Público
Público

Vint anys d'activisme a la gran pantalla: arrenca el Festival de Cinema i Drets Humans de Barcelona

El certamen, que celebra dues dècades de vida, enguany posa el focus en la classe treballadora com la principal víctima dels conflictes armats i el canvi climàtic. El tret de sortida el donarà la premi Nobel de la Pau Tawakkol Karman al recuperat Cinema Texas 

Fotograma de 'When the seedlings grow'
Fotograma de 'When the seedlings grow'. Festival de Cinema i Drets Humans de Barcelona

L'assetjament escolar, la pobresa, l'emergència climàtica, la llibertat d'expressió, la precarietat i els discursos d'odi són només alguns dels temes que es tractaran en la vintena edició del Festival de Cinema i Drets Fonamentals de Barcelona, organitzat per la societat civil i un dels més antics del país sobre aquesta temàtica. "Som l'alternativa a la narrativa oficial o governamental. Oferim continguts dirigits a les persones, a la societat civil, no a la institució", explica Toni Navarro, el director del certamen. 

"Som l'alternativa a la narrativa oficial o governamental"

Durant 10 dies es podran veure una trentena de films de cinema documental i de ficció, tots ells de temàtiques relacionades amb els drets humans. El tret de sortida es donarà aquest divendres al recuperat Cinema Texas de Barcelona i comptarà amb la presència de la premi Nobel de la Pau Tawakkol Karman, coneguda pel seu paper protagonista a la lluita contra la dictadura del president del Iemen Sàleh. La periodista i activista intervindrà abans de la projecció del curtmetratge Bride in minefield, de Hana Saleh. La programació es completa amb taules rodones per reflexionar sobre injustícies d'arreu del món i trobades amb els directors.  

El certamen vol ser un reflex de la diversitat social i cultural del món. Per això, inclou pel·lícules i documentals procedents d'una quinzena de països, alguns inexistents en festivals de cinema convencionals. És el cas de Síria, Nigèria, Corea del Sud, Turquia, el Japó, Sudan, Mèxic, Colòmbia, Islàndia, Haití, Sri Lanka i Kènia. "Això és diversitat, i no la 'diversitat falsa' que ofereixen plataformes com Netflix, on pràcticament tots els films estan produïts pels mateixos països", comenta Navarro, que lamenta que molts dels continguts, malgrat la seva qualitat, "tenen dificultats per exhibir-se i arribar al públic general".

Esclavitud moderna i crisi climàtica, eixos centrals

El festival té com a objectiu difondre un cinema compromès, que faci reflexionar, que desperti consciències i denunciï injustícies. La programació d'enguany posa el focus en "denunciar l'atropellament i les violacions sistemàtiques dels drets humans a nombrosos països que s'han acarnissat amb el precariat, la classe treballadora, principal víctima dels conflictes armats i del canvi climàtic", diu Navarro. "Aquest any tractem molt la perspectiva de classe, l'esclavitud de l'era moderna", afegeix el cineasta, que també dirigeix el festival de drets humans de Nova York.

Ho denuncia el director suís Sven Rufer a The Invisible – Modern Slavery in Europe (2023), on ho exemplifica amb els treballadors de la collita de la maduixa a Huelva, o bé el documental In the shadows of modernisation (2023), que posa de manifest com els sudanesos que treballen a Aràbia Saudita s'han convertit en esclaus moderns.  

El festival també posa el focus en els diferents conflictes armats que segueixen candents al món, amb la projecció de Novorossiya (2022), un documental de Luca Gennari i Enrico Parent que plasma com al Donbass, a Ucraïna, la vida continua malgrat els bombardejos que esclaten cada capvespre. O bé els dos films que parlen del conflicte a Síria: When the seedlings grow (2023), de Rêger Azad Kaya, i Joseph journey (2023), de Jude Said. Navarro destaca que molts dels conflictes són els mateixos que fa 20 anys, amb la diferència que ara s'expliquen d'una altra forma. "El que ha canviat és la narrativa, la manera d'explicar-ho", detalla. 

La programació no s'oblida de l'emergència climàtica amb treballs com Extintion emergency (2023), de Sigurjón Sighvatsson i Scott Hardie que relata com els activistes Gayle Bradbrook i Roger Hallam van engegar un moviment contra el canvi climàtic; o Earthbound (2023), sobre la crisi de residus plàstics a Nairobi. "El canvi climàtic és transversal als drets humans, l'últim no s'entén sense l'altre", comenta Navarro, que remarca que el festival va ser pioner en posar damunt la taula la crisi climàtica.

Fotograma de “Earthbound”
Fotograma de “Earthbound”. Festival de Cinema i Drets Humans de Barcelona

Dues dècades d'activisme a la gran pantalla

El Festival de Cine i Drets Humans de Barcelona celebra 20 anys d'activisme a la gran pantalla, dues dècades denunciant tota mena de vulneracions de drets i donant veu a aquells que normalment no en tenen. "Arribar fins aquí, amb un festival de drets humans independent, amb aquesta programació i portant a experts i activistes de primer nivell, és un miracle", sentencia Navarro, que reivindica la continuïtat del festival i en destaca la seva "resistència" malgrat la "manca de suport" que ha rebut per part d'algunes institucions.

"El Festival de Cine i Drets Humans de Barcelona existeix per cobrir una demanda social"

Navarro reivindica que el Festival de Cine i Drets Humans de Barcelona "existeix per cobrir una demanda social". "Hi ha una cultura submisa que no té capacitat pròpia, ni de programació o de transformació social, sinó que està subjugada. Nosaltres oferim continguts crítics que ningú ofereix, i per molt que passin els anys, mai és suficient", defensa. 

Al llarg de dues dècades, en paral·lel a les projeccions, ha organitzat nombroses taules rodones amb la participació d'experts de renom. Enguany, entre els ponents, hi haurà Diosdado Toledano, portaveu de la Comissió ILP Renda Garantida; Oihana Goiriena, dona del periodista empresonat Pablo González, i Jofre Carnicer, investigador del CREAF. En aquest sentit, Navarro reivindica la necessitat de tornar a les sales, als debats i "canviar la dinàmica de la solitud a l'hora de veure una pel·lícula, una tendència que la pandèmia va potenciar encara més i que cal revertir". 

¿Te ha resultado interesante esta noticia?