El 2 de juny de l'any passat (el 2011) un curtcircuit a la cabina de projecció va provocar un incendi i es va haver de desallotjar la sala dels Cinemes Méliès, al carrer Villarroel de Barcelona. Dijous que ve, després de set mesos de paperassa, de burocràcia, de crèdits i d'inversions, les sales tornaran a obrir totalment renovades però mantenint l'aspecte dels 15 anys que feia que lluitaven pel cinema clàssic i d'autor contemporani. 'Comencem una nova etapa', va dir ahir a Públic el director de cinema Carles Balagué, responsable dels Méliès.

La nova etapa comença gràcies a un crèdit gestionat per la Generalitat, a l'assegurança i a inversions privades. En total, més de 175.000 euros. 'És a dir, més de 40.000 dels projectats en un principi', diu Balagué. Els comptes van créixer per la necessitat d'instal·lar dos projectors digitals d'última generació. El pas dels 35 mil·límetres al sistema digital ha requerit canvis en l'estructura de les cabines i en el cablejat de les sales. 'Però també mantenim un projector de 35 mil·límetres, tot i que les multinacionals americanes en un o dos anys deixaran d'utilitzar aquest format', diu el director català.

La recuperació ha costat uns 175.000 euros, 40.000 més dels pressupostats

L'impàs no ha estat fàcil. '¿Que si vam tenir por de no poder tornar a obrir? Cada dia! Per circumstàncies molt diverses el tema econòmic es complicava contínuament: avalar el crèdit en plena crisi no ha estat fàcil, cobrar l'assegurança tampoc, ni trobar inversions privades...'

Igual que l'ambientació dels cinemes, la programació seguirà fidel a la filosofia que els ha caracteritzat i els ha convertit en un referent cinematogràfic a Barcelona. Entre les pel·lícules triades per a la reinauguració hi ha, de moment (a l'espera de concretar altres títols) Melancolia, del danès Lars von Trier, i Habemus Papam, de l'italià Nanni Moretti. Com sempre, en versions originals subtitulades.

'Cada dia teníem por de no poder reobrir', admet Carles Balagué

És la mateixa línia dedicada a la difusió del cinema d'autor contemporani i guardonada amb premis com ara el Sant Jordi l'any 1996. 'Al febrer li donarem una volta a la programació', anticipa Balagué, 'i apostarem encara més fermament pel cinema d'autor, per pel·lícules més desconegudes. I també pel documental i, en concret, pel documental català'. Balagué, director, assagista i crític de cinema, és un convençut defensor del cinema documental. La seva obra La Casita Blanca. La ciutat oculta, del 2002, va guanyar el Premi Ciutat de Barcelona i és un dels documentals més vistos. Van seguir De Madrid a la lluna (2006), Arropiero, el vagabund de la mort (2008) i La bomba del Liceu (2009).

La franja triada per a les exhibicions d'aquest gènere és la de les deu de la nit. 'No sé si és la franja estrella, perquè en aquests moments de crisi ja no sabem si hi ha horaris millors o pitjors', es queixa el director. La reobertura dels Méliès és una bona notícia per als cinèfils, que en els últims temps han perdut sales com ara el Boliche i el Casablanca.