Unes noves coordenades

En qualsevol estudi sobre la política a Catalunya sempre es posava l’accent que l’existència simultània de dos eixos de conflicte, l’eix dreta-esquerra i l’eix nacionalisme-no nacionalisme, feia més complex el mapa polític català. De fet, es deia, aquesta era una de les principals explicacions per justificar el major pluralisme polític de Catalunya en comparació amb altres indrets d’Espanya, exceptuant (i per raons similars) el cas d’Euskadi i en menor mesura altres indrets. Doncs bé, crec que en aquests moments assistim a l’aparició d’un nou eix de polarització política, que ha anat afermant-se en els darrers anys, i que ara, en la combinació 15-M i 22-M, es podria consolidar clarament. Em refereixo a l’eix que podríem conceptualitzar com el que sorgeix del binomi formalisme polític institucional versus acció política no exclusivament institucional. A escala local ja fa temps que en veiem algunes expressions. I és evident que l’eclosió de les Candidatures d’Unitat Popular, assolint diverses alcaldies i sumant més de cent regidors, en seria una primera confirmació. Hi ha hagut intents d’aglutinar els votants emprenyats en certes iniciatives vinculades al vot en blanc, però sense gaire èxit.

Les CUP expressen l’emergència d’una opció que, si bé sorgeix de la lluita política no convencional ni institucional, decideix fer el pas cap a la representació política, i ho fa sense gaires problemes pel que fa a la política d’aliances. Les aliances municipals de les CUP semblen apuntar més a la preservació de la pròpia autonomia i manera de fer política que no pas a criteris generals de “només amb els d’esquerres” o “només amb els independentistes”. Lògicament, aquesta posició provoca crítiques dels partits i formacions que treballen només en els altres dos eixos, però crec que, al marge dels factors locals

–sempre presents–, cal explicar el seu ecumenisme en l’èmfasi que posen a fer política de manera més horitzontal, transparent i de rendició de comptes. És molt probable que, després del 15-M, la força d’aquest eix obligui la resta de partits i formacions polítiques a plantejar-se també què diuen i què proposen en aquest àmbit de renovació política i institucional. Tot això que hi haurem guanyat.