El pols que des de fa temps mantenen els Mossos d'Esquadra amb la conselleria d'Interior es va tornar a fer evident la setmana passada quan el Consell de Policies de Catalunya, format per representats de la Generalitat, comandaments policials i sindicats, va tombar el codi ètic que des del 2008 Interior està elaborant per aprovar-lo per mitjà d'un decret.

L'objectiu del document, redactat per un comitè liderat per l'exfiscal Carlos Jiménez Villarejo, és recollir els articles del Codi Europeu d'Ètica de la Policia i altres normes establertes per organismes internacionals i dotar la policia catalana d'armes per 'fomentar les bones relacions amb la ciutadania'. I tanmateix, els membres del Consell 23 vots en contra, quatre a favor, un vot en blanc i dues abstencions van dir que no.

El text pretén millorar la relació entre policia i ciutadania

Tal com explica David Miquel, del Sindicat de Policies de Catalunya (SPC), els Mossos veuen aquest codi com 'una intromissió' en la seva activitat diària. A més, diu, 'regula coses que ja estan regulades' en altres articulats. Aquesta mateixa línia comparteix Toni Castejón, de SME-CCOO, que afegeix que el document 'no hauria de ser una prioritat per al departament d'Interior'. '¿És ètic imposar un codi que només ha tingut el suport de quatre vots?', es pregunta Miquel.

Però amb el suport del cos o sense, la conselleria està decidida a tirar endavant el text. I la realitat és que Interior no està sol en la seva croada per garantir els drets humans dins de la policia catalana. Per Sergi Santacana, advocat del Col·lectiu Ronda, que sovint s'enfronta a denúncies per abusos d'autoritat, la creació del codi ètic és una bona notícia. 'Hi ha molta dispersió normativa', diu, 'no hi ha normes concretes', i posa un exemple: 'La llei diu que s'ha d'utilitzar la força de manera proporcionada, però qui diu què és proporcionat i què no ho és? La norma és molt discrecional'.

En canvi, els sindicats mantenen que el codi és 'obvi' i legisla actituds que els agents ja duen a terme cada dia, tot i que és precisament aquesta obvietat la que s'ha de potenciar mitjançant codis ètics, segons Jorge del Cura, de la Coordinadora per la Prevenció de la Tortura. Aquests documents són necessaris perquè remarquen la importància de tenir una conducta ètica', afirma; 'la policia sempre és reticent al control'.

Sindicats: '¿És ètic imposar un codi amb el suport de quatre vots?'

Immigració

El text de Villarejo, que abans de la votació va ser traslladat a comandaments policials, ajuntaments i sindicats perquè hi fessin esmenes, preveu que 'paral·lelament al procés migratori' hi ha un 'ressorgiment d'ideologies racistes i, fins i tot, un intent de legitimació de la discriminació. Per aquest motiu 'explicita deures policials que excloguin qualsevol forma de discriminació en tots els àmbits de la seva intervenció'. I estableix que la identificació d'una persona 'és discriminatòria si no té una justificació objectiva i raonable, és a dir, si no pretén un objectiu legítim o si no hi ha una relació raonable de proporcionalitat entre els mitjans utilitzats i l'objectiu perseguit'.

Ús de les armes

El codi manté que l'ús de les armes de foc s'ha de fer sota els principis d''oportunitat, proporcionalitat i congruència', i obliga la policia a utilitzar la força només 'quan sigui estrictament necessària per obtenir un objectiu legítim'. A més, afirma que l'Administració ha de 'procurar procediments adequats que permetin avaluar les aptituds tècniques, psicològiques i físiques' dels agents que utilitzen la força i les armes de foc en la seva feina.

Identificació

El text dicta que, si els Mossos han de fer un control de les pertinences d'algú, ho hauran de fer 'de la manera menys perjudicial per a la imatge pública de la persona'. I si aquesta persona no està d'acord amb aquesta inspecció, 's'utilitzarà la força mínima, proporcionada i indispensable'.

Drets

Pel que fa als drets de què poden gaudir els agents, el codi estableix que els Mossos 'són titulars dels mateixos drets que tots els ciutadans', encara que hi ha 'restriccions' a causa de l'exercici de les seves funcions. Aquest punt ha estat durament criticat pels sindicats policials, que reclamen 'el dret a la negociació col·lectiva' o 'de fer vaga'.

Sancions

Jiménez Villarejo i la resta d'assessors han decidit que la vulneració del codi 'ha de dur a determinades conseqüències jurídiques', però 'en cap cas' hi haurà sancions. Pel lletrat Santacana, el codi es queda 'curt', justament perquè no preveu multes, 'com sí que ho fa, per exemple, el francès'.