Opinión
Velocitat i ordre social
Por Antonio Baños
Jo, que no tinc cotxe ni en vull, no comprenc gaire bé la importància que es dóna als
80 km/h. A mi em sembla, des d’un punt de vista lògic, que si em limiten la velocitat el que he de fer és sortir abans de casa i ja està, problema solucionat. Els que ens movem sobre rails sempre hem tingut una concepció fatalista del món, que sap quan s’inicia el camí però mai quan arribarà a destí. L’automobilista, però, sol ser un tipus cartesià que creu dominar la natura material del món i els seus avatars. Es tracta de pura ideologia automobilística. Per això no deixa de sorprendre’m que el col·lectiu més mortífer i mortal de la nostra societat, que s’emporta a l’altre barri més de 200 persones a l’any, que genera uns costos sanitaris, ambientals i urbanístics terrorífics, tingui les penques de sentir-se ofès. Quina és la diferència metafísica entre anar a 80 o a 100? On rau l’insult? Esclar, la lentitud és l’ofensa. Si parem atenció als anuncis de cotxes ens adonem que aquestes andròmines són la materialització de la llibertat burgesa destil·lada en la idea de velocitat. El conductor troba en l’accelerador el mecanisme en què percebre el control sobre la seva vida per sobre d’imposicions alienes. Baudrillard ja va dir que conduir és una espectacular forma d’amnèsia, una activitat que res no té a veure amb el transport i molt amb l’ordre social. Com pensava Marinetti, ens trobem en una societat de velocitat omnipresent i per això anar de pressa és el signe d’estatus. Obligar un BMW a anar lent és despullar-lo de la seva funció simbòlica.
M’ho explico així perquè, si no, no entenc com es pot destinar tant de temps i tants recursos a un tema de tan poc interès. Sembla que els automobilistes no hagin llegit el
Daodejing, que explica allò que “com més lluny vas, menys aprens”.