10 preguntes i respostes sobre què és el Consell per la República i què vota a partir d'aquest divendres

El món independentista ha patit una reestructuració els últims anys fortament vinculada a l'1-O i la repressió que se'n va derivar i que segueix encara a dia d'avui. Han aparegut i desaparegut actors polítics, alguns han tingut més èxit que d'altres, i la majoria dels nous han aparegut a l'entorn de l'expresident Carles Puigdemont i el seu partit, que ha anat mutant (CiU, CDC, PDeCAT, JxCat). El Consell per la República no n'és una excepció, tot i que proclama la voluntat d'agrupar persones de diferents sensibilitats polítiques i més que un partit o moviment vol ser una institució. A la pràctica, però, ERC i la CUP se n'han desentès i JxCat és el partit que hi té més presència, començant pel paper cabdal de Puigdemont, president provisional fins els resultats de les eleccions que se celebraran a partir d'aquest divendres i fins diumenge.

Responem 10 preguntes sobre què és el Consell per la República, quins objectius té, qui en forma part i què es votarà exactament.

Què és?

El Consell per la República és una organització política formada el 30 d'octubre de 2018 en el marc de l'acord d'investidura del president Quim Torra. La seva seu es troba a la Casa de la República, a Waterloo, residència de l'expresident Carles Puigdemont. Es va formar per donar continuïtat al Govern destituït per l'aplicació de l'article 155 mesos abans tot i que, a la pràctica, només s'hi van implicar els exiliats, amb Puigdemont al capdavant com a president provisional.

Quins objectius té?

L'objectiu principal és treballar per assolir la independència de Catalunya materialitzant els resultats del referèndum de l'1-O, ratificats en la DUI del 27 d'octubre de 2017, segons consta al preàmbul del Pla de Govern. En altres paraules, vol "fer efectiu el mandat de l'1-O". Per això, es proposa ser "un estímul" per l'acció de les institucions autonòmiques (el Parlament i el Govern de la Generalitat) en aquesta direcció. Aquest punt va generar friccions durant les negociacions entre ERC i Junts per la investidura de Pere Aragonès, que rebutjava que el CxR tingués un rol en el Govern, com demanava Puigdemont. Finalment aquesta demanda es va relaxar i això va permetre assolir un acord per la investidura, tot i que amb setmanes de retard.

Qui en forma part?

Les principals figures al capdavant del Consell per la República en el moment del seu impuls van ser els membres del Govern a l'exili: l'expresident Carles Puigdemont i els exconsellers Toni Comín, Lluís Puig i Clara Ponsatí. L'última abandonaria l'organització l'agost de 2021 per considerar que estava massa vinculada a les lògiques electorals i a la Generalitat.

Les eleccions que se celebraran entre divendres i diumenge serviran, precisament, per decidir qui en forma part, però en el moment fundacional s'hi van implicar persones vinculades a l'independentisme de diverses organitzacions polítiques o socials. Alguns noms són el cantautor Lluís Llach, el portaveu de Demòcrates de Catalunya, Antoni Castellà, la presidenta de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC), Elisenda Paluzie, el coordinador de Poble Lliure, Guillem Fuster i el vicesecretari general de Coordinació Interna, Territori i Organització d'Esquerra Republicana (ERC), Isaac Peraire.

També figuren al Consell de Govern provisional la diputada per JxCat i membre d'Acció per la República Aurora Madaula, el secretari de Relacions Internacionals de Solidaritat Catalana per la Independència, Enric Folch, el membre del Secretariat Nacional d'Independentistes d'Esquerres Jordi Pesarrodona, el coordinador de Moviment d’Esquerres, Josep Serra, el vicepresident de Reagrupament Albert Aragonès i el president d'Els Verds de Catalunya, Toni Roderic. 

Hi estan implicats tots els partits independentistes?

Tot i que en un inici el CxR apostava perquè s'hi unissin membres dels tres partits independentistes, ERC i la CUP van descartar fer-ho com a organització, tot i que sí que hi ha alguns membres que s'hi han unit a títol personal. A la pràctica, però, la majoria de candidats electes que es presenten a les eleccions del Consell són de JxCat, com apuntava La Vanguardia: dels 69 candidats, 54 són de Junts, quatre d'ERC, dos de la CUP i vuit d'altres formacions, entre les quals les anomenades més amunt.

Com s'organitza?

El Consell per la República té tres òrgans principals: el Consell de Govern, l'Assemblea de Representants i el Registre ciutadà. L'Assemblea té 121 membres i és on s'escull el president del Consell, que al seu torn tria els membres del Govern, que poden ser fins a 25. És un procediment molt similar a com actua el Parlament després de les eleccions i com s'elegeix el Govern de la Generalitat.

D'altra banda, el registre ciutadà vol aplegar "els ciutadans compromesos amb la República catalana", que "idealment" serien tots els que van anar a votar l'1-O, dos milions. Tanmateix, a dia d'avui superen lleugerament els 100.000 inscrits.

D'altra banda, també hi ha els Consells Locals, promoguts per l'ANC, que tenen l'objectiu de "promoure el desplegament de la República des de l’interior del territori".

Com es finança?

Segons consta al reglament, els ingressos són privats -no rep subvencions- i provenen fonamentalment de donacions. D'una banda, les aportacions dels afiliats: en un inici, en el moment d'inscriure's se'ls demanava fer una aportació puntual de 10 euros, però fa un temps que la mínima és de cinc i es pot escollir una quota personalitzada. També es financia a través de donatius de tercers i dels beneficis derivats de les activitats que organitzin. Els pressupostos no estan a disposició pública, però sí a què s'han destinat els ingressos: durant el 2020, el 61% es va destinar a accions, actes i projectes. La resta, a "mantenir l'estructura a l'exili", dels quals el 36% són les remuneracions al personal. 

Què es vota?

En les eleccions que se celebren entre aquest divendres i diumenge s'escolliran els 121 càrrecs que conformen l'assemblea. 81 seran membres de la ciutadania (inscrits al registre ciutadà) i 40, càrrecs electes (regidors, diputats, senadors i eurodiputats). Pels càrrecs ciutadans hi ha 26 circumscripcions, que inclouen els diferents territoris dels Països catalans, així com la Unió Europea i la resta del món. Pels electes, es tracta d'una circumscripció única.

Es presenten un total de 521 candidatures, de les quals 69 són càrrecs electes i 452, càrrecs ciutadans.

Qui pot votar?

Les persones que podran votar són els inscrits al registre ciutadà abans del 19 de setembre. Es tracta d'un total de 87.833 persones a partir de 16 anys, que podran votar en un sistema de llistes obertes, és a dir, podran votar un nombre determinat de candidats sense que estiguin supeditats a una candidatura concreta. Emetran el vot en dues urnes: una, pels ciutadans, i l'altra, pels electes.

Com es vota?

Els comicis duraran tres dies i el vot es podrà emetre de manera telemàtica, a través de l'app i la pàgina web, i garantint la identitat dels votants a través d'un sistema d'identificació digital per evitar l'emissió de més d'un vot.

Què passarà després de les eleccions?

Diumenge es publicaran els resultats provisionals, i els definitius es proclamaran l'11 de novembre. Els dies 12 i 13 de novembre els candidats escollits acceptaran el càrrec, i el 14 està previst que se celebri la primera assemblea. Un cop constituïda, l'Assemblea escollirà, d'una banda, el seu president, i de l'altra, el president del Consell per la República. Llavors, el president escollirà els membres del govern. Les legislatures duraran dos anys.