Es va complir ahir el 80è aniversari del punt final de l’avantprojecte d’Estatut redactat a Núria. La sala de l’Estatut de l’Hotel Vall de Núria recorda l’esdeveniment històric que va viure, ara fa 80 anys, amb tot un seguit de fotografies dels ponents treballant en l’antiga habitació 202 i fent petar la xerrada, d’una manera distesa, al voltant d’una taula al bell mig de la vall. La ponència era presidida pel venerable patriarca del republicanisme penedesenc Jaume Carner (avi del dirigent socialista Joan Reventós), que pocs mesos després seria nomenat ministre d’Hisenda per Manuel Azaña, acompanyat del socialista Rafel Campalans, el nacionalista radical Josep Dencàs i els republicans d’esquerres Pere Coromines, Martí Esteve i Antoni Xirau.

La ponència redactora havia estat elegida tan sols deu dies abans per l’assemblea dels representants dels municipis, que va prendre el nom de Diputació Provisional de la Generalitat. La ponència redactora va elegir Núria no tan sols per trobar el recolliment necessari (Tony Judt parlaria de paradís) per reeixir en la tasca encomanada, sinó com a símbol de la nova Catalunya moderna i emprenedora.

Tot just el diumenge 22 de març s’havia inaugurat, a bombo i platerets i amb vagó/saló de luxe, la línia del ferrocarril de cremallera Ribes de Fresser-Núria, el segon cremallera de l’Estat després del que donava accés al monestir de Montserrat, de 12,5 quilòmetres (7,5 de cremallera), que superava un desnivell de més de mil metres, totalment electrificat. Les obres havien començat tres anys enrere a càrrec de l’empresa Ferrocarrils de Muntanya de Grans Pendents. L’establiment hoteler va servir un banquet per a 300 persones. La vall, que frega els 2.000 metres d’altitud, estava enfarinada de neu.

L’avantprojecte va ser aprovat, amb petites modificacions, el 14 de juliol (aniversari de la Revolució francesa) i plebiscitat pels ajuntaments i el poble de Catalunya (les dones a través de signatures) el 2 d’agost. L’Estatut de Núria apostava per la República federal, l’escola pública, l’abolició del servei militar i el recurs de les armes en els conflictes internacionals.