Immigració: percepcions i realitats

La divulgació de l’enquesta del CEO sobre el parer dels catalans sobre la immigració demostra la manca de relació entre evidències, arguments i percepcions de la nova realitat social. És evident que la rapidesa i intensitat del fenomen migratori han estat espectaculars, així com la gran diversitat d’orígens dels nouvinguts. Tot plegat explica el relatiu estat de xoc de molts catalans davant els grans canvis en el panorama quotidià. Ara bé, cal no menystenir la forma amb què molts mitjans i significatius líders polítics i d’opinió han anat tractant el tema, tot convertint-lo en problema i vinculant-lo a delinqüència, incivisme o atur. La crisi i les seves conseqüències en l’ocupació i en la capacitat de mantenir el nivell assolit de prestacions públiques estan contribuint a resituar el tema de la immigració en el costat obscur i a enfosquir les evidents conseqüències positives en els equilibris demogràfics, la vitalitat de la Seguretat Social o la diversitat cultural del país. Ara bé, com s’explica que els catalans pensin que hi ha molts més nouvinguts dels que realment hi ha i que la gran majoria són magribins o islàmics? Qui els ha enredat a pensar que els immigrants abusen dels serveis públics i que reben molt més del que aporten? Què els fa pensar que els immigrants són prioritzats o discriminats positivament en l’accés a certes prestacions o ajudes, en comptes d’entendre que la seva situació econòmica pitjor els col·loca en un estat de més necessitat? Ja tenim l’ambient creat perquè a les municipals el tema es converteixi en refugi de tota mena de baixes passions. Cal denunciar aquestes manipulacions. Cal que diguem prou, tal com proposa que fem SOS Racisme dissabte vinent a Barcelona.