Diario Público
Diario Público

El Tribunal de Comptes eleva el cost del rescat bancari a més de 60.718 milions

L'organisme aclareix en el seu informe de fiscalització del procés de reestructuració de la banca que "els recursos públics compromesos" ascendeixen realment a 122.122 milions

Publicidad
Media: 0
Votos: 0
Comentarios:
La sede del Banco de España, cubierta de andamios, por las obras de rehabilitación del edificio. E.P.

La seu del Banc d'Espanya, cobert de bastides per les obres de rehabilitació de l'edifici. E. P. 

MADRID.- Els recursos públics acumulats emprats en el procés de reestructuració bancària se situava al tancament del 2015 en 60.718 milions d'euros, segons el Tribunal de Comptes, xifra que no pot considerar-se definitiva perquè l'Estat segueix sent encara el principal accionista de Bankia i BMN. Aquestes vendes futures de les participacions en les entitats nacionalitzades, unides a l'evolució de les garanties atorgades en la venda d'altres entitats, "poden provocar un increment o una disminució del citat import", insisteix l'informe del Tribunal de Comptes.

L'operació més cara per l'Estat va ser el sanejament i venda de Catalunya Banc, amb 12.676 milions

El principal component del cost acumulat fins a la data ha estat el derivat de les aportacions al capital i quotes participatives, que ascendeixen a 46.021 milions. Destaquen, com a "processos que han suposat major cost", el sanejament i posterior venda de CatalunyaBanc (12.676 milions), BFA / Bankia (12.347 milions), la CAM (11.065 milions) i Novacaixagalicia (9.159 milions). No obstant això, el Tribunal de Comptes aclareix en el seu informe de fiscalització del procés de reestructuració bancària que "els recursos públics compromesos" en la reestructuració bancària com a conseqüència de les actuacions realitzades només entre 2009 i 2015 ascendeixen realment a 122.122 milions d'euros.

La fiscalització també apunta que, al marge d'aquest import, l'Administració General de l'Estat va atorgar avals a les entitats de crèdit relacionades amb els processos de reestructuració o resolució, per un màxim de 85.965 milions, encara que el saldo viu de l'única emissió sense amortitzar és de 1.059 milions. A més, a 31 desembre 2015 les emissions de deute sènior de la Sareb, el banc dolent, arribaven els 43.476 milions d'euros, avalats per l'Estat.

En el seu informe de fiscalització, el Tribunal de Comptes critica algunes de les decisions adoptades pel fons de rescat espanyol, el FROB, ja que -excepte en dos casos- no va aprovar un procediment que estableixi les regles bàsiques a aplicar en cadascuna de les vendes d'entitats de crèdit. De fet, el fons ni tan sols va determinar els criteris "financers, fiscals i d'oportunitat" que havien d'aplicar per valorar, ordenar i seleccionar cadascun dels instruments de suport financer que es podria adoptar en cada procés, especialment en els de resolució i venda de entitats, afegeix el Tribunal de Comptes.

Entre abril i octubre de 2001, recorda, el FROB va contractar a experts independents per a l'elaboració d'informes i valoracions de dues entitats, abans que aquestes sol·licitessin formalment ajuts públics. Aquesta anticipació en la contractació dels estudis s'aparta del criteri establert per llei i va provocar que els informes rebuts pel FROB (que van costar un total de 1,4 milions d'euros) fossin "innecessaris".

Sobre aquest assumpte, el Tribunal de Comptes ja va assenyalar que les pròpies normes del FROB recullen que aquest tipus d'informes de valoració havien de ser repercutits a les entitats de crèdit i, en canvi, el fons no ha repercutit aquests costos. L'explicació és que "a la vista d'un informe sol·licitat a l'Advocacia General de l'Estat", la Comissió Rectora del FROB va acordar la "no-aplicació" d'aquesta norma en les últimes ajudes públiques concedides.

El Tribunal de Comptes critica així mateix que el FROB autoritzés contractar una línia de crèdit sindicada de fins a 3.000 milions com a font de finançament alternativa en el cas que els fons de l'entitat fossin insuficients, ja que al final no la va utilitzar i ha costat durant els seus dos anys de vigència 33 milions.