La interfície virtual pren el 25 d’Abril, diada de les llibertats nacionals del poble valencià. L’emergència sanitària i l’estat d’alarma condicionen una jornada reivindicativa que es repensa en temps de confinament i explora noves dimensions mobilitzadores. Com en anys precedents, entitats i moviments socials protagonitzen les demandes centrades en l’avanç cap al ple autogovern. Sense contacte físic però amb la convicció de poder tornar a apropiar-se de l’espai públic, les organitzacions convocants insten el poble valencià a alçar-se, tal com s’ha fet en altres moments de la història, i emprendre una reconstrucció en termes nacionals i socials.

Acció Cultural del País Valencià (ACPV) no ha renunciat, de fet, a la tradicional manifestació que cada any recorre els carrers de València. L’entitat convida enguany a rescatar fotos i vídeos de manifestacions d’anys anteriors, cartells històrics i altres continguts evocadors amb l’objectiu d’omplir les xarxes socials de missatges de lluita i futur. Per segellar la jornada, ACPV ha organitzat a partir de les 18 hores un concert en línia amb la participació d’una trentena d’artistes d’arreu dels Països Catalans. Les pantalles de les llars rebran gratuïtament el senyal d’actuacions com la de Maria del Mar Bonet, El Diluvi o Pep Gimeno "El Botifarra". Amb les etiquetes #25dAbril i #CuidemlaCultura, ACPV redobla el suport als creadors del sector cultural en què ha basat les seues línies d’actuació des de l’inici de la crisi.

Unes hores abans d’aquesta trobada musical, a les 12 del migdia, la Plataforma pel Dret a Decidir (DaDPV) remet als aplaudiments des dels balcons. La picada de mans vol convertir-se en un homenatge a "tot un país treballant per la vida". En el seu manifest, l’organització autodeterminista recalca que la crisi actual "ha posat al descobert totes les mancances i desequilibris que arrosseguem com a societat des de fa molt de temps i que s'havien incrementat amb la gestió neoliberal de les darreres dècades". DaDPV emplaça el conjunt de la ciutadania valenciana a treballar per garantir una millora de la gestió sanitària i reconèixer la prioritat de tot el sistema públic.

No debades, la plataforma ha traçat un paral·lelisme entre la pandèmia actual i la desfeta a la batalla d’Almansa el 1707 que es commemora en aquesta diada. Aquells fets van significar la pèrdua de milers de vides, Furs i autogovern, i han condicionat els darrers tres segles d’història. En aquest sentit, DaDPV alerta de la gestió "centralitzadora, policial i militar" imposada pel govern de l’estat espanyol en relació amb la conjuntura i que contrasta, segons expressen, amb les intervencions de la Generalitat Valenciana. "S'ha optat per una major sensibilitat envers les propostes de la societat civil, una major rapidesa en la resposta sanitària i una visió més social i autocentrada de l'eixida de la crisi", qualifiquen.

Les llibertats elementals, en suspens

La de l’any passat ja va ser una convocatòria particular. La coincidència amb la campanya electoral va determinar una manifestació menys massiva als carrers i amb l’absència a la desfilada de tots els partits polítics amb representació a les Corts. Sobta, tanmateix, que enguany aquests mateixos partits de l’arc més progressista —les marques que conformen el Govern del Botànic— no han plantejat crides o pronunciaments durant els dies precedents [fins a la publicació d’aquest article] entorn d’una data tan simbòlica per al poble valencià.

Un dels moviments més tenaços en la defensa del 25 d’Abril com a jornada de revaloració nacional ha estat l’Esquerra Independentista (EI). El col·lectiu convida a compartir danses, lectures i cançons durant tota la jornada, penjar l’estelada als miradors i fer sonar la Muixeranga a les 20:15 hores. Malgrat les circumstàncies, l’EI creu fonamental plantejar una reflexió que vaja més enllà d’una resposta des de les xarxes socials. "Només aspirem a viralitzar-nos pel Twitter o cal aprofitar per a aturar-nos, pensar i organitzar-nos?", planteja Borja Garcia, militant d’Endavant-OSAN a l’Alacantí; i hi agrega: "Els nostres balcons segueixen oberts, les comunitats de veïnes també i les xarxes de suport mutu estan operatives i oferint respostes clau. Cal defensar que la nostra fortalesa com a poble rau en l'organització individual al servei de la construcció col·lectiva perquè, davant la fi del confinament, podrem disposar de ferramentes per orientar la resposta i la protecció dels nostres drets".

No debades, Garcia admet que l’escenari actual els preocupa davant la possibilitat que, arran d’aquesta crisi, algunes llibertats com la de manifestació als carrers queden limitades o coartades. L’activista denuncia la militarització de la resposta a les emergències, la socialització d’un discurs bel·licista, el tancament de fronteres, els abusos policials o els discursos racistes especialment accentuats contra els xinesos, entre altres greuges. Però n’hi ha molts més. El militant apunta que, "des de la política de la por i sense possibilitat de resposta social", s’estan posant damunt la taula derivades com ara la geolocalització de persones, la cessió de dades de telefonia mòbil, les possibilitats de DNI vírics o confinaments parcials. "635.000 sancions des de la declaració de l'estat d'alarma i més de 5.500 detencions evidencien l'assaig social d'estat policial i de control orwel·lià que podria, si no el confrontem, retallar els nostres drets més bàsics", raona.

Les organitzacions de l’EI, sota el lema "El virus és el sistema", també afronten el 25 d’Abril amb la lupa posada sobre els cants de reconstrucció dels fonaments de l’Estat i els nous Pactes de la Moncloa. "Cal plantejar-nos quin és el tipus de lògica imperialista que hi ha al voltant de la idea d'una Espanya on les valencianes i els valencians no som més que un reducte d'obedients, la màxima aspiració dels quals és recuperar com abans millor el funcionament del turisme per continuar com si ací no haguera passat res", afirma Garcia. Per al militant, "les aspiracions independentistes en el marc nacional dels Països Catalans ens ofereixen al poble valencià una possibilitat de futur, un encaix territorial que, comarca a comarca, faça front a l'ofensiva recentralitzadora".