Eleanor Roosevelt: Primera Dama

El 10 de desembre del 1948 l’Assemblea General de les Nacions Unides, reunida a París, va aprovar la Declaració Universal del Drets Humans, el document polític més important del segle XX, que no tan sols reconeix la igualtat de totes les persones sense distinció de raça, gènere o religió, sinó també el dret a una vida digna. Així com el dret a la rebel·lió davant la tirania i el dret a l’autodeterminació dels pobles colonitzats. Malgrat que la Guerra Freda va congelar-ne els principis, la Declaració va continuar sent un punt de referència indispensable en la lluita per les llibertats democràtiques i d’alliberament nacional arreu del món.

La Declaració porta l’empremta d’una de les personalitats més destacades del segle passat: Eleanor Roosevelt, que va presidir el Comitè de Drets Humans de l’ONU del 1946 al 1952, com a ambaixadora dels EUA. El president Harry Truman la va qualificar de “Primera Dama del Món”.

Membre de l’alta societat de Nova York i neboda del president Theodore Roosevelt, Eleanor es va casar amb el seu cosí Franklin D. Roosevelt, que esdevingué president dels EUA del 1933 al 1945. Activista incansable a favor del New Deal i amb criteri propi, Eleanor no va dubtar a oposar-se a al tancament en camps de concentració nord-americans de cent mil i escaig japonesos o americans descendents de japonesos.

Així mateix, com ho ha documentat Joan Maria Thomàs en l’estudi sobre Franco i Roosevelt, Eleanor es va distingir pel suport a la causa de la República espanyola, fins i tot amb una intervenció personal, a través del seu germà, per fer arribar armes al Govern republicà.