacients a les urgències hospitalàries ha sigut progressiu des del 2010, a raó d'un 2,5% anual, i als centres sanitaris els costa absorbir aquesta demanda perquè el personal i els espais no han crescut en la mateixa proporció.

Una altra raó és que el perfil d'usuari de la urgència hospitalària "està canviant", afegeix, amb un augment important de la gent gran. "Els pacients ancians cada cop són més i el seu comportament a urgències és diferent, amb un temps de resolució més alt", diu, i també un percentatge més elevat d'ingrés posterior a l'hospital.

Com la mateixa doctora explica, el factor que "més pesa" en la saturació del servei d'urgències són els box ocupats per pacients que esperen per ser ingressats, perquè això impossibilita atendre a bon ritme les noves urgències que entren.