Els premis a obra publicada tenen un valor afegit que es podria explicar de moltes maneres, i a casa nostra el guardó més veterà d'aquest tipus és el Joan Crexells de narrativa, consolidat com el Goncourt català. Nascut i arrelat a l'Ateneu Barcelonès, el Crexells es va convocar per primera vegada l'any 1928, i malgrat la interrupció dels anys de la dictadura franquista, entre les obres guanyadores hi ha títols com Vals, de Francesc Trabal, Aloma, de Mercè Rodoreda, Fortuny, de Pere Gimferrer o La passió segons Renée Vivien, de Maria Mercè Marçal.

Aquest premi que honora la memòria del filòsof, hel·lenista, pedagog i també economista Joan Crexells, aquest any ha distingit L'edat dels vius, de Mar Bosch Oliveras. La distòpia de l'autora gironina va convencèr al jurat format per Francesco Ardolino, Anna Ballbona, Valèria Gaillard, Andreu Gomila, Eva Piquer, i la vicepresidenta primera de l'Ateneu, Lluïsa Julià com a secretària sense vot.

Publicada a Univers, segell d'Enciclopèdia catalana, L'edat dels vius, ens trasllada el 2046, i amb un marcat to de llibres d'aventures distòpic és un bonic al·legat a favor de l'herència de les generacions passades, l'amor i l'amistat, però sense drames i amb molta ironia. El guardó està dotat amb 6.000 euros. 

Un tàndem protagonista molt original

L'edat dels vius s'ubica l'any 2406, en el context d'una civilització ideal en la qual no hi ha vells, els cossos es mantenen sempre joves i existeix un contracte social aparentment idíl·lic. La narració arrenca amb dues protagonistes, l'Elisa Neri i una rata a qui adreça un monòleg quan descobreix que són les úniques supervivents d'una extinció sobtada que viu aquesta societat. Tot el que l'Elisa coneixia ha desaparegut, per això emprèn un particular viatge que fa que el to dels llibres d'aventures sigui molt present a tota la novel·la.

A la segona part del llibre, la protagonista va a parar a l'Illa Bonica (en referència a la cançó de Madonna), habitada pels vells dissidents que han construït una altra societat. I és aquesta societat supervivent i aparentment utòpica que inspira el títol a la novel·la, perquè els únics que queden vius són els vells que viuen a l'illa.

Ironia i sentit de l'humor

Les picades d'ullet a autors com Manuel de Pedrolo o Pere Calders són molt presents a L'edat dels vius. Encara que a la novel·la hi ha una reflexió filosòfica, l'autora ha volgut mantenir una ironia i un esperit lúdic que són característics de la seva obra. "Hi ha un punt de vista escèptic, que mantinc amb el joc de narradors. Sempre busco que el lector es pugui distanciar del narrador a través de la ironia, un escepticisme indagador i el cinisme en el sentit més antic de la paraula", va argumentar Mar Bosch a la roda de premsa del lliurament del premi.

Una revisió de les distopies

Revisar la tradició de les utopies imitant-ne els codis era una de les coses que va motivar l'autora a l'hora de construir L'edat dels vius. Com que vivim amb la sensació que el món s'acaba, les idees apocalíptiques impregnen la producció literària, i Mar Bosch en aquest volum ofereix al lector una bona anàlisi del món que vivim des de la ficció a través de dues apocalipsis i dues sospites sobre la utopia.

Crítica a les manipulacions de les doctrines filosòfiques

A la primera part de L'edat dels vius, una societat és aniquilada pel seu propi col·lapse, i això és una crítica a la "manipulació de les doctrines filosòfiques per part del poder". Segons l'autora hi ha determinades doctrines que s'han aplicat com a estratègies socials i que s'han acabat pervertint provocant conseqüències nefastes. De formació filosòfica, Mar Bosch va explicar que el pòsit de la lectura de la República dels filòsofs o Història dels Ajaoiens de Fontanelle van ser determinants per escriure L'edat dels vius.

Una autora lliure que escriu allò que vol escriure

Mar Bosch Oliveras (Girona, 1981) va estudiar filosofia i després es va especialitzar en periodisme cultural a la Universitat de Girona. Actualment, és la cap d'estudis de l'Aula d'Escriptura de Girona, i continuarà escrivint. La seva trajectòria com a autora va començar el 2012, quan va guanyar el premi Just Maria Casero amb Bedlam: darrere les hores càlides. Amb La dona efervescent va obtenir el desè Premi Illa dels Llibres. També és autora de diverses obres de narrativa juvenil com El dia de l'esquerda.