Aquí estem, fent país". Una de les milers de manifestants que ahir es van congregar al voltant de les cinc de la tarda a la plaça d'Urquinaona de Barcelona saluda a una coneguda enmig d'un aldarull de gent, música i festivitat. És l'Onze de Setembre i una gran part de la societat catalana ha sortit al carrer, com cada any, per reivindicar la independència del seu país i, de passada, donar resposta a l'actualitat política que marca la seva vida. "Pot ser que aquesta sigui la Diada més important dels darrers anys", diu un manifestant, que reconeix que tots els allí reunits no són aliens a sentències judicials, retallades socials ni futures eleccions generals.

La d'ahir va ser una manifestació independentista reivindicativa i nombrosa, marcada pel rebuig a les retallades sanitàries i educatives que ha impulsat el Govern d'Artur Mas, l'últim cop judicial al model d'immersió lingüística del sistema educatiu català i l'homenatge a l'expresident del Parlament, Heribert Barrera.

Una concentració familiar, pacífica i festiva que, sota la pancarta Pels drets socials i nacionals. Independència i socialisme, va aconseguir congregar entitats, plataformes, partits independentistes, famílies senceres i milers de joves amb un mateix objectiu: la lluita per la independència catalana. Unes 10.000 persones, segons la Guàrdia Urbana, i 50.000, segons l'organització, van sortir al carrer donant un exemple de civisme.

L'estelada, protagonista

D'una manera molt significativa, els manifestants es van organitzar al voltant d'una gran estelada de vuit metres de llargada per tres d'amplada, mentre els grups de gralles interpretaven Els segadors. Més d'un centenar de persones van arrencar a cantar la lletra de l'himne de Catalunya i la manifestació va començar a baixar per la ronda de Sant Pere cap a l'Arc de Triomf, on va morir la marxa.

Sense cap mena de dubte i un any més, la protagonista de la tarda va ser l'estelada; hi havia famílies que la passejaven penjada dels cotxets dels nens, mascotes que la portaven a la corretja i joves i adolescents que la lluïen com una capa de superheroi. Milers de banderes (entre estelades i senyeres) van dibuixar un paisatge colorit i festiu. L'ambient era distès, optimista i agradable. Pares, fills i avis marxaven entonant càntics històrics; "In, in-de, in-de-pen-dèn-cia" o "Boti, boti, boti, espanyol qui no boti", entre altres.

Emotiu homenatge

Un grup reduït de gent gran va portar una pancarta en la qual es podia llegir Tenim pressa, molta pressa, que incloïa el rostre d'Heribert Barrera. L'aplaudiment del públic al pas d'aquest d'homenatge va marcar un del motius més emotius de la tarda.

Com és habitual, no hi va haver-hi cap pancarta unitària. ERC, SI, Reagrupament i la resta de formacions independentistes es van manifestar per separat, seguida pels seus simpatitzants.

"Prou paciència, Generalitat: independència i s'ha acabat". La decepció amb els polítics va ser evident entre els manifestants, que criticaren la gestió del país i rebutjaren la política de les retallades.

Banderes cremades

Poc abans de començar la marxa, ERC va reunir a un cantó d'Urquinaona un centenar de persones per realitzar un muntatge en el que quatre joves van dictar una carta de l'escriptor Lluís-Anton Baulenas titulada "No ens podem fer enrere". La carta manuscrita serà adreçada al TSJC.

Els actes només es van veure tacats per la crema d'una foto del rei, dues banderes espanyoles i una francesa que van protagonitzar dos grups d'encaputxats; el primer grup, a les 18.40 hores, va cremar una bandera al passeig del Born i més tard, el segon, va cremar diverses banderes al Fossar.