Homenatge a la llibertat sexual

"En memòria dels gais, les lesbianes i les persones transsexuals que han patit persecució i repressió al llarg de la història. Barcelona 2011". Aquesta és la frase que es pot llegir al triangle tallat en pedra de Montjuïc i ribetejat de color rosa. Un monument senzill i de deu metres de perímetre col·locat sobre un parterre dels jardins Fontserè i Mestre, al parc de la Ciutadella, a prop de l'entrada del Parlament de Catalunya i també de la del zoo, que es va inaugurar ahir a les dotze del migdia amb un acte marcat per parlaments que evocaven la llibertat i amenitzat per les cançons de la coral Rainbow Singers.

L'emplaçament del monument és significatiu, ja que el 1991 sis caps rapats hi van matar d'una pallissa una transsexual anomenada Sonia. Però, precisament, la ubicació ha estat un dels temes més controvertits des que el col·lectiu homosexual va començar a demanar un monument com el que ja tenen altres ciutats com ara Berlín, Amsterdam i Nova York. Per tancar la polèmica, Jordi Hereu va negar ahir que l'Ajuntament de Barcelona hagués previst la possibilitat de situar el monument davant la Sagrada Família, una opció de la qual Públic va informar fa uns mesos, ja que fonts del consistori van assegurar que si no haguessin rebut pressions de l'Església el monument es trobaria davant el temple de Gaudí. "Des del primer minut vaig dir que aquell no era un bon espai, no volíem barrejar missatges", va remarcar l'alcalde acompanyat de tots els representants de les formacions polítiques presents a l'Ajuntament. Bé, de totes no, hi faltava el Partit Popular.

El monòlit s'ha col·locat sobre un parterre del parc de la Ciutadella

"Nosaltres som clarament respectuosos amb la llibertat i l'orientació sexual, però entenem que promoure un monument als gais, que fins i tot es volia situar al costat de la basílica de la Sagrada Família, no té cap sentit", va assegurar el president del grup del PP a l'Ajuntament de Barcelona, Alberto Fernández Díaz, des d'un altre punt de Barcelona. "Si hem de defensar la llibertat sexual, el que cal promoure és la ruptura dels agermanaments de Barcelona amb països que persegueixen els gais com és Cuba", va afegir.

Per la seva banda, el candidat de CiU a l'alcaldia, Xavier Trias, sí que hi era i va celebrar que Barcelona es consolidi com una "ciutat oberta a la reivindicació de les llibertats". Qui no podia faltar era el màxim representant d'ICV a Barcelona, Ricard Gomà, que, tot i que no va participar en la ronda de discursos oficials, va manifestar que "aquest reconeixement cap a un col·lectiu que ha lluitat des de sempre per fer front a les discriminacions, era una assignatura pendent de Barcelona". En aquest sentit, Gomà va valorar positivament el fet que el pla municipal per al col·lectiu lesbià, gai, bisexual i transsexual (LGBT) de l'Ajuntament hagi fet realitat "aquest exemple de defensa de la memòria i dels drets".

Un acte pendent

L'emplaçament és significatiu perquè el 1991 hi van matar una transsexual

L'exdiputada d'ERC Carme Porta, el líder del col·lectiu dels Convergais, Jordi Arcarons, i el portaveu del PSC, Miquel Iceta, tampoc es van perdre l'acte d'inauguració d'un monument que recorda tots els que van patir durant el franquisme les lleis que perseguien vagos y maleantes. "El motiu de posar el monument aquí és l'assassinat que hi va haver, però, a més a més, aquest és un lloc molt visitat i el monument està molt bé. Per tot plegat només puc dir que avui és un dia molt feliç", va comentar Miquel Iceta.

Els encarregats de donar el tret de sortida a l'acte van ser els membres de la coral Rainbow Singers, que van interpretar Seasons of love i el S'ha acabat dels Pets (una cançó considerada un himne pel col·lectiu gai). Entre les més de 300 persones que van seguir la cerimònia es van repetir els intercanvis de somriures, les picades d'ullet i les encaixades de mans. Un dels assistents era Jordi Samsó, pedagog i membre del Casal Lambda que, malgrat que no voler entrar "en aspectes discutibles", va recordar que el monument hauria d'haver estat una realitat des de fa molts anys: "Iniciativa ja ens va recollir la petició per a les eleccions municipals del 2003, però ara això no importa, estic content".

Fa només 30 anys

Hereu nega que es volgués col·locar el monument prop de la Sagrada Família

Després de la música, el primer a parlar va ser Joaquim Mestre, regidor de Drets Civils, que va recordar que "fa només 30 anys al nostre país les persones gais encara eren represaliades". Per la seva banda, el vicepresident del Consell de Lesbianes, Gais, Transsexuals i Bisexuals, Joaquim Roqueta, també va mirar enrere i va dir que "tot just fa 30 anys es va aconseguir que no s'apliquessin teràpies per canviar l'orientació sexual de les persones". Roqueta no es va oblidar de recordar que l'aparició de la sida va ser una onada d'estigmatització per als homosexuals, i per acabar el discurs va apuntar que "la plena normalització no està assolida".

Just abans de la intervenció de l'alcalde, un grup de manifestants va capturar l'atenció dels assistents. Venien de Trinitat Vella per protestar per la degradació del barri a causa de la droga, però Jordi Hereu va aconseguir fer-los callar apel·lant al respecte que es mereixia l'acte que havien interromput i prometent-los que quan enllestís la inauguració parlaria amb ells.

En el seu discurs, Jordi Hereu va recordar que Sonia "va morir agredida per la ignorància i el menyspreu, només perquè era transsexual". El missatge d'Hereu (que entre el públic va reconèixer parelles que ell ha casat) es va centrar a no oblidar la gent que "va ser valenta perquè avui puguem gaudir de molts drets". Entre el públic, la Mònica i la Montse l'aplaudien convençudes, acompanyades de la seva filla Siena, de cinc mesos. "Aquest era un acte necessari. Molta gent gran s'ha acostat a preguntar-nos si la nena és filla nostra i quan han sabut que sí ens han explicat que han lluitat molt perquè això fos possible. Queda molt per fer, però nosaltres tenim hora per casar-nos el 15 d'octubre, a la feina no tinc problemes i em sento molt integrada", va argumentar la Montse.

Es ret homenatge a tots els qui van lluitar pels seus drets civils

Una d'aquestes persones que fa dècades que lluita i que ahir es va acostar al parc de la Ciutadella és Pere Traveria, que amb 68 anys treballa per evitar la discriminació de la gent gran dins el col·lectiu gai. I qui també estava satisfeta amb el monument és Gina Serra, membre d'ATC, una associació que vetlla pels drets de les persones transsexuals. "Aquest acte serveix per donar visibilitat a problemes que encara no han desaparegut. Gràcies a l'associació hem ajudat a guanyar tres judicis per discriminació laboral", va dir.

Després dels parlaments va arribar el moment de l'ofrena floral al monument. En la iniciativa hi van participar tota mena d'entitats com ara el club esportiu Panteres Grogues, l'associació de gais i lesbianes policies, la de pares i mares de lesbianes, o la penya blaugrana de gais i lesbianes. Per posar el punt final a la trobada, els Rainbow Singers es van penjar del coll boàs de plomes de colors i tot movent els malucs van cantar Dancing queen. Fins i tot els manifestants de Trinitat Vella es van apuntar a taral·le­jar el clàssic dels Abba.

«La plena normalització no està assolida», va dir Joaquim Roqueta