Público
Público

8M La vaga feminista llança un pols al sistema

Els sindicats preparen una jornada de protestes que pretén situar les reivindicacions feministes en el primer punt de l'agenda política a partir del 8M

Publicidad
Media: 0
Votos: 0

Mural feminista a la Universitat Pompeu Fabra. Barcelona. 2014. JOVE

Una vaga feminista suposava fa uns mesos o anys un somni inassolible, però el 2018 és, per fi, real. Les dones s'organitzen a Catalunya, a Espanya i a molts altres països del món per congelar el pròxim dia 8 no només la producció als centres de treball, sinó també el consum i les cures a casa. Sota la idea de "si nosaltres parem, es para el món", algunes ho faran amb aturades parcials, i d'altres, de 24h, però totes amb el mateix horitzó: posar fi d'una vegada a les desigualtats que escanyen la vida de les dones en tots els àmbits de la vida. Que el canvi estructural que necessita el sistema estigui per fi al centre de l'agenda política i no només en els titulars mediàtics.

La idea de la vaga general va sorgir, per a sindicats alternatius com la CNT, de les protestes feministes del 2014 que proclamaven una vaga de totes. Llavors es buscava una acció simbòlica en l'atur de les cures i les tasques domèstiques per visibilitzar tot aquest treball no remunerat i en l'àmbit privat que sol recaure en les dones. Però, encara que va haver-hi algunes manifestacions, la repercussió d'aquella idea va ser limitada. Aquests espais feministes van evolucionar i van arribar a la conclusió que la vaga havia de fer mal a la producció, de la mateixa manera que el patriarcat és també transversal.

Tots els sindicats donen també suport a les altres vagues que es produiran el 8 de març: de consum, de cures i estudiantil. Al centre de la protesta, l'assetjament sexual, la bretxa salarial i la precarització dels sectors més feminitzats que són, a més els que més han sofert la devaluació dels seus salaris durant la crisi, els que ja cobraven les nòmines més baixes abans del cataclisme econòmic.

Però entre les reivindicacions algunes són especialment urgents. UGT en destaca la ratificació del conveni 187 de l'Organització Internacional del Treball, pel qual es garanteixen els drets de les treballadores de la llar que són, en la seva pràctica totalitat, dones.

Segons l'Institut Nacional d'Estadística, el 2014 el salari més freqüent entre les dones era de 14.497,9€ és a dir, un 87,7% del dels homes, que ascendia a 16.515,7€. Aquesta bretxa salarial no es deu tant al fet que un home i una dona en el mateix lloc cobrin diferent, sinó als complements o al tipus de conveni segons el sector.

La CNT critica que els treballs tradicionalment assignats a les dones es retribueixen pitjor. Per exemple, un mosso de magatzem cobra un salari superior al d'una netejadora, encara que siguin treballs d'igual valor. En un informe llançat per aquest sindicat es comparen els convenis d'aquests dos llocs en un sector feminitzat com el del comerç i un de masculinitzat com la construcció. A la mateixa província, en aquest cas Pontevedra, els mossos cobren 991,75€, quan les netejadores es queden en 742,77€.

Una altra disjuntiva es veu en els complements: en els treballs en què la major part dels treballadors són homes, els salaris són més alts gràcies als complements per perillositat o toxicitat. En canvi, encara que les netejadores estiguin exposades a productes de neteja o a moviments repetitius que causen malalties professionals com el túnel carpià, no cobren ni un complement.

En el terreny de l'assetjament laboral, algunes discriminacions són alarmants. "Quan algú ve a la CNT per primera vegada sol venir rebotada d'altres sindicats que no l'han pogut ajudar", confessa Anaïs Martínez, secretària d'acció sindical de la CNT, "i aquí ens arriben molts casos d'abús laboral que s'ha tornat sexual i sempre són dones". Explica el cas d'una cambrera que va aconseguir, després de moltes reunions amb l'empresa, que li canviessin l'horari perquè l'encarregat havia arribat a entrar a amenaçar-la amb un ganivet en el magatzem. "L'empresa fugia d'estudi fins gairebé el final" relata.

I l'endemà?

La vaga és per fi un somni fet realitat però toca també pensar en què passarà a partir del dia 8. Aprofitant l'impuls que ha aconseguit per fi acumular el moviment feminista, hi ha una extensa i profunda llista de canvis que vol posar damunt de la taula.

Com relata Eva Gajardo, Secretària d'Igualtat i Formació Professional d'UGT Catalunya, no es tracta de canviar lleis, que ja existeixen i proclamen la igualtat formal: "no podem parlar de mesures úniques o excepcionals, sinó que les normes es facin efectives i es portin a terme. O ens afartem i ens plantem".

Totes coincideixen, des de la Comissió 8 de Març fins a CCOO, que el treball de "formiguetes" que cada organització, sindical o no, ha vingut fent des del 8 de març de l'any passat, continua l'endemà i es veurà més legitimat després de la mobilització.

Si el dia 9 la lluita feminista es manté com fins ara, la CNT seguirà contra l'externalització que afecta, per exemple, les cambreres de pis. Organitzades en l'associació Las Kellys, amb les subcontractacions moltes vegades no saben a qui acudir amb les seves reclamacions o ni tan sols saben quin conveni se les aplica. "Moltes vegades les empreses tenen el seu propi i unes altres acudeixen al sectorial, segons els convingui", observen des de CNT.

Vaga de dues hores o de 24h?

Les manifestacions que recorreran els carrers de diferents ciutats de l'Estat el dia 8 s'espera que siguin massives. Durant el dia, els sindicats han organitzat piquets a  diferents centres de treball i polígons industrials. S'espera que aquesta vaga sigui especialment difícil i tot el moviment sembla estar a l'expectativa d'una jornada en què la pressió empresarial pot deixar en residual l'efecte de l'atur. Per exemple, Martínez relata que en alguns piquets informatius, com en un al centre comercial La Maquinista, les netejadores ni s'atrevien a recollir els papers: "ens van dir que no els deixen agafar res".

"Aquesta vaga costarà més perquè no és una vaga acció-reacció, sinó que s'ataca un monstre més gran i general, que fa més por", resumeix la CNT. A això se suma la diferència entre sindicats a l'hora de convocar la protesta. Els sindicats majoritaris, CCOO i UGT, convoquen vagues de dues hores al matí, dues a la tarda i altres dues en el torn de nit perquè la puguin exercir totes les treballadores, mentre els minoritaris convoquen 24h.

"Un atur de dues hores és simbòlic perquè amb el 24% de bretxa salarial, les dones treballen 2h gratis cada dia", explica Alba García, Secretària de Dones, Diversitats i Polítiques LGTBI de CCOO Catalunya. Diu que en pertànyer a un dels sindicats més representatius toca "amb els peus a terra", i que no és que no s'atreveixin a convocar una vaga de jornada completa, sinó que són conscients que no tothom és o es fa feminista de la nit al dia.

"Si plantegem una vaga, és per guanyar-la" explica García, que prefereix "muntar abans els peus de la geganta, sent conscients que són els peus i després caminar amb força". Ho diu perquè el feminisme explica ara amb un impuls evident, però aquest vent a favor "es pot tornar en contra". Així que enfront de les acusacions de por o covardia, la Secretària de Dones del sindicat prefereix parlar de sensatesa i ho diu alt i clar: "nosaltres no tenim dos milions i mig de persones, com en l'11 de setembre, disposades a sortir al carrer a tancar-ho tot, no ens enganyem".

Qui s'adhereixi a la vaga parcial podrà, en general, parar d'11.30h a 13.30h o de 16h a 18h, si treballa en torn de tarda. Qui treballi de nit pot fer vaga en les dues primeres hores del torn. Però la franja horària depèn també del sector. En el transport públic, per exemple, els serveis seran essencials de 7 a 9 del matí, tot i que encara han d'acabar de perfilar-se totes les convocatòries.

"Per a nosaltres és una vaga laboral que neix d'una reivindicació feminista de la qual com a sindicat en formem part", explica Eva Gajardo, d'UGT. El seu sindicat convoca tota la ciutadania a parar la producció perquè entenen que "aquesta lluita es guanya entre tots o serà impossible". Així que esperen els homes en els seus piquets informatius previs i en la manifestació que recorrerà la capital catalana el dia 8 a les 18:30 des de Plaça Catalunya.

Pel seu costat, CNT i CGT convoquen un atur de 24h. "La realitat que vivim no és per a menys" protesta Anaïs Martínez, de la CNT. Els sindicats minoritaris són conscients que no hi haurà un resultat immediat perquè el que busquen és "una reformulació en moltíssims àmbits", tant, que ataquen "les estructures més bàsiques de la nostra societat", resumeix Martínez. En aquest sentit, critiquen el paper de CCOO i UGT perquè creuen que la vaga de dues hores "és totalment insuficient".