El traçat definitiu del quart cinturó ja és al calaix del Ministeri de Foment i sense que el tripartit hagi estat capaç de posar-se d'acord sobre per on havia de passar la via entre Terrassa i la Roca del Vallès. En set anys, PSC, ERC i ICV no han estat capaços de consensuar ni el traçat, ni el tipus de la via, que balla entre una autovia de gran capacitat per descongestionar l'AP-7 i la B-30 o una carretera amb gran capil·laritat comarcal, però de baix trànsit.

A hores d'ara, segons les fonts consultades per aquest diari, tot apunta que el traçat del Govern central estarà a prop de la proposta preferida pel Departament de Política Territorial, dissenyada per l'equip de l'enginyer de Camins Manuel Herce. Té el suport dels socialistes, de la Cambra de Comerç i fins i tot de CiU, tot i algunes reserves. El Ministeri de Foment no dóna pistes sobre quina serà la seva aposta definitiva.

Blanco inaugura els trams d'Olesa a Abrera i de Terrassa a Viladecavalls

'La proposta d'Herce està molt avançada en la negociació amb el territori. S'està en fase d'acabar el traçat', assenyalava la setmana passada a aquest diari l'alcalde de Granollers, el socialista Josep Mayoral. Però matisa: 'En últim terme, correspon a Foment decidir', i prefereix esperar que el projecte surti a la llum per donar el tema per tancat.

El titular de la cartera, José Blanco, arribarà demà a Barcelona per inaugurar dos nous trams del quart cinturó: Olesa de Montserrat-Abrera i Viladecavalls-Terrassa. Segons va informar la setmana passada el conseller de Política Territorial, Joaquim Nadal, és molt probable que Blanco anunciï durant l'acte la data en què Madrid traurà a informació pública el projecte de la infraestructura, que ha suscitat en els últims anys greus confrontacions internes al si del Govern català. Però el que fa un temps era una amenaça per a la convivència del tripartit, ara és una oportunitat. Falten tres mesos per a les eleccions autonòmiques i els tres partits aprofitaran per marcar perfil en plena precampanya electoral. L'estabilitat del tripartit, a hores d'ara, no és un problema.

Esquerra i Iniciativa, decidits a fer al·legacions al projecte definitiu

'Temem que faran una proposta de tres carrils en cada sentit sense gaires interconnexions, ja que consideren que l'Estat només pot encarregar-se de construir autopistes i autovies', adverteix l'exconseller ecosocialista de Medi Ambient Salvador Milà, ara diputat al Parlament. Assegura que s'enfrontaran al traçat que defensa Política Territorial: 'L'impugnarem i presentarem les nostres propostes i al·legacions'.

En el mateix sentit parla Anna Simó, d'ERC: 'Presentarem al·legacions al projecte'. Els republicans van demanar que 'el quart cinturó el construís la Generalitat amb recursos cedits i que, a canvi, la C-25 passés a ser titularitat de l'Estat', però no ha estat el cas.

A la conselleria de Nadal no aporten llum sobre quin serà el traçat definitiu. 'Esperarem que Foment tregui el seu traçat i a partir d'aquí al·legarem. Mentrestant, Política Territorial ha aportat alternatives viàries i ferroviàries', assenyala un portaveu.

Foment no dóna pistes sobre la configuració de la via, que va tenir el seu primer projecte fa més de quaranta anys. Fins i tot, l'Adenc, la principal plataforma opositora a la infraestructura, tem que el Govern central, com apunta Simó, se salti un dels tràmits inicials de tot pla si en breu treu el projecte a informació pública.

Segons la directiva europea, abans de fer-ho les administracions estan obligades a fer, durant un termini d'un mes, consultes a les administracions i entitats locals sobre l'impacte ambiental que tindria la infraestructura. 'Si no han tret ja el projecte és perquè no ho han cregut oportú', assenyala Matías Serracant, de la plataforma ecologista, que creu que si Foment se salta el tràmit inicial tot el procediment haurà de tornar al seu punt inicial.

En definitiva, un retard més dels que ha denunciat la Cambra de Comerç de Barcelona, l'única organització empresarial que va donar suport al Pacte Nacional d'Infraestructures, justament per la inclusió d'aquesta via.

El projecte havia d'estar llest durant la primera meitat d'aquest any i, segons un conveni de col·laboració en la construcció de carreteres firmat per l'Estat i la Generalitat, la meitat de la inversió pressupostada en el tram Terrassa-la Roca del Vallès havia d'estar assignada abans d'acabar l'any 2012. En el mateix protocol, publicat al Diari Oficial de la Generalitat, consta que el projecte s'ha de pactar entre el Ministeri de Foment i el Departament de Política Territorial.

Els trams que inaugurarà demà Blanco donen la idea que el Govern central s'inclina per una gran autovia que doni servei als municipis i als polígons industrials de la zona, però sense passar pel centre de cap terme municipal. Era la idea inicial, molt allunyada dels pobles del Vallès, que va quedar descartada. Els seus postulats s'apropen ara a un traçat que el Departament de Política Territorial va encarregar a Manuel Herce i que en el plànol que consta al Pla Regional Metropolità de Barcelona presenta algunes alternatives de traçat. CiU i la Cambra de Comerç de Barcelona hi donaran suport sempre que s'assegurin tres carrils per a cada sentit de la marxa, encara que sigui en una ampliació posterior.

Passar de dos a tres carrils suposa, en canvi, per a ERC i ICV, trencar amb el model que ells defensen. Una via intracomarcal que reculli el trànsit local del Vallès, que ajudaria també a descongestionar l'AP-7 però no a convertir-se en una via alternativa. Totes dues formacions advoquen per un traçat que no dubta a passar pel centre de diferents municipis vallesans i que aprofita vials ja existents.

Les diferències al tripartit són d'una dimensió tal que Política Territorial no es va atrevir a apostar per un sol traçat quan va elaborar el Pla Territorial Metropolità de Barcelona, aprovat fa escassament uns mesos. En el mapa definitiu figuren fins a quatre traçats, un d'ells el defensat pels socialistes catalans amb alternatives en alguns trams. La complexitat de decidir el futur de la via va arribar a condicionar la signatura del Pla Nacional d'Infraestructures, del qual es van despenjar CiU i la patronal Foment del Treball i va signar la Cambra de Comerç amb suposats compromisos del conseller Joaquim Nadal, segons algunes fonts. El pacte consistiria a assegurar la construcció d'una via d'alta capacitat per evitar en el futur que l'AP-7 quedi col·lapsada durant algunes hores del dia al seu pas pel Vallès.

De fet, el quart cinturó està concebut com a complement del denominat corredor mediterrani, la via ràpida pensada per unir Algesires i la frontera francesa com a sortida de mercaderies, també en la seva versió ferroviària.