Maria Rúbies no hauria anat mai a Las Vegas, com ho ha fet el conseller Andreu Mas-Colell, per instal·lar-ne una franquícia a Catalunya. L’excel·lent professora de matemàtiques, fundadora de CDC a Lleida i senadora en les anomenades corts constituents, va renunciar a la seva acta de diputada al Parlament en desacord amb la creació de les loteries de la Generalitat. Al seu parer, les necessitats financeres de la Generalitat no justificaven fer-ho a través del foment del joc, no era un bon model de país ni els valors pels quals ella va decidir fer política seguint el seu admirat Jordi Pujol.

Avui, Rúbies es posaria les mans al cap i es preguntaria què hem fet malament per vendre’ns l’ànima al diable. Ara no es tracta d’una simple combinació en un paper o de rascar un cartronet sinó de clonar Las Vegas a casa nostra per atraure els clients d’arreu d’Europa (Rússia inclosa, sobretot), del nord d’Àfrica i el Pròxim Orient.

L’Euro Vegas, tal com s’ha batejat el projecte, tindria 12 grans hotels amb 36.000 habitacions, 6 casinos, 50.000 places d’hostaleria, teatres, camps de golf i sales per a convencions. Tot plegat, en un espai de 600 hectàrees, amb una inversió entre 15.000 i 18.000 milions d’euros (en deu anys) i una oferta superior als 130.000 llocs de treball.

El promotor és el grup inversor Las Vegas Sands Corporation, presidida per Sheldon Adelson (la setzena fortuna del planeta, segons la revista Forbes) i exigeix, a més a més d’exempcions fiscals i subvencions, carta blanca per fer i desfer sense mania en els horaris comercials, les condicions laborals, la permissivitat amb el tabac i el blanqueig de capitals. No sabem si el conseller Mas-Colell va aconseguir, si més no, el respecte a la llengua catalana.

Després de l’enrenou que va desfermar als Monegros, no deixen de ser patètiques les picabaralles entre la Comunitat de Madrid i la Generalitat de Catalunya per aconseguir l’Euro Vegas. En aquesta olimpíada de ludòpates, ja no cal disfressar els negocis amb l’esport, la pau o la fraternitat universal, a Las Vegas els diners s’injecten directament a les venes i sovint hom queda penjat (endeutat) per a tota la vida.