Roque Martínez, activista de Marea Pensionista a Badalona

Domingo Méndez, activista del moviment de pensionistes a Canàries

Divendres passat 20 de novembre, el Congrés dels diputats va aprovar per àmplia majoria el text de recomanacions que serviran de guia de la futura reforma del sistema públic de pensions.

Només van votar en contra dos diputats de les Candidatures d'Unitat Popular, que defensen les mateixes propostes que el moviment de pensionistes. Uns altres, com a ERC i EH Bildu, que van fer encertades crítiques i van presentar vots particulars, es van abstenir.

Les recomanacions de la Comissió del Pacte de Toledo, aprovades el passat 27 d'octubre, inclouen la proposta de fomentar els plans de pensions d'empreses, que estan cridats a constituir el "segon pilar" del sistema. La base legal de la proposta es troba en l'article 51 de la Constitució espanyola que empara el desenvolupament de sistemes complementaris de caràcter voluntari.

Aquests plans són instruments d'estalvi a mitjà i llarg termini per als i les treballadores i, alhora, eines d'inversió "sota tutela dels poders públics". Tenen com a objectiu declarat complementar les pensions públiques. Les aportacions periòdiques d'empreses i treballadors donarien dret a cobrar una renda en arribar a l'edat de jubilació.

D'aquesta manera, es tracta de posar a la disposició del capital financer l'estalvi de la població treballadora perquè el pugui invertir on tingui més expectatives de beneficis i sense importar si ètica o ecològicament són sostenibles.

Les entitats financeres que gestionin els fons i els sindicats que participin en les gestores seran remunerats per la seva gestió en proporció del capital que administrin, independentment del resultat. La quantitat que han de rebre les i els treballadors no està garantida per endavant. En cas de crisi financera, com les hi van haver en anys recents, la rendibilitat de les inversions pot ser fins i tot negativa, esborrant els estalvis acumulats.

Tenen els plans de pensions d'empresa algun avantatge per sobre del sistema de pensions de repartiment? Si els salaris i cotitzacions són suficients, la necessitat de "complements" ni tan sols es plantejaria. I en tot cas, no tindria sentit disminuir les cotitzacions a la Seguretat Social per a dedicar una part als plans de pensions.

Llavors, com es justifica la dedicació d'una part del salari a plans individuals o d'empresa? Establint procediments per disminuir la futura pensió de repartiment, precisament el que estableixen les recomanacions de la comissió del Pacte de Toledo: augmentant el nombre d'anys cotitzats per calcular la pensió en jubilar-se; augmentant el nombre d'anys per cobrar el 100% (retardant l'edat de jubilació), o bé augmentant el nombre d'anys cotitzats per tenir dret a pensió contributiva. Qualsevol d'aquestes mesures, o la combinació de les tres, produiran una dràstica disminució en les futures pensions. Són l'essència de la reforma del sistema de pensions del 2011, que les recomanacions de la Comissió del Pacte de Toledo avalen.

El nostre sistema, pensions de repartiment, ha d'estar sustentat en una fiscalitat progressiva per a que, entre altres coses, ens permeti corregir la bretxa de gènere existent entre homes i dones.

El discurs segons el qual el sistema públic de pensions de repartiment és insostenible es basa en l'existència d'un suposat dèficit. Però són les "despeses impròpies" que han acabat buidant el fons de reserva i creant una excusa per a demanar reformes que són regressives. D'aquí la necessitat que es faci una auditoria ciutadana dels comptes de la Seguretat Social i de la caixa de les pensions.

Intenten justificar aquestes mesures sobre la base de tres tendències demogràfiques: l'envelliment de la població, la disminució de la població activa en relació a la jubilada i la baixa natalitat. Però aquestes tendències ni són inalterables ni han de ser determinants.

L'augment de l'esperança de vida i de la proporció de jubilats no té per què incidir en un creixement insostenible en pensions, perquè la productivitat i la riquesa creada també augmenten, proporcionant més recursos per alimentar el sistema públic de pensions i el pressupost de l'Estat.

La natalitat disminueix si els salaris són baixos, l'ocupació inestable i l'habitatge pels núvols. La natalitat augmenta si hi ha serveis públics que atenen la infància, la gent gran dependent i els malalts. D'altra banda, la població activa femenina creix si s'estableixen sistemes de conciliació de la vida familiar i laboral.

La fiscalitat progressiva és el mitjà per establir repartiment equitatiu de la renda, derivant recursos indispensables als qui no han tingut cotitzacions suficients en la seva vida laboral. Dels pressupostos generals han de sortir les quantitats necessàries per a acabar amb la bretxa de gènere i aconseguir que les pensions mínimes i no contributives equivalguin, com a mínim, al que s'estableix en la Carta Social Europea.

També considerem que les aportacions s'haurien de fer sempre en funció del salari, sense imposar un límit màxim de cotització.