Miquel Iceta en sessió de control al Govern -- Rodrigo Jiménez / EFE

Miquel Iceta

Ministre de Política Territorial i Funció Pública d'Espanya

Els presos del "procés" ja han passat les primeres hores amb les seves famílies i els seus amics. Era important que aquest pas es donés per avançar cap a la normalització del diàleg polític i institucional amb les institucions catalanes i els ciutadans i ciutadanes de Catalunya. Amb tots, perquè no sobra ningú en l'esforç de reparar la convivència.

Entre tots hem de redreçar el que es va torçar l'1 d'octubre del 2017 i amb la posterior Declaració Unilateral d'Independència. Vam arribar a aquesta ruptura dramàtica per un error gegantí de l'independentisme, sí, però també a causa de la falta de diàleg i del fracàs total i absolut de la política. No vam saber fer-ho millor. I no és moment de buscar responsables, sinó de mirar endavant. Ha arribat el moment que a Catalunya tornem a la política i explorem conjuntament vies de diàleg perdurables i sòlides. Només així resoldrem un conflicte que resta i que alenteix el progrés polític, social i econòmic de Catalunya i del conjunt d'Espanya. Amb un diàleg entre catalans i catalanes, dividits per meitats sobre la independència. I en un diàleg també entre les institucions catalanes i espanyoles. Un diàleg en el marc del respecte a la llei. Un diàleg en el qual al meu entendre hem de descartar les opcions extremes de l'immobilisme i del rupturisme.

La política serveix per trobar acords, per cooperar, i aquest Govern havia de ser valent i retirar obstacles, esbrossar el camí, i avançar amb un gest ferm cap a la resolució d'un conflicte. Algú pensa que el diàleg és possible estant a la presó els qui representen una de les parts?

El president del Govern ha fet el que tenia a les seves mans per fer aquest primer pas amb una mesura de gràcia, des del cor, però també per raons d'utilitat pública. A qui serveix la permanència a la presó -i ja portaven més de tres anys i mig- dels dirigents independentistes que, d'altra banda, continuaran complint penes d'inhabilitació i poden veure anul·lats els seus indults si cometen un delicte greu?

Els qui aquests dies s'omplen la boca amb la crítica i l'insult, han de recordar que l'indult està regulat per llei a Espanya des del 18 de juny de 1870, modificada durant la democràcia i recollida expressament en l'article 62 de la Constitució. Alguns voldrien aplicar una llei encara més antiga, la llei del talió, la de l'"ull per ull, dent per dent". Els demòcrates ens sentim més representats per sentiments de perdó. La "pau, pietat i perdó" que implorava Azaña. La prescrita per l'humanisme, cristià o laic.

Els moments excepcionals demanen mesures excepcionals. S'ha concedit un perdó polític per estroncar ferides. S'obren les vies de la reconstrucció política. Aquest és l'objectiu dels nou indults concedits i així s'ha d'entendre. Establim així les bases d'una nova etapa pel retrobament i el diàleg en el si de la societat catalana i amb el conjunt de la societat espanyola.

Hem d'abandonar la confrontació. Ha infligit massa dolor i ha provocat ferides molt profundes en l'àmbit personal. També ens ha situat en el cansament extrem. En alguns casos ha aprofundit en la desafecció i el desinterès polític. És hora de redoblar esforços per a enfortir la convivència i recuperar els afectes. És l'hora d'enfortir l'adhesió als valors democràtics, al respecte a la llei, les institucions i les idees que es defensen sense menyspreu del marc legal que ens empara a tots.

Aquesta setmana el govern d'Espanya ha posat la primera pedra per bastir ponts. I ara convé que l'independentisme s'adapti a aquest temps nou, promovent una taula de diàleg a Catalunya i no situant en el centre del debat qüestions com l'autodeterminació i l'amnistia que no estan contemplades en la nostra Carta Magna ni en el nostre ordenament jurídic.

A més, els independentistes han d'entendre que la independència no és una aspiració política compartida per la majoria dels catalans i que això divideix a la societat catalana en dues meitats, en dues faccions enfrontades. El Govern de la Generalitat que presideix Pere Aragonès ha de tenir-ho en compte. S'ha de buscar una solució de consens, en la qual coincideixi més gent, en la qual capiguem tots. Potser una solució que no entusiasmi a ningú en concret però en la qual puguem coincidir una gran majoria.

Gràcies al president Pedro Sánchez tenim una oportunitat per al retorn de la política a través del diàleg i per a avançar en la construcció d'un nou espai de trobada. Els espanyols ens ho mereixem. Els catalans ens ho mereixem. No podem ni hem de deixar passar aquesta oportunitat.