Fa poc van detenir a l’aeroport de Barcelona una amiga mexicana que ha estudiat el seu doctorat aquí i que venia a presentar l’examen en el mateix laboratori d’investigació en què havia passat 6 anys treballant. Però entrant per l’aeroport del Prat van detenir-la. El seu crim: tenir el NIE caducat durant 22 dies. Per això va passar més de 24 hores incomunicada en una cel·la, sense cap dret a visites tret d’un advocat que li van assignar, i compartint una habitació que ja és coneguda als consolats de la ciutat amb el nom del cuartito. Allà hi barregen presos comuns amb gent que ha comès errors administratius. I allà la meva amiga s’hi va estar unes 40 hores sense que nosaltres, a fora, poguéssim entrar-li llençols néts, alguna cosa de menjar, un carregador de mòbil o un llibre. Així que no va dormir. Sinó que va seure en una cadira i va passar la nit desperta (i molt espantada) en companyia de dos pirates marítims que havien de ser expulsats i un pakistanès sense intèrpret i que, per tant, la meva amiga no va poder saber quant de temps portava ni si havia rebut alguna mena d’orientació. Crims i errors administratius: tot junt. Ben bé com si jo trigués més del compte a presentar la declaració de la renda, a pagar les multes, a no renovar l’assegurança de la moto o no pagar el lloguer un mes. Aleshores m’haurien de dur a una cel·la amb presos comuns, fer-me dormir en matalassos tacats de sang i orina com els que va veure la meva amiga i obligar-me a conviure amb pirates sense vigilància presencial i morta de por. I no és pas que la meva amiga mereixi un tracte diferent per haver fet una investigació per a una universitat. Però ella, si més no, va tenir l’oportunitat de defensar-se i reclamar els drets. I tota la gent que no ho pot fer? I tota la gent que no hauria de ser al cuartito?