Abans que la Santa Inquisició instal·li un foguera a la plaça de la Catedral, davant de l’Hotel Colon, on tenen previst allotjar-se bisbes i cardenals, i cremi el segon tinent d’alcalde de Barcelona, Ricard Gomà, acusat d’heretgia, convé preguntar en qualitat de què ens visita Benet XVI. El democristià Duran i Lleida i l’opusdeista Fernández Díaz subratllen que es tracta de la visita d’un cap d’Estat i, per tant, d’un acte oficial al qual les institucions públiques han de respondre amb el màxim protocol i, per descomptat, la màxima generositat. Tanmateix, l’argument és feble i, sobretot, trampós.

Benet XVI ve a Barcelona de visita pastoral com a Papa de l’Església catòlica. La seva condició de cap de l’Estat de la Ciutat del Vaticà és absolutament secundària i, a més a més, polèmica, ja que és l’única teocràcia que queda a Europa, amb el Papa gaudint del poder executiu, legislatiu i judicial. En aquest sentit, cal entendre per què el Vaticà no ha signat la Convenció Europea de Drets Humans, aprovada pel Consell d’Europa l’any 1950, i que derivava de la Declaració Universal aprovada per l’ONU dos anys abans. De fet, el Vaticà no és membre de les Nacions Unides.

Va ser Mussolini qui va atorgar la qualitat d’Estat al Vaticà amb els famosos Pactes del Leterà (1929) per tal d’aconseguir el suport de l’Església catòlica al seu projecte d’Estat totalitari feixista. Tanmateix, qui té personalitat jurídica pròpia reconeguda pel dret internacional no és el Vaticà sinó la Santa Seu, la màxima institució de l’Església catòlica. No ens visita un cap d’Estat sinó el cap d’una Església, per cert, poc democràtica. Ja n’hi ha prou de donar gat per llebre!