Público
Público
investigació coronavirus

Un 15% dels casos greus de coronavirus s'expliquen per factors genètics o per anticossos que boicotegen el sistema immunitari

Dos estudis amb participació de centres catalans i publicats a la revista 'Science' aporten llum a les diferents respostes al virus, com ara els casos greus de Covid-19 entre els joves sense cap patologia prèvia.

Personal científic treballant a un laboratori. POLARIS / CONTACTO
Personal científic treballant a un laboratori. POLARIS / CONTACTO

acn

Dos estudis internacionals amb participació de centres catalans publicats a la revista Science aporten llum a un dels grans interrogants del coronavirus: per què hi ha persones que tenen símptomes lleus de la Covid-19 i altres que la pateixen de forma greu, algunes d'elles sent joves sense cap patologia prèvia?
Els dos treballs convergeixen en el mateix lloc: alteracions en la via de l'interferó -la cadena de proteïnes davant d'un virus, és a dir, la primera barrera- poden explicar el 15% dels casos greus. Segons un dels estudis, en més del 10%, els anticossos boicotegen el propi sistema immunitari; l'altre treball descobreix mutacions genètiques implicades en més del 3% dels casos severs de persones joves.

El consorci internacional COVID Human Genetic Effort, liderat per la Universitat de Rockefeller de Nova York i l'INSERM francès, publica aquest dijous a la prestigiosa revista Science dos estudis que podrien tenir implicacions directes en la prevenció i el tractament de la Covid-19. Per això, però, cal una mica més de temps, més recerca i assajos clínics. 

El consorci reuneix centres d'arreu del món i els estudis són fruit de la col·laboració entre centenars d'hospitals, entre aquests, l'Institut d'Investigació Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL) i l'Hospital Universitari de Bellvitge; el Vall d'Hebron Institut de Recerca (VHIR) i l'Hospital Universitari Vall d'Hebron; el Campus Can Ruti, amb l'Hospital Germans Trias i Pujol i IrsiCaixa; l'Hospital Universitari MútuaTerrassa i la Fundació Docència i Recerca MútuaTerrassa i el Centre Nacional d'Anàlisi Genòmica (CNAG-CRG).

També formen part del consorci la Institució Catalana de Recerca i Estudis Avançats (ICREA); l'Institut d'Investigacions Biomèdiques de Barcelona-CSIC; l'Hospital del Mar i la Universitat de Vic. De l'Estat espanyol, hi ha tingut un paper molt destacat l'Hospital Universitari de Gran Canaria Dr. Negrín, que de fet forma part del comitè director del consorci.

Mutacions genètiques en persones joves

Un dels estudis aporta coneixement a una de les incògnites que turmenten del coronavirus: per què algunes persones de menys de 50 anys sense patologies prèvies desenvolupen una Covid-19 greu -encara que no és el més freqüent-. El consorci ha analitzat el genoma de 659 pacients amb una clínica greu i ha detectat alteracions en vuit gens importants en la resposta immunitària contra el virus en més del 3%, mentre que un grup similar de pacients asimptomàtics o lleus no tenien aquestes variants. "Un missatge important és que ningú queda lliure d'acabar a l'UCI. Un pot tenir 25 anys i estar completament sa i desenvolupar una Covid-19 greu si té unes variants desfavorables en gens d'aquesta via", adverteix la doctora Aurora Pujol, genetista i professora ICREA a l'IDIBELL.

Conèixer la importància d'aquestes alteracions en l'evolució de la malaltia es pot convertir en una eina terapèutica i preventiva important per identificar la població en risc de desenvolupar una pneumònia severa i facilitar en el futur el cribratge de pacients que requereixen una atenció especial. "Ara que coneixem una de les causes moleculars de per què algunes persones joves desenvolupen formes greus de la malaltia podem afinar les opcions terapèutiques", recalca la genetista de l'IDIBELL.

Autoanticossos contra el sistema immunitari, sobretot en els homes

Els resultats genètics es complementen amb els d'un segon estudi, que descriu una resposta autoimmunitària contra els interferons. Els investigadors van examinar 987 pacients amb pneumònia greu per Covid-19 i van trobar que més del 10% tenien anticossos propis contra els interferons a l'inici de la infecció.

Dels 101 pacients amb aquests anticossos, 95 eren homes. "Aquest biaix suggereix la presència d'algun factor genètic, que podria estar localitzat en el cromosoma X i que d'alguna manera afavoreix l'aparició d'aquest fenomen autoimmunitari de forma més prevalent en homes", apunta el doctor Roger Colobran, investigador del Grup de Recerca en Immunologia Diagnòstica del VHIR.

Gairebé la meitat dels pacients amb aquests anticossos tenien més de 65 anys, mentre que la seva presència disminuïa a un 38% en els menors de 65 anys. Per tant, sembla que la freqüència d'aquests anticossos augmenta amb l'edat. Així, la resposta autoimmunitària contra els interferons podria explicar la major vulnerabilitat dels homes i de les persones majors de 65 anys a patir una Covid-19 greu.

"El que va despertar la nostra curiositat van ser tres pacients amb infecció per SARS-CoV-2 que van desenvolupar una pneumònia greu i que, per una malaltia prèvia, sabíem que tenien anticossos que comprometien el seu sistema immunitari", explica David Dalmau, investigador de l'Hospital Universitari MútuaTerrassa. "Vam pensar: pot ser que no es tracti de casos aïllats i que aquesta situació sigui la desencadenant de la simptomatologia greu en més persones? I és per això que vam començar a analitzar si més pacients tenien aquests autoanticossos", afegeix Javier Martinez-Picado, investigador ICREA a IrsiCaixa.