Público
Público

"No cal anar gaire lluny per divertir-se"

Aquest dinamitzador de l'oci de Barcelona combina esport i gastronomia en llocs insospitats

LÍDIA PENELO

La Sherezade de Les mil i una nits i en Marc Ros (Barcelona, 1961) estan fets de la mateixa pasta. Si la primera va capturar l'atenció d'un sultà cruel gràcies a la seva astúcia, aquest barceloní sap espantar l'avorriment i aixecar somriures. Li agrada el moviment, estar-se quiet durant gaire estona li costa, però un cop mentalitzat que li toca parlar d'ell, s'asseu i explica que no va passar per la universitat perquè de seguida va tenir clar que volia treballar.

'Quan anava a l'institut em vaig passar a l'horari nocturn per poder treballar. La meva primera feina va ser estampant teixits al Poble Espanyol, i amb el que vaig guanyar em vaig comprar una vespa. Llavors, el primer negoci va ser important planxes de windsurf de Suïssa, aleshores tenia 18 anys', diu amb ulls de murri l'home que l'any 1989 es va inventar el lema Els americans a Colorado, nosaltres al Tibidabo per promocionar la seva botiga de lloguer de bicicletes de muntanya, a la carretera de l'Arrabassada. Aquella va ser la primera que hi va haver a Catalunya, i la iniciativa va marcar tendència.'En aquella època venien escoles, famílies, els bombers de Barcelona... tothom s'apuntava a l'experiència, el tema del Bicing encara no exisita i a molta gent li venia de gust sortir amb bici', recorda movent les mans i fent ballar les cames.

Es va inventar el lema Els americans a Colorado, nosaltres al Tibidabo'

Organitzar activitats relacionades amb l'esport i la natura és el seu punt fort, i de totes les aventures que s'ha empescat, la que més l'ha satisfet és la de les bicis, a través d'elles va viure la transformació de la capital catalana: 'Proporcionava bicicletes a Pasqual Maragall un parell de vegades a la setmana, les utilitzava per anar a la ràdio, al mercat, per pujar a Collserola, visitar les obres de les rondes. Era l'any 89, l'època de la Barcelona pre­olímpica. Aquelles sortides van durar un parell d'anys i va ser un privilegi conèixer la nova ciutat de la mà de Maragall'.

El 1992 va ser dels primers a organitzar sortides en patins en línia per Barcelona. L'espai de la Vila Olímpica s'acabava d'inaugurar i va engrescar molta gent a calçar-se uns patins, baixar la Rambla i recòrrer el Port Vell. Poc després es va inventar les sortides nocturnes amb caiac i després les excursions amb bicicleta. Es va instal·lar en un antic taller de cotxes del Born i els circuits pel barri Gòtic que proposava van ser un èxit. Però, alerta, totes les activitats que organitza Marc Ros acaben de la mateixa manera: amb un bon sopar i ballaruca. Les nits dels dimarts són les que més li agraden, i recorda, amb una espurna de recança, quan després d'una bicicletada, un aperitiu i un bon tiberi tancaven la nit a La Paloma, on els esperava una orquestra.

Organitzar activitats relacionades amb l'esport i la natura és el seu punt fort

Des de fa vuit anys la seva base d'operacions és La Caseta del Migdia a Montjuïc, i els pícnics la seva darrera aposta. Es va atrevir a muntar sopars dins les cabines del funicular de Montjuïc, a convocar una fondue alpina amb passejada en carruatge inclosa. I aquest és l'estiu de les sardines i la rumba, en què, una vegada més, els seus còmplices són l'equip de Moritz. Enamorat de Barcelona, no es cansa de repetir que 'no cal anar gaire lluny per divertir-se'. Ell busca idees 'divertides i originals' per redescobrir una ciutat on assegura que encara hi ha molts racons adormits.

¿Te ha resultado interesante esta noticia?

Más noticias