Barcelona, referent mundial de fires

Barcelona s'agafa a les fires i als congressos com un nàufrag a un salvavides, especialment ara que bufen vents convulsos. Els atractius de la capital catalana i la seva capacitat organitzativa fan que, malgrat la crisi, la bossa soni a Barcelona. Un dels millors exemples d'això és la fira del mòbil que des de demà i fins dijous omplirà la ciutat de visitants, es calculen més 60.000 congressistes, provinents de 200 països, la meitat són alts càrrecs i directrius. .

La fira dels mòbils és la joia d'una corona que, mica en mica, va creixent i convertint Barcelona en un referent mundial amb especial preeminència al sud d'Europa. Les darreres dades són del 2010: el nombre de congressos i convencions aquell any va ser de 2.138, el que representa un increment del 15,13 % respecte l'any anterior i situa Barcelona com la segona ciutat mundial en nombre de congressos només superada per Viena i per damunt de París i de Munic, segons les dades recollides pel World Country &.City Rankings. D'altra banda, el nombre total de delegats que han visitat la ciutat per participar en aquests esdeveniments ha estat de 616.833, també superior a exercicis anteriors, en aquest cas en un 7,10 %.

Els grans congressos aposten per la capital catalana

Tot i que Viena supera Barcelona en número de fires, els grans congressos s'han decantat per la ciutat catalana, a on han trobat unes infraestructures més adequades. "La raó del lideratge de Viena té continguts històrics, relacionats amb la neutralitat d'Austria", matisa Pere Camprubí, director d'expansió de Fira Barcelona. La ciutat que representa una competència real amb Barcelona és París, "però cadascuna té valors diferents i també es produeixen moltes rotacions  entre fires que ara són aquí i després s'instal·len allà".

El que és cert és que la capital catalana s'ha anat fent un lloc privilegiat entre les fires del món. Més enllà de la marca Barcelona, cada dia més potent, segons Carme Miró, directora general d'Apple Tree Communications,  la clau de l'èxit és que "Barcelona assegura una rentabilitat important per a les grans reunions de negocis". L'exemple més clar és el del mateix congrés de mòbils: des de que es va traslladar a Barcelona no ha deixat de créixer tant en número de participants com de beneficis.

Lluís Bassat, fundador i president de Bassat Ogilvy, no creu que ens trobem davant d'una sola clau que justifiqui l'èxit barceloní. "És la suma de molts factors, el primer, la labor professional dels dirigents de la Fira, i el segon, l'atractiu de Barcelona com a ciutat, el seu clima, la seva proximitat al mar, els seus carrers, les seves tendes, la seva gastronomia...". Miró coincideix amb Bassat en remarcar "l'excel·lent tasca realitzada per institucions com la Fira de Barcelona, la Generalitat de Catalunya o l'Ajuntament de Barcelona, i de totes les empreses que participe en aquestes gestions".

Per Fira Barcelona l'exel·lència congressual de la capital catalana ha anat creixent després de superar reptes organitzatius molt importants. Si això hi afegim "l'oferta global de la ciutat" dóna com a resultat "una ciutat altament competitiva" capàs de donar sortida organitzativa a fires tan complexes com el saló de maquinària tèxtil. El creixement del prestigi barceloní coincideix amb la delicada situació econòmica que travessa Europa. "La crisi ha afectat especialment els congressos més nacionals, els internacionals s'han mostrat més resistents", indica Pere Camprubí i afegeix que la crisi també ha afectat "els preus de les coses", entre elles el dels hotels, "i ara som més competitius".

Tot i que el nivell és elevat no es renuncia al creixement. Aquest passa per acabar de perfeccionar els valors afegits de les fires. Per Bassat cal millorar "fent que cada experiència que tinguin els nostres visitants sigui positiva i memorable, des de l'estància als hotels, el preu que paguen en els hotels, la qualitat dels esmorzars, i per descomptat també els transports a la Fira i des de la Fira i els llocs que freqüenten aquests visitants com ara restaurants, bars, espais musicals, etc". Per la seva banda, Miró entén que el creixement passa per "potenciar l'eficàcia del teixit empresarial de totes les empreses i serveis que participen en l'organització d'aquests grans esdeveniments". Posa d'exemple el Congrés Mundial de Cardiologia i de com aquest condiciona l'agenda d'activitats de tota la ciutat, des del transport a la hostaleria o els serveis auxiliars. "Potenciant l'efectivitats de cada un dels actors, per petits que siguin, es pot ajudar a fer créixer encara més l'èxit de Barcelona".

L'aeroport com a punt feble

L'aeroport encapçala el capítol d'aspectes negatius que no juguen a favor de la capitalitat firal catalana. Pere Camprubí reconeix aquest dèficit però també assegura que "hi ha un abans i un després de la posada en funcionament de la terminal 1". Miró entén que cal ampliar "les connexions intercontinentals per tal de facilitar al màxim els trajectes dels visitants de diferents països que acudeixen als congressos de Barcelona", més i tenint present que la capital catalana compateix amb ciutats com Londres, París o Munic, que disposen d'una xarxa de connexions molt  més àmplia.

"Millorar sempre és important", reconeix Camprubí. Tot i això també creu que al llarg dels anys s'han anat polint aspectes importants "com ara els preus dels hotels, ara ja més competitius, o la seguretat ciutadana, ara l'Ajuntament de Barcelona ja entén que és un tema important i hi està treballant". D'altra banda, la vaga del transport convocada coincidint amb la fira dels mòbils no deixa de ser un punt fosc que ningú amaga. "La vaga és un inconvenient, però ja ens hem trobat amb moltes vagues arreu, que es fan coincidir amb les fires buscant el màxim ressò de la protesta", confessa el director d'expansió de Fira de Barcelona.