Público
Público

Una ferma defensa del nou Govern davant les crítiques

El president creu que els seus col·laboradors formen un equip de primera línia

L. DEL POZO / A. M. VIDAL

Havia de ser el 'Govern dels millors', gent que deixés l'empresa privada i posés tot el seu coneixement i experiència al servei del país. I, en canvi, els grups de l'oposició han posat en dubte que els nomenaments del president de la Generalitat, Artur Mas, siguin veritables números u.

També s'ha criticat que Mas tornés enrere i recorregués a cares conegudes del pujolisme com ara els consellers Andreu Mas-Colell, Felip Puig, Irene Rigau o gent que ja havia ocupat alts càrrecs a l'administració en l'era Pujol com són Josep Lluís Cleries i Joana Ortega.

Alguns consellers nomenats no eren la primera opció del líder convergent

A aquesta qüestió es va haver de referir ahir Mas: 'Vaig dir sempre que el nou Govern havia de combinar experiència política amb capacitat professional i això hi és, dono el compromís per cobert'. A més, el president de la Generalitat va haver de refugiar-se en les metàfores futbolístiques per justificar la seva tria: 'Això és com les alineacions del futbol: sempre hi haurà qui pugui dir que si haguéssim posat aquest en comptes d'aquell hauríem fet un gol més, però el Govern, en el seu conjunt, és de primera línia'.

A Mas li ha costat set anys i molts disgustos arribar a la Generalitat però un cop al poder les coses tampoc estan sent molt més fàcils. En aquest sentit, els convergents no van poder evitar que transcendís que alguns personatges a qui se'ls va oferir una cartera van dir que no. Un d'aquests va ser el president d'Abertis, Salvador Alemany, que va preferir declinar l'oferta quan Mas li va oferir la conselleria d'Economia. Amb els temps que corren, una cartera no és una 'ganga', van dir fonts properes a Alemany.

Mas ha sentit retrets per recórrer a homes fortsen l'era pujolista

Però aquesta no ha estat l'única dificultat de Mas. El president de CiU ha hagut de fer molts equilibris per poder acontentar diversos sectors del partit i tornar el favor a moltes persones que li van ser lleials durant els durs anys d'oposició.

Aquest és el cas d'Unió i el seu president, Josep Antoni Duran i Lleida. El sector demòcratacristià de la federació havia de tenir la seva quota de poder i l'ha tinguda: Joana Ortega és vicepresidenta i consellera de Governació, i el titular d'Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural és Josep Maria Pelegrí, ambdós de la confiança més estricta de Duran i Lleida.

A més, la minoria simple obtinguda així com la situació econòmica en què es troba el país, ha fet que Mas volgués mostrar a l'opinió pública que estava lluny dels sectarismes i que apostava per un Govern plural. Això explica els nomenaments de Mascarell, exconseller de Cultura amb Maragall, o l'elecció de Fernández Bozal com a consellera de Justícia, una jurista desconeguda que es va oposar a les consultes independentistes el 2009.

Un altre sector important a acontentar era el del pinyol, el grup de més confiança de Mas que li va donar suport quan Jordi Pujol el va nomenar successor. D'aquí surt Germà Gordó, secretari del Govern, i Francesc Homs, secretari de la Presidència.