Ai quina provocació, quin escàndol això del Sónar. Ara que tota la ciutadania ha fet costat a les seves autoritats en la regulació de l’importantíssim i central tema del burca, aquests moderns del festival de música avançada provoquen a tothom posant dues persones amb burca com a imatge gràfica d’aquesta edició.

Potser algú em dirà que no són ben bé burques i que tan sols es tracta de dos mansos vestits de fantasma, però el decret de l’Hereu ho deixa ben clar: no es tracta d’un tema religiós o cultural, si vas amb la cara tapada ets un burcaire que posa en greu perill la convivència. Hem de ser igualitaris i no discriminar ningú, tant se val si el burca el porta un home, una dona o un esperit espectral. L’ajuntament, que dóna suport generosament a aquest festival, no ha de permetre una apologia tal de la submissió.

Perquè per fi les autoritats espanyoles han adoptat aquella tesi de Victoria Beckam que manté que la dignitat d’una dona rau en els seus drapets i en la gestió del seu fons d’armari. El decret contra la cara tapada ha de ser aplicat pel bé de la llibertat del gènere humà. Per això en la propera festa major hau­rien de prohibir a gegants i capgrossos, que amaguen el rostre de qui els porta, que entrin a la Casa Gran per òbvies raons de dignitat. I quan els agents dels Mossos entrin al proper ajuntament a requisar els papers d’una nova trama corrupta, els obligarem per seguretat a treure’s el passamuntanyes.

Ni Halloweens ni Carnavals. Tots amb la cara descoberta perquè en aquests temps de confusió el mes probable és que darrere el burca s’hi amaguin perilloses especuladores financeres atacant l’euro o els responsables de BP al golf de Mèxic o potser més implicats en el cas Pretòria.