Els docents universitaris que vulguin fer carrera a Catalunya hauran de saber català i tindran dos anys per acreditar el seu nivell lingüístic. Així consta en el decret que el Govern va aprovar ahir i que el conseller d'Innovació, Universitats i Empreses, Josep Huguet, va presentar davant dels mitjans de comunicació.

La norma, que estableix que els docents hauran d'acreditar un coneixement "suficient" de català, no té caràcter retroactiu i només afectarà el professorat funcionari o contractat per les universitats. Així la nova normativa no afecta els docents visitants ni els emèrits ni els professors que desenvolupin una activitat acadèmica honorària.

A més, en tots els casos, la llei deixa un ampli marge d'actuació a les universitats, ja que segons va explicar Huguet, s'ha volgut respectar "l'autonomia universitària". Per tant, els centres podran escollir no exigir l'acreditació del coneixement del català ja sigui per "temporalitat" o perquè "les característiques específiques vinculades a les tasques acadèmiques" no són compatibles amb l'aprenentatge de la llengua.

Huguet va voler deixar clar que la polèmica que es va generar ara fa uns dies, quan en una entrevista va dir que tots els professors haurien de tenir el nivell C de català, va ser un "debat de paper" provocat pels mitjans de comunicació. En realitat, va dir ahir el conseller, la redacció final de la norma no ha variat pràcticament res de la proposta original i va defensar que la llei respon a la lògica: que els professors entenguin els seus alumnes quan aquests es dirigeixen a ells.

En aquest sentit, el conseller de Política Territorial, Joaquim Nadal, va afirmar ahir que l'objectiu del decret és "poder entendre i atendre" més que no cap altra circumstància d'acreditació de nivells de caràcter administratiu".

La norma estableix que l'acreditació del nivell lingüístic es pugui fer de diverses maneres: ja sigui a través de l'examen de nivell C de català, de qualsevol títol equivalent, d'un certificat dels que habitualment expedeixen les escoles d'idiomes de les universitats o a través d'un certificat de "coneixement suficient lingüístic docent" que emetrà la universitat contractant.

A més, hi ha altres maneres per acreditar el coneixement del català: per exemple, les persones que han fet l'ensenyament obligatori a Catalunya podran presentar algun dels títols d'educació reglada no universitària que es consideren equivalents al nivell de suficiència de català. O els aspirants que en anteriors convocatòries hagin obtingut plaça en processos anteriors de selecció en què ja se'ls va requerir un títol d'acreditació del català només hauran de presentar el certificat anterior.

El decret, però, no només se centra en el català, sinó que també estableix la necessitat que els docents acreditin el seu nivell de castellà remetent-se a la normativa espanyola vigent i de les terceres llengües en les quals vulguin fer les classes.

Les universitats disposen de sis mesos, a partir de l'entrada en vigor del decret, per aprovar una normativa interna que en garanteixi el compliment. Tot i això, hi ha sis universitats que ja s'havien avançat al decret amb un reglament intern o algun tipus de normativa. Aquests centres són la Universitat de Barcelona (UB), l'Autònoma de Barcelona (UAB), la Pompeu Fabra (UPF), la de Girona (UdG), la de Lleida (UdL) i la Rovira i Virgili (URV).

Huguet també va avançar que les universitats que facin una gran aposta pel multilingüisme rebran més finançament. Entre el 2006 i el 2010 el Govern preveu un pressupost d'entre 20 i 25 milions per repartir segons els objectius lingüístics.