Ha estat un viatge interessant i suggerent mentres ha durat. I esperem que la versió digital pugui mantenir i reforçar la capacitat d'innovació i de compromis social que ha mantingut l'edició en paper. La meva experiència a l'edició catalana ha estat molt profitosa i motivadora per mi. M'he sentit sempre ben acompanyat per la direcció i redacció de Catalunya, i molt a gust entre el conjunt de col.laboradors del diari. La barreja de màxima llibertat per dir el que vulguis i, al mateix temps, el fort compromis crític amb la tansformació social, han sigut les constants en aquests mesos de treball conjunt. És evident que el tancament del diari en la versió convencional és una pérdua. Tothom ho diu, pero no per aixó deixa de ser menys veritat. Una pérdua de pluralitat democràtica, una pérdua de capacitat crítica, precisament en moments especialment significatius.

La crisi o el canvi d'època que vivim justifica l'existència de "Publico" i al mateix temps explica la seva fi com mitjà escrit. No és el primer diari que tanca i tampoc serà el darrer.

Caldrà buscar aliances més fortes entre mitjans i lectors, i entre lectors-redactors i lectors- col.laboradors i diaris en paper o, sobtot, digitals. Hi ha experiències a diversos indrets que posen de relleu la significació d'aquesta mena de vincles per garantir la pervivència de mitjans que fan servei públic, més enllà de la conjuntura dels seus propietaris o editors.

Aquesta podria ser una lliço a treure d'aquesta bona experiència acabada prematurament. L'edició de Catalunya va ser un repte i una aposta particular en moments complicats.

Recordo bé el dia de la seva presentació. Crec que amb pocs mitjans i amb l'esforç i compromis dels seus redactors, s'ha pogut fer una edició molt digne i amb capacitat d'incidència a la societat catalana, recollint veus i perfils poc presenta en altres mitjans. Aquest article no pretén ser un epitafi al que representa Publico. Entenc que les idees que hi eren presents segueixen sent vàlides i la gent que l'ha recolzat segeuixen creient en aquests valors. Potser és hora d'anar més enllà de la relació passiva lector-mitjà i experimentar noves maneres de continuar per afrontar aquest problema col.lectiu, aquest problema públic. Paga la pena.