Catalunya fa bandera el seu passat: si bé és terra de castells, el territori també és terra de monestirs. La història del país ha fet que aquestes edificacions per a la reclusió dels religiosos continuïn tenint un desplegament i integració ressenyable arreu de Principat. I ara formen part del Patrimoni Cultural de casa nostra.

En trobem a les ciutats, però també evidentment en zones rurals, alguns integrats en el paisatge cosmopolita i d'altres dalt d'un turó o muntanya. Són diversos i variats, amb estils romànics o gòtics, i especialment dels ordes benedictins i cistercencs de l'edat mitjana. Alguns es poden visitar amb facilitat per redescobrir el seu passat, mentre d'altres s'han reinventat també en centres culturals i turístics.

És molt ressenyable la informació disponible al lloc web monestirs.cat, una guia en línia dels monestirs i convents de Catalunya i del seu entorn. S'hi pot trobar informació de poc més de sis-cents establiments monàstics del Principat, a més d'uns nou-cents de la resta d'Espanya, França i Portugal, segons indiquen.

Si voleu conèixer més sobre els principals monestirs de Catalunya o voleu fer una visita als imprescindibles de casa nostra, agafeu paper i boli. Us proposem 10 dels monestirs que heu de visitar sense sortir dels límits de del territori català.

Abadia de Montserrat

No podíem començar per un monestir que no fos el de Montserrat (Bages), un símbol per tot Catalunya i amb la Moreneta com a joia, la icònica Mare de Déu, patrona de Catalunya. El monestir es va fundar l'any 1025 per ordre de l'Abat Oliba, sobre una petita ermita que Guifré el Pilós havia donat al Monestir de Ripoll.

Podem veure la basílica del segle XVI, amb restes romàniques i estructura gòtica. La plaça de Santa Maria és el punt neuràlgic, des d'on podem recórrer tot el conjunt, gràcies a la reforma del segle XIX que va portar a terme en primera línia Josep Puig i Cadafalch.

El Museu de Montserrat és també un dels grans atractius de la visita. A més, prop de l'abadia, es conserva encara el veí Monestir de Santa Cecília, que actualment s'ha reconvertit en l'Espai d'Art Sean Scully.

Sant Cugat

El claustre romànic és un dels grans atractius del Monestir de Sant Cugat (Vallès Occidental). Es tracta d'una edificació que fou regida per l'orde benedictí, i on trobem elements preromànics, gòtics i renaixentistes.

Fou construït entre els segles IX i XIV, amb una església que s'assenta sobre les restes d'un castrum romà. La sobrietat del romànic en la falta de decoració i la poca llum conviuen amb la grandiositat del gòtic gràcies al cimbori del segle XIII.

El primer pis del claustre es va construir aprofitant a la prosperitat del segle XII. Però en destaquen especialment els seus 144 capitells romànics, fets amb pedra de Montjuïc, esculpits entre XII i el XIII. Hi trobem un fet insòlit: la signatura del seu autor. L'escultor Arnau Cadell es va autoretratar en un capitell corinti.

Santa Maria de Poblet

El Reial Monestir de Santa Maria de Poblet (Conca de Barberà) fou un centre i un referent de la Catalunya medieval. El conjunt s'ha acabat convertint en un símbol històric i cultural, on tornen a viure els monjos cistercencs.

La construcció del monestir va començar al segle XII i els estils arquitectònics són variats: romànic, gòtic, renaixentista i barroc. Això no evita que el conjunt tingui una harmonia total, tan pel que fa a l'arquitectura com en relació amb l'entorn de les muntanyes de Prades. Alguns dels elements més destacats del monestir són l'església, que segueix l'estil dels temples cistercencs, la bella capella gòtica de Sant Jordi, i la porta reial, una grandiosa construcció gòtica.

Hi van fixar la seva sepultura Alfons I, Jaume I el Conqueridor, Pere III i molts dels seus successors. Precisament, el rei Pere III El Ceremoniós (1319-1387) va vincular el monestir amb la Corona d'Aragó: hi va fer construir el panteó reial, fins aleshores a Santes Creus.

Santes Creus

Just ara toca parlar del Reial Monestir de Santes Creus (Alt Camp), ubicat a la riba del riu Gaià. En el seu moment, fou el centre d'una de les senyories monàstiques més extenses i influents de la Corona d'Aragó. L'abadia reflecteix el model canònic dels monestirs del Cister, amb una arquitectura "sòlida, greu i austera", segons defineix la Generalitat.

Fou fundat el 1160 i el seu moment àlgid va ser entre els segles XIII i XIV, gràcies al seu vincle amb la noblesa i el llinatge reial. L'estudi i restauració dels panteons reials van descobrir les restes de Pere el Gran i Blanca d'Anjou, els únics reis de la Corona d'Aragó dels quals les restes han restat intactes.

La planta del monestir organitza els espais en funció de les necessitats de la comunitat. L'església, oberta al culte el 1225, es un exemple de la transició del romànic al gòtic. Tot i oferir sensació de lleugeresa i grandiositat, és un temple sòlid i auster. Contrasta amb l'esplendor del claustre, del segle XIV, el primer d'estil gòtic de la Corona d'Aragó.

Santa Maria de Ripoll

Fundat pel comte Guifré el Pelós l'any 879, sota la direcció de l'Abat Oliba, el Monestir de Santa Maria de Ripoll (Ripollès) es va convertir un centre religiós i cultural de primer ordre. Destaca el seu temple romànic ampli, així com el seu scriptorium amb una gran producció literària.

Un dels altres símbols és la portalada del monestir, del segle XII, una de les grans peces escultòriques del romànic europeu. Hi trobem esculpides escenes de l'Antic Testament i al·legories, per la qual cosa es coneix com"la Bíblia de pedra".

Diverses ampliacions i reconstruccions han estat inevitables a causa de la falta d'espai, incendis, un terratrèmol i pillatges. Avui es pot visitar i té un centre d'interpretació, amb una exposició permanent sobre l'scriptorium.

Santa Maria de Vallbona

Parlem ara del monestir cistercenc femení més important de Catalunya. Des del moment de la seva construcció, el 1153, el Monestir de Santa Maria de Vallbona de les Monges (Urgell) ha estat sempre habitat per monges. Avui forma part de la Ruta del Cister, juntament amb Santes Creus i Poblet.

El conjunt és representatiu de l'art cistercenc, prescindint d'ornamentació, amb uns espais funcionals i sobris. L'església es caracteritza per la simplicitat i l'admirable joc de llums. A la porta principal (s. XIII) hi trobem un dels primers relleus de Santa Maria que surten en un timpà a Catalunya.

Al claustre podrem observar les fases de construcció. La nau sud, romànica primitiva, sense decoració; La nau de llevant, romànica del segle XIII, amb petits rosetons; La nau nord, que és gòtica; I la nau de ponent, una construcció renaixentista del segle XVI, que, tanmateix, segueix l'estil general de les galeries romàniques.

Sant Pere de Rodes

Ubicat en un dels cims de la Serra de Rodes i amb una de les millors vistes del Cap de Creus, el Monestir de Sant Pere de Rodes (Alt Empordà) és un dels testimonis de l'arquitectura romànica catalana. D'entre tota la diversitat i quantitat que trobem d'aquest estil, és un dels més sofisticats arquitectònicament.

Del segle XI al XIV va tenir gran importància pel territori, el que demostren les seves grans dimensions del conjunt monacal. Està format per l'església, el campanar, el claustre, les sagristies, les dependències convencionals per fer-hi vida i el Palau de l'Abat.

Construït sobre terrasses per adaptar-se al terreny, els diversos edificis s'organitzen al voltant del claustre i l'església, aixecada entre els segles X i XI. S'hi pot apreciar una mostra excepcional de l'escultura romànica. La portalada exterior mostrava diferents escenes de la vida de Crist esculpides en marbre blanc.

Pedralbes

La reina Elisenda de Montcada va retirar-se del món en quedar vídua als 30 anys. I ho va fer en el Monestir de Pedralbes (Barcelona), fundat per ella mateixa l'any 1326 a la muntanya de Sant Pere Màrtir. 37 anys hi va restar aïllada de la resta de mortals, només acompanyada de monges clarisses.

Aixecat en només 13 mesos, destaca per la seva gran homogeneïtat arquitectònica d'estil gòtic. En el seu conjunt es van utilitzar pedres blanques (petras albas), que donaren nom a la zona Pedralbes.

La petita capella de Sant Miquel, que destaca per les pintures al fresc i a l'oli del segle XIV, és testimoni ressenyable de la pintura gòtica catalana. També destaquen el gran claustre i els vitralls gòtics de l'interior, dels més importants de Catalunya. Cal mencionar també la tomba de la reina Elisenda.

Sant Benet de Bages

És un dels casos més curiosos, ja que avui és un complex cultural i turístic i, a més, es tracta d'un espai on conviuen romànic i modernisme. Sant Benet de Bages s'ha adaptat als nous usos, i ha deixat enrere -sense oblidar- el seu passat com a monestir medieval o residència d'estiu de la família de Ramon Casas.

La primera església és preromànica i es va consagrar l'any 972 amb una comunitat de dotze monjos. A partir del segle XII l'abadia viu la seva època d'esplendor, fent una nova església i el claustre, l'autèntica estrella romànica del conjunt.

Després de quedar abandonat amb la desamortització de Mendizábal, es va habilitar com a residència a partir de 1907, amb la compra d'Elisa Carbó i Ferrer, mare del pintor Ramon Casas, i la rehabilitació de Josep Puig i Cadafalch. D'aquesta, destaca la terrassa de migdia d'estil modernista. Avui hi podem fer una immersió a la història monàstica i al passat modernista de l'edifici. Des del 2007, al voltant del monestir hi trobem el Món Sant Benet un complex que també treballa per difondre i investigar sobre la gastronomia i el paisatge.

Sant Daniel

Prop del Barri Vell de Girona, el Monestir de Sant Daniel acull des de fa més de mil anys una comunitat de monges benedictines. L'edificació fou fundada entre els anys 1015 i 1018 per Ermessenda i Ramon Borrell, comtes de Girona, Barcelona i Osona.

L'església romànica, del segle XI, destaca per l'exemple de cimbori que corona l'encreuament de la nau amb el transsepte. Remarcable és també el sepulcre de Sant Daniel que va fer Aloi de Montbrai, i que l'any 1345 va acollir les restes de Sant Daniel. 

En el claustre hi conviuen el romànic i el gòtic, a la galeria inferior i a la galeria superior, respectivament. Des del claustre s'accedeix a antigues sales com la fogaina o el celler. El Monestir compta també amb un Arxiu Històric on es custodia la documentació.